Heinrich Heine, 1844
CAPUT XXI
La ciutat, mig cremada [1],
s’està reconstruint a poc a poc;
com un caniche a mig esquilar,
així de llòbrec és l’aspecte d’Hamburg.
Fins i tot trobo a faltar alguns carrerons
que em desplauria molt de perdre.
On és la casa on vaig fer
els meus primers petons d’amor?
On és la impremta en la qual
vaig imprimir els “Quadres de viatges” [2]?
On és l’ostreria en què
vaig xuclar les meves primeres ostres?
I l’Abocador, on és l’Abocador [3]?
No el trobo enlloc!
On és la glorieta en què
vaig menjar tants pastissos?
On és l'Ajuntament en el qual el Senat
i la burgesia tronaven?
Pastura de les flames! El foc
ni el més sant va estalviar.
La gent encara sospirava de por
i amb cares melancòliques
em van explicar del gran foc
la terrible història:
“Cremava per tots els racons alhora,
només es podia veure fum i flames!
La torre de l’Església [4] es va
encendre
i es va esfondrar estrepitosament.
Va cremar l’antiga Borsa
per on caminaven els nostres pares
i on durant segles comerciaren
entre ells de la manera més honesta possible.
El Banc, l'ànima platejada de la ciutat,
i els llibres on estava inscrit
el valor bancari de qualsevol home,
gràcies a Déu! es van conservar! [5]
Gràcies a Déu, es van fer col·lectes
fins i tot en les nacions més llunyanes!
Un bon resultat, la recaptació
assolí probablement els vuit milions.
La caixa dels diners d’ajut va ser gestionada
per vertaders i piadosos cristians;
llur mà esquerra mai no sabé
el que en prengué llur mà dreta [6].
De tots els països, els diners van fluir
cap a les nostres mans obertes,
també vam acceptar vitualles,
no menyspreàrem cap donatiu.
Ens van enviar prou vestits i llits,
també pa i carn i sopes!
El rei de Prússia fins i tot volia
enviar-nos les seves tropes.
El danys materials van ser
indemnitzats d’acord a estimacions,
tanmateix, el terror, el nostre terror,
ningú ens el pogué compensar.”
Encoratjadorament, els vaig dir: “Bona gent,
no us queixeu ni ploreu;
Troia [7] era
una ciutat millor
i tanmateix s’havia de cremar.
Reconstruïu les vostres cases
i assequeu els vostres bassals
i procureu-vos lleis millors
i millors bombes contra incendis.
No aboqueu massa pebre de Caiena
a les vostres falses sopes de tortuga,
tampoc les carpes us son saludables,
les cuineu massa greixoses i amb escates.
Els galls d’indi no us fan gaire mal,
però compte amb la perfídia
de l'ocell que va pondre el seu ou
a la perruca de l'Alcalde. [8]
Qui és aquest ocell fatal,
no cal que us ho digui;
si hi penso, se’m regira
el menjar al meu estómac.”
[1]
Entre 5-8 de maig de 1842, un gran incendi, iniciat en una fàbrica de
cigarretes i estès ràpidament per la sequera i per l’orientació variable del fort
vent, va destruir gran part d’Hamburg: hi va haver 51 víctimes mortals, 1.700
edificis destruïts, alguns dels quals enderrocats com a tallafocs, unes 20.000
persones sense llar i pèrdues econòmiques xifrades en uns 100 milions de marcs.
[2]
“Quadres de viatges”: els Reisebilder (1827-1830), on
emmascara la crítica de la societat, la política i la literatura contemporànies
en una narració de viatges. Els dos primers volums es van imprimir a la
impremta de Langhoff i el tercer, a la de Konrad Müller: ambdues van ser
destruïdes per l’incendi.
[3]
Abocador, en alemany Dreckwall: literalment “Mur de merda”, nom popular del carrer
Alter Wall, “Mur vell”, del nucli antic d’Hamburg, bé pel terra fangós,
bé perquè fou construït amb runes de carrer o bé perquè algun racó feu funcions
d’abocador.
[4]
Església de Sant Nicolau: fou el primer gran edifici públic víctima del foc, ja
que no es podia fer arribar l’aigua a l’altura de la torre, encesa a la tarda del
dia 5 de maig i que en caure encengué i ensorrà tota la nau la matinada del dia
6.
[5]
En realitat, segons l’Allgemeine Prussian State Newspaper del 13 de maig
de 1842, va cremar el banc i es van salvar els llibres bancaris.
[6]
L’Evangeli segons Mateu (6:3-4), de la Bíblia (BCI): “En canvi, tu, quan
facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la
teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t'ho
recompensarà.”
[7]
Troia: referència a la Guerra de Troia cantada per Homer a la Ilíada.
[8]
Nova referència a l’àguila prussiana, que tan detestava Heine, i a la
insistència amb què Prússia pretenia que Hamburg s’integrés a la Unió duanera,
a la qual no s’uní fins a l’any 1888, juntament amb Bremen.
