Alemanya, un conte d’hivern
Heinrich Heine, 1844
CAPUT V
I quan vaig arribar al pont del Rin,
a tocar la mola del port,
llavors vaig veure fluir el pare Rin
a la tranquil·la llum de la lluna.
"Salutacions, Rin, pare meu!
Com t'ha anat?
Sovint he pensat en tu
amb nostàlgia i anhel.”
Acabat de parlar, vaig sentir en el fons de l'aigua
tons molt estranys desconsolats,
com la tos d'un vell,
un grunyit i un gemec suau:
"Benvingut fill meu, m’és de molt grat
que no m’hagis oblidat;
feia tretze anys que no et veia,
pel que fa a mi, en l’entretant he estat malament.
Em vaig empassar pedres a Biebrich [1],
de veritat que no tenien bon gust!
Però encara són més pesats al meu estómac
els versos de Niklas Becker [2].
Em va cantar com si jo encara
fos la minyona puríssima
que no es deixa robar per ningú
la corona del seu honor.
Quan escolto aquella estúpida cançó
aleshores m’arrencaria
la barba blanca, i de veritat voldria
ofegar-me en mi mateix!
Que no soc una al·lota verge,
els francesos ho saben prou bé;
han barrejat sovint la meva aigua
amb les seves aigües de vencedors.
Cançó estúpida i paio estúpid!
Em va humiliar vergonyosament
i segons com també em va
comprometre políticament.
Perquè si ara tornessin els francesos,
m’hauria d’enrojolar davant d'ells,
jo, que tan sovint vaig demanar que tornessin
amb llàgrimes adreçades al cel.
Sempre els he estimat tant,
els cars francesets...
Encara canten i salten com de costum?
Encara porten calces blanques?
M'agradaria tornar-los a veure,
però tinc por de l’escarni
per culpa de la cançó maleïda,
a causa de la vergonya.
Alfred de Musset [3], el murri,
vindrà al seu capdavant,
potser de tambor, i tocarà davant meu
tots els seus acudits dolents."
Així es lamentava el pobre pare Rin,
que no podia estar satisfet.
Li vaig dir moltes paraules de consol
per donar-li ànims:
"Oh, no temis, Rin, pare meu,
la broma escarnidora dels francesos;
ja no són els francesos d’abans
i també porten uns pantalons diferents.
Els pantalons són vermells, i no pas blancs,
també porten botons diferents,
ja ni canten ni salten,
i abaixen el cap consirosos.
Ara filosofen i solen parlar
de Kant [4], de Fichte [5] i de Hegel [6],
fumen tabac, beuen cervesa
i alguns fins i tot juguen a bitlles.
Es tornen filisteus [7] com nosaltres
i en el fons ho empitjoren encara més;
ara ja no són voltairians [8],
sinó que es tornen hengstenbergians [9].
Alfred de Musset, cert,
segueix essent un pillet;
però no tinguis por, li travarem
la seva infame llengua burleta.
I si tamboreja amb un acudit dolent,
li'n xiularem un de pitjor,
li xiularem el que li passà
amb dones precioses [10].
Estigues content, pare Rin,
no pensis en cançons dolentes,
aviat escoltaràs una cançó millor...
Estigues bo, ens veurem aviat".
[1] Biebrich: antiga ciutat, avui barri de la ciutat de Wiesbaden, en la qual el govern de Hessen hi enfonsà, el 1841, grans barcasses carregades de pedres per fer el riu no navegable i desviar el tràfec fluvial cap als seus ports.
[2] Nikolaus Becker (1809-1845):
poeta alemany que el 1840 publicà No l’aconseguiran, el lliure Rin alemany,
poema nacionalista, molt celebrat, replicat i atacat, amb un vers que es
repetia, 70 vegades!, que feia: “Mai no serà seu / el lliure Rin alemany”, en
referència a la crisi del Rin de 1840, en què Adolphe Thiers, primer ministre
francès, reclamà la riba esquerra del riu, amb els consegüents i nombrosos
territoris i ciutadans alemanys afectats, com a frontera natural entre França i
Alemanya, com havia estat en època de Napoleó.
[3] Alfred de Musset (1810-1857): autor dramàtic i novel·lista francès, amic de
Heine, que respongué el poema nacionalista de Becker amb un altre no menys
nacionalista, El Rin alemany, que posava sal a la ferida del període
napoleònic a Alemanya així: “Ja l’hem tingut, el vostre riu alemany. / Cabia en
el nostre got.”
[4] Immanuel Kant (1724-1804): filòsof alemany, origen de l’idealisme transcendental.
[5] Johann Gottlieb Fichte (1762-1814): filòsof
alemany, origen de l’idealisme moral.
[6] Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831): filòsof
alemany, origen de l’idealisme de l’esperit.
[7] filisteu: originalment individu d’un poble enemic dels israelites que s’establí a la costa meridional de Palestina en el segle XII aC, designa avui una persona que no aprecia els més nobles sentiments i aspiracions de la humanitat, que sols té en compte els interessos materials.
[8] Voltaire: nom amb què és conegut François-Marie Arouet (1694-1778), escriptor i pensador francès, de pensament il·lustrat i anticlerical.
[9] Ernst Wilhelm Hengstenberg (1802-1869): teòleg
protestant alemany representant del neoluteranisme i més aviat reaccionari.
[10] Sembla que De Musset injurià públicament la seva amant, Christina Trivulzio Belgiojoso, quan aquesta l’abandonà per un amic comú seu i de Heine.
