dimecres, 25 de setembre del 2013

Sobre l'esquerra que té bona necessitat d'ésser educada



 

Quin tuf de resclosit no fa sentir o llegir, entre factòtums suposadament esquerrosos, que el poble és ignorant o que les classes populars estan narcotitzades, manipulades, intoxicades... per, ai las, la dreta i la burgesia catalanes.

I si tractar el poble d’aquesta manera ja és prou greu, com n’és de lleig aquest vici, tan vanitós d’altra banda, d’atribuir-se sempre el paper primer o important, mentre atorguen sempre el segon o secundari al poble anònim, fins i tot quan ha desbordat i trasbalsat el sistema de partits. Perquè és només des d’una concepció conservadora que hom pot veure com a permanent i estable una divisió social entre dirigents i dirigits, savis i llecs, educadors i educands, purs i impurs...

En aquests moments, com s’escau, entre bons lectors de Marx, el que segueix, força més de bon pair que no les seves frases curtes que han esdevingut tòpics solidificats i estantissos sense possibilitat de rèplica! 

La doctrina materialista que pretén que els homes siguin producte de les circumstàncies i de l’educació i que, per consegüent, els homes transformats siguin producte d’altres circumstàncies i d’una educació modificada, oblida que són justament els homes els qui transformen les circumstàncies, i que el mateix educador té bona necessitat d’ésser educat. És així com s’inclina inevitablement a dividir la societat en dues parts, una de les quals és superior a la societat (cas de Robert Owen, per exemple). 

La coincidència del canvi de circumstàncies i de l’activitat humana —o autocanvi— només pot ésser considerada i compresa racionalment com a pràctica revolucionària.

(Karl Marx, 1845: Tesis sobre Feuerbach, Tesi III, amb un parèntesi il·lustratiu afegit per Friedrich Engels, 1888)