tag:blogger.com,1999:blog-15604721608973076662024-03-17T18:07:33.323+01:00Piuladissa de merlesSol ixent, lluna al pertús,/
faig cent trams de graons petris,/
cada dia, cap al puig,/
perquè el vol de la coloma/
continuï perennal.../
Conseqüència immediata:/
no li haig de demanar,/
al merlot, dins la bardissa,/
què hi deu fer per què no en fuig/
cap a boscos amb foranques.
(Miquel Bauçà: El crepuscle encén estels, fragment)Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.comBlogger312125tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-88655278342794938002024-03-17T18:06:00.003+01:002024-03-17T18:06:52.999+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (51)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZaMa-wpqbLKREg6M8UkxJLrPVff43OcDz63NLO8NizoIwO83ZLlENW1_3F_B7vYHunzHh67yDQPiiO3HZ7RDBU22QFa3OnoOp1yH5T0r7tXi6HnfF3oC26P5g5itkHfHxQLhxutBsk4dKFrJzGojLDHLDooQt2gXPZgzLMshwUfykesOoPFcpD_uin9k/s2048/cousin51.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1538" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZaMa-wpqbLKREg6M8UkxJLrPVff43OcDz63NLO8NizoIwO83ZLlENW1_3F_B7vYHunzHh67yDQPiiO3HZ7RDBU22QFa3OnoOp1yH5T0r7tXi6HnfF3oC26P5g5itkHfHxQLhxutBsk4dKFrJzGojLDHLDooQt2gXPZgzLMshwUfykesOoPFcpD_uin9k/w400-h300/cousin51.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b>Sant Matí de Riudellots de la Creu</b></span></p><p style="text-align: center;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><i>L<span>’últim home</span></i></span></b></div><p></p><p></p><p></p><p><span><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div><p></p><div style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><span>J</span><span>ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span>1805</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div></div><p style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: arial; font-size: large;"><b>SETÈ CANT (continuació)</b></span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Aquest discurs d'Adam porta a l'ànima d'Omegar una llum
terrible, de la qual intenta en va desviar els ulls; l'obsessiona, l'envesteix
per totes bandes; cedeix gemegant davant el seu esclat, i respon al pare dels
humans:</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="line-height: 107%;">—Acabes de posar la corona als meus mals, i desafio els
inferns conjurats per augmentar-los. Les meves il·lusions més estimades es
destrueixen, veig davant meu la terrible veritat que em condemna. Soc culpable
i ja no me’n defenso; però no seré un bàrbar, no consentiré la mort de Sidèria,
ella viurà, la veuré; si he d’ésser el més desgraciat dels humans, ella
eixugarà les meves llàgrimes, n’estimarà la causa. No, no l'abandonaré; siguis
qui siguis, oh vell, mai no tindràs aquest poder. <o:p></o:p></span></span></p><span style="font-family: arial; font-size: large;">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Omegar, mentre pronuncia aquestes paraules, té els ulls esverats,
els genolls se li dobleguen, la veu li tremola. Adam li respon sense torbar-se:
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Si digués el meu nom, no gosaries desafiar-me així. Ai!
m'hagués estat més dolç obrir-te la meva ànima i els meus secrets; però
esperava d'Omegar més obediència a les ordres del cel; un penediment més sincer
de les seves faltes, menys feblesa en la desgràcia: com que m'he equivocat, no
ets digne de conèixer-me. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Aquest retret que ofèn Omegar excita els seus curiosos
desitjos. Comença a fixar els ulls atents sobre Adam; s'estranya de no haver-se
sorprès pel gran caràcter de la seva figura, com hom hauria buscat en va en
qualsevol mortal. Arrugues profundes li solquen la cara, els seus músculs secs
travessen la seva pell transparent; les seves celles estan esvaïdes, el seu cap
sense cabell és nu com l'ivori; hom el creuria el pare del temps i dels segles.
En tots els seus trets hi ha l’empremta del seu llarg sofriment, el seu esguard
ja no sap expressar res més que el dolor, i els gemecs de la queixa són els
únics accents de la seva veu. Tanmateix, al seu front, pansit com és, la
majestat de la natura humana respira i imposa el respecte.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Si el teu nom —li respon Omegar— ha de tenir alguna ascendència
sobre la meva ànima, callar-lo, és un crim que supera tots els meus. Et conjuro
per tots els poders celestials a declarar-me qui ets, o quan un dia el jutge
sobirà pronunciï el veredicte de la meva condemna, m'aixecaré contra tu,
t'imputaré totes les desgràcies de la meva resistència, la teva negativa serà
la meva excusa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Jo te'n privaré —reprèn vivament el pare dels homes—; però
ai de tu si aquest nom que em demanes no canvia el teu cor. Estimat Omegar, no
et vaig poder amagar la pertorbació dels meus sentits quan vas descriure sota la
glorieta nupcial la joventut i els encants d'Eva als braços del seu marit massa
feliç. Oh fill meu! em vas recordar els breus moments de plaer de la meva vida.
Soc aquest desgraciat pare dels homes i de tu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Tan bon punt que va arribar a l'orella d'Omegar el nom
d'Adam, es <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llança als seus peus, els abraça,
hi roman immòbil i prosternat, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com si
estigués sota la mirada de Déu. Qui podria descriure el tumult de sentiments
que experimenta! Si queda glaçat d’un sant respecte davant la presència del
pare dels humans, no ha pas oblidat que va demanar la mort de la seva dona i
del fill que porta al ventre; no pot contenir els seus sospirs i els seus
sanglots, la seva ànima és com un mar que tempestes contràries solleven en tots
els sentits. Mil batalles l’esquincen; crida: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Oh pare meu! quins moments t’enverinen per una sola ordre
cruel! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">No té la força per pronunciar cap altra paraula. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">El pare dels homes aixeca Omegar; l’aguanta en els seus
braços, rep les seves llàgrimes al pit, el consola. Com un lliri pansit per la
calor devoradora de l'estiu, si la nit i els seus vapors humits refresquen
l'aire, es dreça sobre la seva tija amb la set calmada, i reprèn el seu esclat
platejat: així les paraules del pare dels homes endolceixen les penes d'Omegar,
els núvols del seu front s'esvaeixen, i la seva ànima, més tranquil·la, pot
escoltar el llenguatge de la raó i de la virtut. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Aleshores el pare de la humanitat li va dir: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Ah! fill meu, quin dolor m'has causat quan m'has imputat la perfídia
de voler-te esquinçar el cor, i d'haver-hi gaudit un plaer bàrbar! jo que
t'estimo més tendrament que l'Abel, jo que no tan sols volia estalviar-te les
penes que has de suportar en aquesta vida, sinó també sostreure’t de mals mil
vegades més a témer, dels càstigs que Déu reserva per a la desobediència, tu saps
l'única falta que he comès; tremolaràs en escoltar la meva tortura. Déu m'ha
posat prop de les portes de l'infern, en una platja desconeguda, on visc solitari,
on només veig els homes quan la justícia divina els precipita en aquests
avencs, on només sento la veu humana quan aquests abismes s'obren i els crits que
hi són comprimits s'enfilen a l'aire i em perforen les orelles. Oh terrible pena
que m’és sempre nova, la durada de la qual igualarà la de la terra, però que tu
pots acabar avui! Estimat Omegar, ai fill meu, no he vessat prou llàgrimes! Des
que pateixo, les roques més dures s’han convertit en pols, els rius i les mars
s'han evaporat lentament gota a gota, la brillant volta del cel s'ha entelat; sigues
tocat pels mals del teu pare, obeeix les ordres del cel, la veu de la teva consciència,
la pietat que t’exhorta a favor meu. He portat la desgràcia als meus
descendents: si jo impedeixo que neixi una raça funesta, el meu crim s'esborra.</span></p></span><p></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-91034377453778798492024-03-10T18:06:00.000+01:002024-03-10T18:06:42.144+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (50)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGnYnKMUvNWku9UoKbD87aTCPPDueKe_r3J-E6LRG17EfZowg3EPmuO7bLJXlq4l9KGnR7RT4jq-wNQXm39-5efzNbQC8IIOWvSMHGWUTFKeWEBftj6RwOvc2_yTnjU-9mXW0DaITtwoFjfazZWxDd7XyKE_KeevgJM_KnmyzJ0UI2hUtAw75XNlVv4d8/s2048/cousin50.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1538" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGnYnKMUvNWku9UoKbD87aTCPPDueKe_r3J-E6LRG17EfZowg3EPmuO7bLJXlq4l9KGnR7RT4jq-wNQXm39-5efzNbQC8IIOWvSMHGWUTFKeWEBftj6RwOvc2_yTnjU-9mXW0DaITtwoFjfazZWxDd7XyKE_KeevgJM_KnmyzJ0UI2hUtAw75XNlVv4d8/w480-h640/cousin50.jpg" width="480" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b>Sant Pere de Juïgues, restaurada església cristiana al costat del malmès mas Sobirà (avui can Güell), </b></span><b style="font-family: arial; font-size: large;">a l'antic alou de Juïgues, </b><b style="font-family: arial; font-size: large;">adquirit (~888) per Delà I d'Empúries per traslladar les vint-i-cinc famílies jueves que hi vivien a la ciutat de Girona i revitalitzar-ne l'activitat artesana i comercial, possible origen del Call jueu gironí</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><i><br /></i></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><i>L<span>’últim home</span></i></span></b></div><p></p><p></p><p></p><p><span><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div><p></p><div style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><span>J</span><span>ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span>1805</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div></div><p style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: arial; font-size: large;"><b>SETÈ CANT (continuació)</b></span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Omegar s'indigna contra aquest desconegut cada paraula del
qual li clava un punyal al cor. Li llança mirades irritades i esclata la seva
ira amb aquestes paraules:</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="line-height: 107%;">—Ves a altres llocs a portar els teus oracles mentiders; no
tindran pas el poder d'espantar-me. Quin és, doncs, aquest imperi que
exerceixes sobre la meva fe? Potser penses que l'has subjugada? Quin teu error!
Encara no sé qui ets; a la manera dels impostors, m’has amagat el teu nom, la
teva pàtria. És cert que pretens ésser un enviat del cel; però creus que el teu
testimoni sol m’hauria d’ésser suficient? Tens contra teu les contradiccions
que deshonren les profecies d'Ormuz, els oracles escoltats per Idames, mil
prodigis que he vist, la confessió de Forestan, retornat de l’estatge dels
morts; quan hauràs fet obres tan grans; quan en la teva presència els temples
lliuraran oracles, i que els morts sortits de les tombes confirmaran les teves
paraules, llavors les teves amenaces podran espantar-me; llavors potser em
plantejaré si m'he de sotmetre a les teves ordres. <o:p></o:p></span></span></p><span style="font-family: arial; font-size: large;">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">El pare dels homes havia previst el furor d'Omegar; el
disculpa en ell mateix, i encara el troba moderat en les seves queixes. LI respon:
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Un home que pensa com Ormuz no necessita fer prodigis, i em
creuries si afavorís els interessos del teu cor. Enderrocaré, amb una sola
paraula, els suports de la teva confiança. Són els oracles lliurats en
presència d'Idames, els prodigis que has vist, l'aparició de Forestan, que et
tranquil·litzen. Sàpigues que el geni de la terra va ésser l'únic autor
d'aquests prestigis; és ell qui, amagat en un santuari, gosant imitar la veu de
Déu, afalagava els desitjos del crèdul Idames. Va ésser ell qui, a la teva
presó, et va oferir l'espectacle de les dones més belles de l'univers, i et va
mostrar Sidèria en un personatge fantàstic. Va ésser ell qui va fer semblar
fèrtil la plana d'Azas als ulls fascinats del Brasil. Finalment, va ésser ell
qui, prenent els trets i la veu de Forestan, es va aparèixer a la seva filla
per sotmetre-la als teus desitjos. Ei! com no vas caure en aquests artificis? Ell
ha de perir si tu no dones al món una nova posteritat; era fàcil preveure que ell
faria servir, per a l’èxit d'un himeneu que l’havia de salvar, els secrets que
posseeix i tots els esforços del seu poder.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Res no és cert en la teva història excepte la predicció que
el cel va fer a Policlet per consolar-lo, i els oracles d'Ormuz, que tu acuses
en va de contradicció. Ah! ben lluny d’ésser obra de la impostura, he vingut de
part de Déu per confirmar-te’ls. Sí, t’ho repeteixo en nom seu, del teu himeneu
sortirà la més funesta de totes les races, serà per a tu la font de les més
cruels desgràcies, si no t'afanyes a trencar-ne els nusos; però si renuncies a Sidèria,
el teu himeneu esdevindrà, al contrari, el preludi de l'últim dia de la terra i
de la resurrecció dels homes. L’acompliment de qualsevol d'aquests
esdeveniments depèn de tu; però cal que arribi un dels dos, i Ormuz mai no va pretendre
que havien de concórrer junts. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Encara ara, oh malaurat Omegar, el primer oracle d'Ormuz no
ha començat a complir-se. Quins fruits amargs no has collit del viatge emprès
per les ordres del geni de la terra? Cal que et recordi la deplorable mort
d'Idames, el teu cap amenaçat pels Americans, la teva fugida precipitada, la
resistència i els combats de Sidèria, els teus remordiments que van ésser la seqüela
de l’amor satisfet, el terror amb el qual encara estaves colpit quan vaig venir
cap a tu? Són aquests, digues-me, els brillants èxits que el geni t’havia
promès?</span></p></span><p></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-12053078573422898852024-03-03T18:54:00.000+01:002024-03-03T18:54:12.011+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (49)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQer0Cnyq-c6B56LBRo1i0Rv73e-uM_sMObL_GCMHxAW90uNa7Xg3P1kFpWLwIg8mszkEqCLEHQDvVTlZcn2a9U_udZ_O17rUk4Sn3h3wXFi3G8qK6MFM1DIQ00kSX_uLvC2NcJasgcJ6MhTTWg7NqcBG88RnZsYWFpnWPeky7QWEBF8VFD8NIiRTlKhU/s1355/cousin49.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1355" data-original-width="823" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQer0Cnyq-c6B56LBRo1i0Rv73e-uM_sMObL_GCMHxAW90uNa7Xg3P1kFpWLwIg8mszkEqCLEHQDvVTlZcn2a9U_udZ_O17rUk4Sn3h3wXFi3G8qK6MFM1DIQ00kSX_uLvC2NcJasgcJ6MhTTWg7NqcBG88RnZsYWFpnWPeky7QWEBF8VFD8NIiRTlKhU/w388-h640/cousin49.jpg" width="388" /></a></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><i><b><span style="font-family: arial; font-size: x-large;">L’últim home</span></b></i></i></div><p></p><p></p><p><span><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div><p></p><div style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><span>J</span><span>ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span>1805</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div></div><p style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: arial; font-size: large;"><b>SETÈ CANT (continuació)</b></span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—El cel vol la seva mort? —va continuar ràpidament Omegar.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Potser —continuà Adam— Déu que et parla per la meva boca,
Déu, que disposa al seu grat dels dies dels humans, vol que ella pereixi.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Amb aquesta resposta d'Adam, Omegar empal·lideix, vacil·la, fa
un esforç per parlar, i la seva llengua es nega a expressar els seus
pensaments. El pare dels homes deixa passar aquest moment terrible en silenci.
Sap que la paraula no té el poder de calmar uns dolors tan cruels.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Quin crim digne de mort ha comès Sidèria? —va dir Omegar amb
l'accent de la desesperació—. Podria ésser que el cel condemnaria el nostre himeneu?
És cert que en sorgiria una raça execrable? es complirien els oracles d'Ormuz?</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Malaurat! —va continuar el pare dels homes—, l’infant que
serà el pare d'aquesta terrible posteritat, aquest infant que no hauria d'haver
nascut mai, respira en el si de Sidèria.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Omegar, davant aquesta notícia, experimenta lluites furioses.
Com onades que, cargolades per una tempesta, s'eleven fins al cim de les
muntanyes més altes, i de sobte cauen per sota de les profundes valls, ara pren resolucions
agosarades, i vol afrontar tots els perills, exposar-se a la ira del cel i
patir les desgràcies del seu destí; adés, aclaparat pel pes de les seves penes,
dèbil com un nen, està disposat a plorar. Finalment, es ruboritza de la seva
debilitat, s'arma de coratge, i decidit a resistir el pare dels homes, li
respon amb fermesa:</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—El fill de qui soc el pare, en lloc de trencar els nusos que
m'uneixen a Sidèria, els estrenyerà més; és un regal del cel, una penyora del
seu favor, i el vull conservar. Què! jo no hauria conegut la felicitat de
l'amor, si Sidèria no hagués desitjat d'Omegar un fill que endolciria els
maldecaps de la seva solitud; i quan m'assabento que els seus desitjos s'han
complert, tries aquest moment per ordenar-me una separació bàrbara! No
l'obtindràs; no vull ni escoltar-te més, i corro a oblidar les teves ordres als
braços de Sidèria.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Atura’t —exclama de seguit el pare dels homes—. Quin
projecte t'atreveixes a concebre? Assabenta’t, doncs, de les desgràcies que m'ha
agradat amagar-te; però si m'obligues a revelar-t’ho, sàpigues que aquest infant
portarà mans parricides sobre la seva mare i sobre tu, i que aquests crims
atroços seran els menors dels seus crims. </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-75185431698242291072024-02-25T19:02:00.002+01:002024-02-25T19:06:57.891+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (48)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfB8qgwRId0r3qVl2CvI1HDCjHL5c0y4pS9vc23fkjULZcdRu9jlLjurRm_1iHKunhtL14lcYkQWV56xDHmqxZvMXGN0EZxKrSqAny14gh9foWFi859jWFE0jv9GHlH1RDx_IKmYDF09Imhuscrmr0We5PRCaXOEi4jRbKZq78YtopuszLGAODNI_y0J8/s1800/cousin48.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="1440" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfB8qgwRId0r3qVl2CvI1HDCjHL5c0y4pS9vc23fkjULZcdRu9jlLjurRm_1iHKunhtL14lcYkQWV56xDHmqxZvMXGN0EZxKrSqAny14gh9foWFi859jWFE0jv9GHlH1RDx_IKmYDF09Imhuscrmr0We5PRCaXOEi4jRbKZq78YtopuszLGAODNI_y0J8/w512-h640/cousin48.jpg" width="512" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Torre Ferrana de Sobrestany (Torroella de Montgrí)</span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><i><b><span style="font-family: arial; font-size: x-large;">L’últim home</span></b></i></i></div><p></p><p></p><p><span><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div><p></p><div style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><span>J</span><span>ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span>1805</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div></div><p style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: arial; font-size: large;"><b>SETÈ CANT</b></span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Tan bon punt Omegar va deixar de parlar, tots els poders
atents del cel van fixar llurs mirades en el primer home. Ignoren quin serà l’objecte
de la seva missió. Només saben que esclataran els esdeveniments més terribles mai
vistos des de la creació. Adam aixeca les seves mans al cel; invoca el Senyor,
i li demana que es digni a inspirar-lo i a donar-li la força i els consells que
necessita. Tan bon punt va formular aquests desitjos, un remolí de llum el va envoltar.
És Déu mateix qui es presenta als seus ulls, brillant sempre amb la mateixa
resplendor de joventut, tal com se li oferia sota els emparrats florits de
l'Edèn. Adam reconeix el seu creador; l'adora, el seu cor s'omple d'alegria;
però les ordres que rep el submergeixen en la tristesa. S'aixeca de pressa, se
li dibuixa el terror al front; tot el seu cos tremola; agafa amb por la mà
d'Omegar, i l'arrossega lluny de casa seva, com d'un lloc fatal on l'aire s'hagués enverinat.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; line-height: 25.68px;">
</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; line-height: 25.68px;"><span style="line-height: 107%;">És en va que Omegar vol retenir-lo, en representar-li que Sidèria
els està esperant; li respon amb una veu espantada: <o:p></o:p></span></span></span></p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; line-height: 25.68px;">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Segueix el teu guia, o t’amenaçaran les més grans
desgràcies.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Tots dos caminen en silenci cap a aquella famosa ciutat que
va ésser la capital de l'Imperi francès. Omegar no s'atreveix a interrogar el
pare dels homes. Adam té por de complir el ministeri que Déu li ha encarregat.
Tan bon punt són separats de Sidèria per dues hores de caminada ràpida,
s'aturen en un turó des d'on llurs ulls poden veure les llargues voltes del
llit excavat pel Sena, el curs del qual els homes havien canviat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">El pare dels homes abraça Omegar, i vessa llàgrimes que ja no
pot contenir més. I li diu amb una veu tendra: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Podria ésser que el meu dolor no hagués esgotat les meves
llàgrimes, jo, que, des de la mort d'Adam, havia comptat per elles cada moment
de la vida, podria haver previst que els meus mals podrien augmentar? Ai! per
què no estic encara a les portes de l'infern? Estic destinat a lamentar aquesta
horrible estada! Omegar, t'estimo com el més estimat dels meus fills, són les
teves penes les que ompliran la mesura de les meves. Jo només acabo de separar-te
de Sidèria per sempre, Déu et mana que l’abandonis.</span></p></span></span><p></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-51157479977977986642024-02-18T17:47:00.000+01:002024-02-18T17:47:14.650+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (47)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggg26tHI3OBgxsPujnn1_LdJRErTrbvUHj7VmjoO5h7s0ktCD6JXKADZlnTAW5kSWFF60CUWKlGq0gjxH3x4fOTXmqe9Decf9Brm_Psl-ZWdlVrRkBTsGq5eCb2ft74trbdgDIlujoBhsdzphnLtIvgk2723xPIV6IYSIUYZDs_rzd7OElhsAw7LOCUzk/s400/cousin47.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="267" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggg26tHI3OBgxsPujnn1_LdJRErTrbvUHj7VmjoO5h7s0ktCD6JXKADZlnTAW5kSWFF60CUWKlGq0gjxH3x4fOTXmqe9Decf9Brm_Psl-ZWdlVrRkBTsGq5eCb2ft74trbdgDIlujoBhsdzphnLtIvgk2723xPIV6IYSIUYZDs_rzd7OElhsAw7LOCUzk/w428-h640/cousin47.jpg" width="428" /></a></div><br /><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><i><b><span style="font-family: arial; font-size: x-large;">L’últim home</span></b></i></i></div><p></p><p><span><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div><p></p><div style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><span>J</span><span>ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span>1805</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div></div><p style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: arial; font-size: large;"><b>SISÈ CANT (final del cant)</b></span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="line-height: 107%;">He arribat. Aquesta habitació decorada, el vapor dolç que hi
respirava, l'empolainament de Sidèria, tot aquest aparat em va sorprendre. M'apropo
a Sidèria, la imatge d'Eva alimentant el seu fill m'atrapa la mirada, la qual encisa,
i em provoca el desig de conèixer aquell a qui un vel m'amagava. Mai </span><span style="line-height: 107%;">no hi ha hagut cap trasbals com el meu, a la vista de la mare dels homes als braços
del seu marit.</span><span style="line-height: 107%;"> Tots els
focs de l'amor es desperten al meu cor encara amb més violència que en aquest
quadre admirable, reconec el bressol voluptuós on havia gaudit d'un somni tan
dolç, on havia cregut veure Sidèria subjecta als meus desitjos. Eren els
mateixos rams de flors, el mateix llit de verdor, el mateix reflex de la llum.
Aquest objecte em retorna tot el meu entusiasme. L'aspecte d'Adam disposat a
tastar les delícies de l'amor em va inspirar la seva audàcia. Sidèria, com la
mare dels homes, tenia els ulls abaixats. Un agradable rubor li acoloria el
front, i l'esperança del plaer li agitava el pit. Sense informar-me a quin Déu
dec aquest feliç canvi, em vaig convertir en el marit de Sidèria. La terra en tremola
d'alegria. A l'aire s'escolta un murmuri suau seguit de cançons melodioses;
però, al mateix moment, l'astre del dia es va enfosquir, les imatges sagnants
van enrogir el camí cap al firmament, i vaig veure el mateix fenomen diverses
vegades. La tímida Sidèria n’està espaventada; jo mateix, que la consolo, estic
esquinçat pel remordiment, com si fos culpable. Tanmateix, pot Déu permetre que
els morts s'aixequin de les tombes per enganyar els homes? Forestan ha parlat,
no és cap prestigi. Qui si no ell va posar les pintures del jardí terrenal sota
l'altar! Qui més les hauria descobert a Sidèria! A més, res no anuncia aquesta
destrucció de l'univers predita per Ormuz. Els aires són pacífics, l'astre de
la llum encara no ha variat en el seu curs, la terra ofereix des d'aquell
mateix dia una superfície somrient i em sembla rejovenida. Per què, doncs, no
em puc defensar d'un sentiment de tristesa i de terror? Oh vosaltres que el cel
ha conduït a aquests llocs, digneu dir-me’n la causa? torneu-me la calma, o si
no la puc esperar, no us he dissimulat res, feu parlar la veritat; no tinc por
d'escoltar-la.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-66626135268014616062024-02-11T17:37:00.000+01:002024-02-11T17:37:02.352+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (46)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio7ZjWJwpCP788jYE7vWGxw9bY7eV5n4aDHsO7KFM8lX8KoureysVAZ4wDL3fBDYFISEs5cN4qWoJmSSK3dI-PdOtnKmR35y2X-NQnC9KOHQmDg4hv1tEcQ8g5i7vWx32GUqBx4Sc9MAH36AXo7kGWs137Zfbjwr3xhEA0RtPPaDznhS8aBHsnHt2xdAc/s981/cousin46.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="734" data-original-width="981" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio7ZjWJwpCP788jYE7vWGxw9bY7eV5n4aDHsO7KFM8lX8KoureysVAZ4wDL3fBDYFISEs5cN4qWoJmSSK3dI-PdOtnKmR35y2X-NQnC9KOHQmDg4hv1tEcQ8g5i7vWx32GUqBx4Sc9MAH36AXo7kGWs137Zfbjwr3xhEA0RtPPaDznhS8aBHsnHt2xdAc/w400-h299/cousin46.jpeg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><i>Adam i Eva en el Paradís terrenal</i> (</span></b><b><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Wenzel Peter, 1745-1829) </span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><i><b><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><br /></span></b></i></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><i><b><span style="font-family: arial; font-size: x-large;">L’últim home</span></b></i></i></div><p></p><p><span><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div><p></p><div style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><span>J</span><span>ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span>1805</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div></div><p style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: arial; font-size: large;"><b>SISÈ CANT (continuació)</b></span></span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Sidèria, immòbil durant molt de temps, només surt del seu
astorament per buscar el seu pare; li agradaria besar-lo, interrogar-lo, parlar
de les recances i del dolor d'haver-lo perdut. Espera que no rebutjarà pas
aquesta gràcia lleugera a la seva filla a qui adorava. El crida, però sigui que
els morts obeeixen lleis rigoroses, sigui temen satisfer els curiosos desitjos
dels vivents, els seus vots no es van complir. No dubtant més que havia
desaparegut per sempre, va plorar-lo com si acabés d'expirar entre els seus
braços: aleshores, encuriosida per veure els quadres dels quals esperava un
èxit que afalagués els seus desitjos, va córrer cap al temple del palau. A la
vista d'aquestes pintures, la seva sorpresa és extrema; creu que l'art les
acaba de realitzar, de tan enlluernadors com en són els colors. El primer
d'aquests quadres representa Eva i el seu marit sota la glorieta nupcial: hom hi veu el pudor i el silenci que
guarden l'entrada d'aquest asil. Un raig de llum que s'escapa entre les roses hi
emet un dia suau i misteriós. Enmig d'aquesta glorieta, s'aixeca un llit format
per flocs de verdor i de flors esfullades; Adam abraça la seva dona tan bella
com devia d’ésser la filla primogènita de la terra: la condueix cap al llit
nupcial; hom llegeix a la cara de la mare dels homes la dolça vergonya, el
torbament del pudor i el plaer de cedir als esforços del seu marit.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">El segon quadre representa el primogènit dels fills dels
homes sobre els genolls de la seva mare, un tema senzill, on s'escampen mil
encants. Eva, com la natura, només hi té una primavera. Als trets formats, afegeix
la primera frescor de la infantesa, un contrast picant que hom no veu mai sobre
el front de la bellesa que el Temps colpeja amb la seva ala lleugera, mentre que
ella aconsegueix els seus tres lustres. Potser cap pintura no inspira un
interès tan tendre: hom no hi pot veure, sense emoció, una esposa tan jove lliurada
a la cura maternal. Contempla amb voluptuositat el seu fill que prem amb els
seus llavis rosats un pit més blanc que els lliris del camp. No hi ha res més
dolç que el seu somriure, més acariciador que els seus ulls, i el seu amor de mare
es representa fins i tot en els moviments afectuosos dels seus braços.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Tot just Omegar havia acabat la descripció d'aquestes
pintures, que Adam, tot emocionat, el va interrompre i li va dir:</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Omegar, oh fill meu, permet aquest nom que et dona la meva
tendresa, atura't un moment i deixa'm descansar! Acabes d'obrir en el meu cor
la font del sentiment que hi creia assecada. Ah! si em coneixies, tenia, com
Adam, fills, una dona; vaig creure que els tornaria a veure, escoltar-los i a gaudir
amb ells de tots els plaers d’un pare i d’un marit.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Amb aquestes paraules, calla, es recull, s'esforça per
allargar les emocions que el seu cor experimenta; però, fugaces com el llampec
que sorprèn l'ull i s'esvaeix, ja no hi són.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Ah! —diu— que els plaers de l'home són de curta durada, ni
tan sols pot fixar-los amb els seus records. Reprèn, fill meu, la continuació
de la teva història! Ara estic tranquil, i et puc escoltar.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Aquest va ésser el segon quadre que va preferir Sidèria.
L'encant del sentiment que expressava l’hi retenia lligada, i va fer sorgir en
el seu cor el desig d’ésser mare, de viure i d’estimar-se en un altre ella
mateixa.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Què! —es va dir a si mateixa—, un fill rebrà de mi el nodriment
i la vida! en els seus trets sempre tindré present la imatge del seu pare! Oh
dia tan feliç, afanya't a néixer!</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Digué, i lliurant-se sense reserves al plaer de plaure’m,
es vesteix amb els mateixos adreços i els vestits que portava el dia del nostre
himeneu. Embelleix la seva habitació amb diversos ornaments; hi crema perfums
exquisits, i s'asseu en un divan entre les dues pintures que han d'explicar els
seus desitjos; però sempre fidel al sentit del pudor, cobreix amb un vel el
quadre del llit nupcial.</span></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-49092509296806474362024-02-04T17:20:00.004+01:002024-03-09T14:59:20.270+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (45)<p> </p><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ3NFWXq3K6aC4JXZegkzdDWEgusaLnldXPnBjNOWzwvRqLIuGWc3zzimPf6F8mXpmjW8ly8gEN_hcBCa_yTMzlnuvqvbXTOU0I7gRSX8jBAtlCYfk3AK47V-TEamdttTrceSAHzbRpOmuzXQBZvnLG6dHnypQgmkOy5C0lilc5L3lb6nkMNBtlZTa37E/s1800/cousin45.jpg"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ3NFWXq3K6aC4JXZegkzdDWEgusaLnldXPnBjNOWzwvRqLIuGWc3zzimPf6F8mXpmjW8ly8gEN_hcBCa_yTMzlnuvqvbXTOU0I7gRSX8jBAtlCYfk3AK47V-TEamdttTrceSAHzbRpOmuzXQBZvnLG6dHnypQgmkOy5C0lilc5L3lb6nkMNBtlZTa37E/w512-h640/cousin45.jpg" width="512" /></a></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><span><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Amb una façana renaixentista del segle XVI i una pallissa
construïda, en part, sobre les restes d’una torre rectangular que formava
l’angle SW del traçat de la muralla, Can Planiol, Foixà, ofereix un bon
exemple de quan saber llegir no era una capacitat gaire estesa ni necessària</span></span></b></div><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><p></p><p style="text-align: center;"><i><i><b><span style="font-family: arial; font-size: x-large;">L’últim home</span></b></i></i></p><p><span><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div><p></p><div style="text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><span>J</span><span>ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span>1805</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div></div><p style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: arial; font-size: large;"><b>SISÈ CANT (continuació)</b></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">No em va frenar ni la foscor de la nit, que començava a
cobrir la terra, ni l'horror d'abandonar Sidèria; creia deixar-la per ella
mateixa. Així és com excusava el meu crim: ximple com jo era, l'havia lliurada
a la desesperació sola en aquest palau. Sense saber per on fer els seus passos,
i sense poder romandre quieta, les imatges més fosques arriben al seu torn a
espantar-la; finalment, creient-me devorat per les bèsties ferotges, impacient,
desitja el retorn de la llum per buscar el meu cos sagnant i abandonar-se a la
seva ràbia. Oh! que culpable vaig ésser! però jo havia perdut el seny.
Tanmateix, aquest deliri dels meus sentits va començar a dissipar-se; retorno a
mi mateix, com un home que es desperta tot commogut d'un somni terrible durant
el qual s’ha cregut submergit a l'infern. S'examina, s'interroga; encara no sap
si habita el sojorn dels vius o les morades fosques dels morts. Així que em va
costar reconèixer-me: sorprès de trobar-me sol, de nit enmig del camp, pensava
que un somni enganyava els meus sentits adormits. Quins maldecaps vaig tenir,
quan vaig reconèixer la veritat!</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Oh cel! —em cridava—, en quines alarmes cruels s'ha
d'enfonsar Sidèria!</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Torno volant cap a ella; temo d’arribar massa tard per a
salvar-la, s'estava morint. No li vaig amagar res; ella coneixia les meves
fúries, els meus entusiasmes, els meus plans bàrbars. En lloc d'esclatar en
retrets, s'apiadà de la meva feblesa, i amb tendresa va estrènyer les meves
mans en les seves:</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Oh amic meu —em va dir—, si vols que visqui, no posis més el
meu coratge a tan terribles proves! no les suportaria una segona vegada. Vas
veure el greu que em sabia; va ésser amb dolor que em vas tornar a la vida. Que
aquesta escena romangui per sempre present en el teu esperit; i si algun dia dissenyes
plans semblants, deixa’t frenar per la imatge de la teva dona moribunda. Per què
no està en el meu poder respondre als teus desitjos? he vessat moltes llàgrimes
que t’he amagat; i si no les puc retenir en aquest moment, són els teus dolors
els que m'afligeixen. Ploro, estimat Omegar, per oposar-te constantment cruels
rebuigs. Esperem, t’ho suplico, que el cel s'expliqui. Creus que, si condemnés
la meva reserva, permetrà morir en nosaltres l’esperança del gènere humà!</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Sidèria va acabar amb prou feines aquestes últimes paraules;
la seva veu expirava als seus llavis, estava tremolosa, angoixada. Vaig veure
que el més terrible dels combats estava esquinçant-li l'ànima. Cansada de
resistir-me, sucumbint sota tants esforços heroics, va fer, per llançar-se als
meus braços, un moviment que va reprimir de cop, i pel qual es va voler
castigar. Va agafar el punyal amagat sota el seu vestit: amb prou feines vaig
tenir temps d'aturar el ferro que ja li tocava el cor. L'exemple d'un coratge
tan gran, la por al perill que ella havia corregut, van tornar la calma als
meus sentits. Em vaig avergonyir de la meva feblesa, i jo no vaig ésser pas indigne
d'aquesta esposa virtuosa.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Vaig passar els dies següents en un descans tan perfecte, que
em vaig creure per sempre a l’abric de noves tempestes; que podia pensar en Sidèria,
i veure-la sense sentir ni entusiasmes ni combats; els meus desitjos estaven
domesticats. Hauria previst mai que m'acostava a aquest moment que no gosava
desitjar, i que havia de coronar la meva felicitat!</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Un matí que jo estava absent, Sidèria va creure sentir uns
sospirs que semblaven sortir de les voltes del palau, i que reviscolaven de
moment en moment. Lluny d'espantar-se’n, va sentir aquella dolça pietat de la
qual l'ànima no pot defensar-se davant la desgràcia; volia veure l’ésser
desgraciat que pronunciava tons tan dolorosos. En el mateix moment la terra
tremola, un espectre n’emergeix embolicat amb el sudari amb el qual hom
embolcalla els morts a la tomba: descobreix el seu rostre. Sidèria,
consternada, reconeix el seu pare.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">
<span>—Sí, filla meva —li va dir—, soc Forestan, a qui deus
el dia, i que no ha pogut sobreviure als teus comiats; vaig baixar a l'estatge de les ombres; aguanta les teves llàgrimes. Per desgraciada que siguis, no et
toca pas a tu plorar pels morts. Torno a veure la llum per ordre del cel,
escolta la seva suprema voluntat. Reprova el jurament que et vaig exigir: el
meu respecte per a la persona d'Ormuz m'havia enganyat; però si la meva interdicció
era criminal, ha fet esclatar la teva virtut. Retorno al teu marit els drets
que tenia sobre tu; sigues feliç. Omegar ha de tornar abans que l’astre del dia
hagi completat la meitat del seu recorregut. Si el teu pudor no s'atreveix a
repetir-li les meves ordres, ves al temple d'aquest palau; trobaràs dues
pintures sota l'altar que mira a llevant: exposa'ls a la seva mirada. En
aquesta visió, sentirà que els seus desitjos es revifen, i coneixerà els teus.
Amb aquestes paraules, l'ombra de Forestan es precipita al cor de la terra, i
desapareix.</span></span></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-36293435936556959842024-01-28T17:18:00.002+01:002024-03-09T14:58:51.545+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (44)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGVkjHZ9knszCYVjYhUJyBi9tJeKTkNvyF8kgNfP2CevJvFIDwRchPl6C5eUgHCyTWWv6yGYCkwcCgonSsh43IDL2_DnjVy8H3f07i2xEAt6S9UWg-aJXsnsGIRgi-Tv96yU4JNwjKd3QFr4Hamu8Sl_XsGpFqBpGM77DL-5CEVT5Mk0546Z8aZUBE-pc/s4000/cousin44.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGVkjHZ9knszCYVjYhUJyBi9tJeKTkNvyF8kgNfP2CevJvFIDwRchPl6C5eUgHCyTWWv6yGYCkwcCgonSsh43IDL2_DnjVy8H3f07i2xEAt6S9UWg-aJXsnsGIRgi-Tv96yU4JNwjKd3QFr4Hamu8Sl_XsGpFqBpGM77DL-5CEVT5Mk0546Z8aZUBE-pc/w480-h640/cousin44.jpg" width="480" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large; text-align: left;"><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large; text-align: left;">Can Vila, Sant Marçal de Quarantella</b></div><p></p><p></p><p></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p style="text-align: center;"><i style="font-family: arial;"><i><b><span style="font-size: x-large;">L’últim home</span></b></i></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-size: x-large; line-height: 22.8267px;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; font-weight: 700;">SISÈ CANT (continuació)</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Jo havia arribat a l'últim grau de la més violenta de les
passions: us diré fins a quins excessos em va portar? us amagaria les meves febleses
si no us hagués promès ésser sincer. Havia sortit a fer la guerra als animals
la carn dels quals em nodreix; cansat de mi mateix, aclaparat de problemes,
menyspreant les preocupacions d'una vida que m'era odiosa, vaig trencar el meu
arc i les meves fletxes. Després de vagar molt de temps per camins que no
coneixia, vaig entrar en una vall deliciosa semblant a aquells jardins on
l'opulència reunia les creacions més boniques de la natura. Em creia
transportat al cel; a cada pas romania en un nou èxtasi; hom hauria dit que
aquests llocs eren la residència de la voluptat; els ocells l’inspiraven amb cançons
celestials, els rierols amb llur remor suau. La veia representada en diversos
grups de marbre sota la imatge dels Cupidos que acaronaven nimfes mig nues. Jo
no feia cap moviment que no fos un plaer. Si caminava, m'aixecava la terra i
l'herba tendra que amb prou feines fregava. Respirava voluptuositat fins i tot
a l'aire carregat de perfums: una glorieta, que em va semblar que servia de temple
d'aquest deliciós estatge, estava tan coberta de flors que l'ull no podia
veure la tija que les portava. Allà vaig descansar en un llit de verdor, on el
son que feia temps que em fugia va arribar a pesar i tancar les meves parpelles.
Quins moments vaig passar! Els somnis m'oferien la felicitat en mil formes
variades; vaig veure la terra cobrir-se de nombrosos pobles, el treball, la indústria
i la pau sadollar-los de béns, les belles arts distreure’ls amb delicats
plaers. Mentre contemplava aquests grans espectacles, Sidèria es va presentar als
meus ulls; ja no era aquella esposa severa que reprimia els desitjos del seu
amant. Em crida als seus braços dient-me:</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><span style="line-height: 107%;">—Heus ací la posteritat de la qual seré la mare. <o:p></o:p></span></span></span></p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Amb aquestes paraules que em transporten d'alegria, em
desperto. No, no va ésser un somni va; la veig al meu costat, tenint com a únic
vestit els seus cabells esbullats. Dubto del prodigi, li poso les meves mans a
sobre; sí, vaig sentir el moviment del seu cor i la calidesa del seu pit. Una
il·lusió que només va durar un moment, i que en enganyar els meus desitjos em
va posar furiós. Jo jurava que ella no seria la meva dona en va. Amb més
velocitat que un voltor famolenc cau des de dalt de l'aire sobre la tímida coloma,
em precipito cap a aquests llocs, decidit a sotmetre-la als meus desitjos. Ja
no la temia, i em vaig atrevir a desafiar les seves llàgrimes per tocar-me. Ai!
encara no era conscient de la influència que tenia sobre mi. Tan bon punt vaig
veure a través dels vels lleugers del crepuscle l'habitació de Sidèria, els
meus propòsits es van esvair, jo estava allunyat d'ella, i malgrat l'interval
que me’n separava, ella ja se m’imposava. Què no haurien fet la seva presència,
les seves pregàries, les seves mirades tendres, que m'haurien demanat
misericòrdia, i els sagrats noms del seu pare i de la virtut que ella hauria
invocat. Vaig sentir que m’era més fàcil morir que cometre un atac contra ella;
temia sobretot que dugués a terme el pla d'apunyalar-se davant dels meus ulls.
Aquesta imatge de Sidèria, banyada amb la seva sang, em feia estremir; vaig prendre
el determini de deixar-la per sempre. Adeu, esposa massa cruel, estic molt
lluny d'acabar els meus dies per a tu. Torno als llocs encantadors on creia posseir-te;
un prestigi m'ha enganyat, sens dubte, però si torna a consolar-me, no viuré infeliç
del tot. <span style="font-size: 16pt; font-weight: 700;"><o:p></o:p></span></span></p><span style="font-weight: 400;"></span></span></span><p></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-37469580302046821472024-01-21T17:52:00.000+01:002024-01-21T17:52:36.453+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (43)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiXQg-_ErdDd-Vk2-T7EZ-Hi1G17g7lD4633ClBmmL10uT4mWfqYentay5325-79QuvTC55unnaLMrSe1go-jcIidnFTaUDaqUI99MnYcHwWmS7crkj3WzxsvwIQcdbvOAH7YxxQOZziwEOTUl2i255aepLzxO-rwIpiQFLygHhcGG7TgyrSVDRpfbLVg/s600/cousin43.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiXQg-_ErdDd-Vk2-T7EZ-Hi1G17g7lD4633ClBmmL10uT4mWfqYentay5325-79QuvTC55unnaLMrSe1go-jcIidnFTaUDaqUI99MnYcHwWmS7crkj3WzxsvwIQcdbvOAH7YxxQOZziwEOTUl2i255aepLzxO-rwIpiQFLygHhcGG7TgyrSVDRpfbLVg/w400-h300/cousin43.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b>Església de Sants Just i Pastor de Pedrinyà, Crespià</b></span></span></div><p></p><p></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p style="text-align: center;"><i style="font-family: arial;"><i><b><span style="font-size: x-large;">L’últim home</span></b></i></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-size: x-large; line-height: 22.8267px;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; font-weight: 700;">SISÈ CANT (continuació)</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">No la vaig contestar; vaig sufocar el meu dolor al pit; veia que
era inútil o perillós entendrir-la sobre la meva sort. Afectava indiferència
amb ella. Em vaig prohibir fins i tot les efusions del cor, dolços plaers que
m'havien consolat de la privació d'una felicitat més gran: jo només em podia
queixar; em consumien els focs que els meus combats, la presència contínua de Sidèria,
el seu amor que ja no m'amagava des que m'havia inspirat des de la reserva, només
feien més devoradors; la nit no els podia calmar; al llit del meu descans, em
turmentaven llargs insomnis en què jo respirava tots els ardors de l'amor en un
somni roent. No podent viure més així, vaig canviar el meu comportament, evitava Sidèria com a única causa dels meus
mals. Tan bon punt l'alba aclaria les ombres de la nit, fugia lluny de casa
meva, m’endinsava als boscos, pujava les muntanyes més altes; no tornava fins
després que el cansament m'hagués esgotat. Va ésser mitjançant aquests esforços
magnànims que sotmetia la més terrible de les passions. Així la mà que vol
sotmetre un corser rebel, el llança sobre els solcs que la rella de l'arada ha esventrat
profundament; es consumeix en esforços laboriosos, aviat blanqueja el mos del
fre amb la seva escuma, la suor li regalima al llarg dels membres afeblits i el
seu abrandament fogós s’esmorteix.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><span style="line-height: 25.68px;">
</span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><span style="line-height: 25.68px;"><span style="line-height: 107%;">Per triomfar sobre mi mateix, només calia perseverar en
aquest disseny valent; però Sidèria, que s'havia alarmat per les meves
absències, avança un dia la meva marxa, dient-me: <o:p></o:p></span></span></span></span></p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><span style="line-height: 25.68px;">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Què t'he fet, Omegar, per fugir sempre de mi? per què
privar-me de l'únic bé que estimo? Oh! que injust ets, si em vols castigar pels
meus rigors! Amb quanta cura i amor he intentat en va fer-me’ls perdonar; però
m'has deixat d'estimar, i fins i tot dubto si no et soc odiosa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Quan va acabar aquestes paraules, va vessar torrents de
llàgrimes. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Ai! no vaig tenir la força per resistir el dolor de Sidèria,
vaig oblidar les meves resolucions; aplaudeixo totes les seves queixes; reconeixia
que era un bàrbar que no es mereixia els seus plors. Els vaig eixugar, no vaig
abandonar el seu costat, i vaig recaure en tots els mals dels quals amb prou
feines havia sortit. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Un estat tan violent no podia durar, les meves forces començaven
a alterar-se, cada dia m'anava afeblint, i tan bon punt ho vaig sentir, va ésser
un descobriment que vaig fer amb alegria; m'agradava dibuixar en els ulls de Sidèria
el verí que em consumia. Per accelerar la meva pèrdua, em quedava al seu
costat, trobava en aquest tipus de mort un plaer que plaïa a la meva venjança. Moriré,
em deia; aleshores, veient la seva obra, ella es penedirà de la seva crueltat.
Lamentacions inútils, que no escoltaré pas a la tomba, on els morts tasten el repòs
que em fuig.</span></p></span></span></span><p></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-17084921506924238442024-01-14T17:07:00.001+01:002024-01-14T17:07:23.554+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (42)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgihu9QgAJW89wtqyv-1mF-LuT0Io2ouVckikDKn771UOhmmO8OiANeARFU2O3CbZO9DBSuvaesmwkByVkLpSLjFh0wWVU9QuMstchgmykYfi5lbHt6OGKxi364pnHFqcEMqqf-RJXbas01Z3d6tXHMdZksXM1_STJl-mVLDP1MtCVVP3f9AP3kdNAtzUQ/s768/cousin42-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="768" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgihu9QgAJW89wtqyv-1mF-LuT0Io2ouVckikDKn771UOhmmO8OiANeARFU2O3CbZO9DBSuvaesmwkByVkLpSLjFh0wWVU9QuMstchgmykYfi5lbHt6OGKxi364pnHFqcEMqqf-RJXbas01Z3d6tXHMdZksXM1_STJl-mVLDP1MtCVVP3f9AP3kdNAtzUQ/w400-h266/cousin42-1.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b>Sant Miquel de la Roca (o del Portell), església
gòtica troglodita en una cinglera del Fluvià</b></span></span></div><p></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p style="text-align: center;"><i style="font-family: arial;"><i><b><span style="font-size: x-large;">L’últim home</span></b></i></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-size: x-large; line-height: 22.8267px;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; font-weight: 700;">SISÈ CANT (continuació)</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><span style="line-height: 107%;">—Cel! —em va respondre—, t'odio! jo que soc infeliç només
perquè t’estimo massa ardentment! Omegar! quin secret funest m'has demanat! La
meva tendresa, amagant-te-la, t'estalviava les penes que m'agradava patir per a
tu; però sento que seria culpable encara de callar. Els combats que he suportat
m'han esgotat el coratge, i ja no tinc la força per resistir-te, tret que tu
mateix no m'ajudis a reprimir els teus desitjos.<o:p></o:p></span></span></span></p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Després d'aquest discurs, em va portar a aquesta cova, on
estàs assegut. Aquí és on el seu cor s'aboca amb plaer al meu. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Saps —va reprendre ella— que després de la nostra separació,
ordenada per Ormuz, Eupolis em va fer portar a la presó de la fortalesa, on
vaig arribar sense forces i gairebé morint. Omegar! tu eres l'únic objecte del
meu dolor; temia per a tu la fúria dels americans, que cremaven per vessar la
teva sang. Sola, lliurada als pensaments més foscos, sentia amb tota la seva
força el turment de la preocupació, més terrible que la mateixa desgràcia. Quan
vaig veure les portes de la meva presó obrir-se com per voluntat pròpia, i va
aparèixer el meu pare, seguit d'un desconegut: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Filla meva —em va dir apretant-me al seu pit—, moriràs, si
no et torno al teu marit! Jutja com t’estimo: accepto la teva marxa. M'exposo,
amb Amèrica i el gènere humà, a totes les desgràcies predites per Ormuz.
Tanmateix, pots tranquil·litzar el teu pare; conec la teva virtut. Ormuz ha
trencat els nusos del teu himeneu. Jura'm respectar els seus últims desitjos. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Vaig fer-ne el jurament a la cara del cel, en presència del
meu pare i del foraster, a qui vaig veure somriure amb malícia. Potser creia
que algun dia jo trairia les meves promeses; però es va equivocar. No, no seré
una noia desnaturalitzada; no utilitzaré les benediccions d'un pare per a la
seva ruïna; no seré l'homicida de la terra i dels homes; o, si ho pots pensar,
aprèn, Omegar, a conèixer-me. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Amb aquestes paraules, descobreix sota el seu vestit un
punyal que hi guardava amagat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Tan bon punt —va continuar— que la meva voluntat, ja tan
feble, i que gemega per resistir-te, estarà disposada a cedir-te, previnc el
moment del crim i em mato. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">No us diré quines van ésser la meva sorpresa i el meu dolor, en
va vaig intentar debilitar la seva confiança en les paraules d'Ormuz. En va
vaig acusar els seus oracles de contradicció i d’impostura.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a name="_Hlk156142025"><span style="line-height: 107%;">—</span></a><span style="line-height: 107%;">Què! —li vaig dir—, el cel no els ha negat? Has
oblidat els prodigis que van afavorir la nostra fugida, els designis dels
nostres enemics revelats, llurs esforços enganyats, Eupolis i els teus guàrdies
submergits en un somni profund? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Aquests discursos no la podien commoure. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Estrany a Amèrica, veig —em va dir ella—, que no coneixes Ormuz,
no saps que va ésser venerat com a déu a Amèrica. Educada en aquest respecte per
a la seva persona, creia en les seves prediccions malgrat el vel fosc que les
envolta, malgrat els mateixos miracles que semblen contradir-les. Un prodigi em
sorprèn menys que una mentida a la boca d'Ormuz. Així que no em posis més
motius nous. Deixa de lluitar contra mi en combats en què només sortiries
victoriós perdent la teva dona; satisfeta, ai! de respirar junts sota el mateix
cel, de veure't, d’escoltar-te, hi cenyeixo els meus plaers. Sí, que els meus
dies s’escolin així; dono fe al cel que hauré viscut la més feliç de les
mortals.</span></p></span></span><p></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-23822712372175434922024-01-07T18:03:00.001+01:002024-01-07T18:03:53.542+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (41)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixHaOZSjrPbdUJ2QlkjAFw7sovWq48Y52tKddn1inKkmRxbXAkqoUccgkVVsVzX9nUFaZm3cCtTB85Z2kFjP__otxwnOQwMnNVHTUC9AWe0JfARSWG7TL0bqRklM61biEgXKdWg8IN_tjgqw65-yTjABp_lJfZ_T8t-6nUEAqJF4G30f0h6iKppMdJvSg/s960/cousin41.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="768" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixHaOZSjrPbdUJ2QlkjAFw7sovWq48Y52tKddn1inKkmRxbXAkqoUccgkVVsVzX9nUFaZm3cCtTB85Z2kFjP__otxwnOQwMnNVHTUC9AWe0JfARSWG7TL0bqRklM61biEgXKdWg8IN_tjgqw65-yTjABp_lJfZ_T8t-6nUEAqJF4G30f0h6iKppMdJvSg/w512-h640/cousin41.jpg" width="512" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;">Cares esculpides en un ampit de finestra de Sant Esteve de Guialbes</b></div><p></p><p></p><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p style="text-align: center;"><i style="font-family: arial;"><i><b><span style="font-size: x-large;">L’últim home</span></b></i></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-size: x-large; line-height: 22.8267px;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; font-weight: 700;">SISÈ CANT (continuació)</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><span style="line-height: 107%;">Forestan guia els nostres passos a través de la foscor fins
als peus de la fortalesa. Quina va ésser la nostra sorpresa en trobar les
portes obertes i els guardes adormits. <o:p></o:p></span></span></span></p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—L'estranger —digué Forestan— ha fet tots aquests prodigis.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Travessem l'apartament d'Eupolis. El son l'havia sorprès dret,
i el mantenia immòbil. Em vaig estremir en veure’l. Per la seva aparença
ferotge, per les armes amb què estava envoltat, vaig jutjar que abans
d'adormir-se havia fet plans bàrbars; però el que em va horroritzar va ser un
got ple de verí que destinava a Sidèria. Hauria acabat amb la seva vida, si no
hagués pensat que no era generós immolar un enemic indefens. Finalment, entrem
a la presó de Sidèria; el seu pare amb prou feines va tenir temps de donar-li el
seu trist comiat. La besa, li banya la cara amb les seves llàgrimes, alça al
cel les mans tremoloses per recomanar-li la seva filla, i la remet als meus
braços, sense poder pronunciar ni una paraula. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Ignoro amb quin encantament es va disposar tot per a la
nostra sortida, que es va dur a terme de seguida. La nostra fugida va ésser com
un triomf. Algun geni invisible ja havia omplert el nostre globus d'esperits
volàtils, la naturalesa dels quals ens era desconeguda, i que escampaven la més
dolça olor. El nostre vaixell ens transporta a l'aire, on creiem ésser portats
pel vapor dels perfums més dolços. La foscor dels núvols que ens reben es
dissipa, es tornen tan lluminosos que resplendeixen més que els raigs del dia. Penso
que navego sobre onades de llum i d’atzur. Aquest prodigi va durar fins a
l'alba, que va revelar Europa als nostres ulls astorats. Un trajecte tan llarg
només havia estat la feina d'unes poques hores. Els meus companys van admetre
que jo estava protegit per un poder celestial, i que la meva unió amb Sidèria
tenia el sufragi del cel mateix. Aviat vaig arribar a aquests llocs els quals intentava
retenir en va. Estaven impacients per tornar a llur pàtria: tot conspirava per
accelerar la meva felicitat, i lliurar Sidèria al seu marit. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Oh! quins encants escampa pels llocs més tristos la mera
presència d'una dona adorada! Com Sidèria, en arribar a aquesta solitud, la va
canviar! Que bonica em va semblar! Ja no hi trobava el cansament amb què les pesades
mans colpejaven tan lentament cada moment del dia i de la nit. El temps hi va
recuperar les seves ales, i fugia tan ràpid que hauria volgut moderar el seu
ràpid vol. De quines delícies es va abeurar aquest curt espai dels meus dies! Sidèria
no havia esgotat mai per a mi totes les cures amables; cada dia creia conèixer-la;
cada dia es presentava als meus ulls amb l'aparença d'una nova perfecció; la
meva ànima era la seva; la meva alegria, la seva felicitat única. Ella veia que
jo era feliç amb l'únic plaer de plaure-li; els seus ulls satisfets sempre em
deien que jo havia reeixit. Què hi faltava a aquesta felicitat? Els únics
plaers de l'amor que Sidèria no concedia als meus desitjos; però llegia en
les seves mirades que aquestes denegacions no eren voluntàries. Quan la seva mà
havia rebutjat els meus esforços, em demanava perdó pel seu rigor amb les atencions
més tendres, amb les paraules més dolces i més afalagadores. Una inaudita
barreja d'amor i severitat que jo no comprenia! Sovint, després de les batalles
d'una llarga prohibició, el seu rostre es cobria de llàgrimes. Finalment jo volia
conèixer la causa d'aquest comportament estrany. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Per què doncs —li vaig dir un dia que s'havia escapat dels
meus braços— m'oposes aquesta resistència que m'afligeix? Els nostres cors,
sempre units i savis, no estan d'acord en l'objecte dels meus desitjos més
ardents. Si les meves mirades estan plenes de l'amor amb què cremo per a tu, gires
les teves, i sembla que no m'has entès. M'interromps quan els meus discursos
massa apassionats et mostren la meva flama. Commogut per la meva única
indiferència tan bon punt m’afecto per a tu, és aleshores que et tornes més
tendra, retrobo en tu els ulls d'una amant, i si, confiant en aquestes
aparences afalagadores, caic als teus peus per demanar-te el preu de la meva
tendresa, encara experimento nous rigors. Oh Sidèria! no puc pas viure així!
expliqueu-me, us ho suplico, els motius d'aquests obstinats refusos; digues-me
si soc per a tu un objecte d'aversió. Ja no hauràs de tenir por al teu marit.</span></p></span></span><p></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-40488941475253764212023-12-31T17:49:00.000+01:002023-12-31T17:49:03.779+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (40)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNRJHpqptDF2YhPUzLV9FS70uELIGCyBtvlHDka45iX0xV2aQ49CJrPrKI0f5ixxjO9jC33a19NGRHhgzGiDUOk6cDp7TEszQs3FdqeS8rBnD7bKS_gJQjK2T739P-5536sdhBuYD8bF8083RNd3YZSwHSGuODeTLc0JoaFIonaigyJGwiE54Q43rIhVo/s800/cousin40.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNRJHpqptDF2YhPUzLV9FS70uELIGCyBtvlHDka45iX0xV2aQ49CJrPrKI0f5ixxjO9jC33a19NGRHhgzGiDUOk6cDp7TEszQs3FdqeS8rBnD7bKS_gJQjK2T739P-5536sdhBuYD8bF8083RNd3YZSwHSGuODeTLc0JoaFIonaigyJGwiE54Q43rIhVo/w400-h300/cousin40.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;">Castell de Sant Iscle</b></div><p></p><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p style="text-align: center;"><i style="font-family: arial;"><i><b><span style="font-size: x-large;">L’últim home</span></b></i></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-size: x-large; line-height: 22.8267px;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; font-weight: 700;">SISÈ CANT (continuació)</span></span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Hom aplaudí aquest consell. Jo mateix, ho reconec, estimat
Omegar, havia cregut necessària la teva desaparició. Perdona’m aquesta crueltat
que el meu cor odia; ignorava, ai las! que hom preparava per a la meva filla el
mateix destí. Jo la feia lluny d'ella, sota el meu sostre solitari, per tastar
la pau del son. Un home que no havia vist mai, de port majestuós, i que
semblava amagar un Déu sota la figura d'un mortal, em va aturar dient-me:</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Pare infeliç, estimes la teva filla? <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Cel —li vaig dir—, si estimo la meva filla! Donaria la meva
sang per ella. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk154846434"><span style="line-height: 107%;">—</span></a><span style="line-height: 107%;">Demà —respongué amb un sospir—, ella veurà l’estada
dels morts. Els americans han de lluitar a l'alba. Si són derrotats, o si
l'europeu se’ls escapa, immolaran la teva filla. Pensen que n'hi ha prou per a
la salvació de la terra que el teu gendre o la seva dona morin. Heus ací el que
acaba de resoldre Eupolis en un consell secret amb els caps del Brasil. Jo
protegeixo Omegar. Si tot Amèrica s'armés contra ell, jo el salvaré. A tu, que
tems per la vida de la teva filla, et queda una manera de salvar-la de la mort.
Que marxi amb el seu marit. La nit, la foscor de la qual he redoblat, amagarà llur
fugida en la seva ombra; però afanya't, els moments són preciosos.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Vine doncs, estimat Omegar —continua Forestan—, et lliuraré
la teva dona; que jo la perdi i que ella visqui, és l'últim desig d'un pare
desgraciat.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Jo l'anava a seguir, però Palemos ens va aturar.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Sensible als teus dolors —va dir al pare de Sidèria—, no
només blasmo la cruel prudència d'Eupolis; però m’estimaria més morir que
comprar el descans del món amb la mort d'un sol dels meus semblants. Tanmateix,
ho reconec, la interdicció d'Ormuz, les seves prediccions amenaçadores, la seva
mort funesta sempre present als meus ulls, la mort d'Idames, el nostre cap, m’han
colpit d’un terror que encara em neguiteja. Pertoca als febles humans
enfrontar-se a la còlera del cel, i atreure sobre llurs caps desgràcies capaces
d'espantar els coratges més altius!</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—No tens res a témer —respon Forestan. Escolta amb quines
paraules l’estranger mateix va esvair les meves pors.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Ormuz —em va dir— havia arribat dues vegades al final dels
dies mortals. Aquesta vellesa extrema afeblia la seva raó. S'havia tornat
temorós, supersticiós; en una paraula, era només les restes d'un gran home
abandonat pel seu geni. Examina les seves prediccions. Afirma que Omegar serà
el pare d'una raça fatal, i que la terra ha de perir el dia del seu himeneu. Un
d'aquests dos oracles és mentida, i qui se n’ha servit és indigne de la teva confiança.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">
<span style="line-height: 107%;">—Va dir aquestes paraules amb tant de menyspreu que em
va fer enrogir de la meva credulitat. Aquest desconegut em va portar a la
fortalesa on la meva filla estava reclosa. No m'atreveixo a dir-te amb quins prodigis
va manifestar el seu poder. Acusaries la meva boca d'impostura; però veniu a
veure'ls vosaltres mateixos, i ja no temereu les amenaces i les prediccions
d'Ormuz.</span></span></span></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-42866835448608987262023-12-24T18:06:00.000+01:002023-12-24T18:06:57.017+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (39)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcRprM9rKXxCOLDpxYhxvLCEcafwN09uGl9LSrrh0k1qT3VC3d6g8sebOs1dUybItzZrkOSOd22LWhe4EpkhanmIJSgfVX4-bpGqxdq_z41cuog8-yivWoTMCO60XFdTCbjUWeDdOXk8Vl_bMuHdy85ZTjxVgoYiIB9uEAQkDtvOIIIRwejI2USuZHrkw/s2340/cousin39.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2340" data-original-width="1080" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcRprM9rKXxCOLDpxYhxvLCEcafwN09uGl9LSrrh0k1qT3VC3d6g8sebOs1dUybItzZrkOSOd22LWhe4EpkhanmIJSgfVX4-bpGqxdq_z41cuog8-yivWoTMCO60XFdTCbjUWeDdOXk8Vl_bMuHdy85ZTjxVgoYiIB9uEAQkDtvOIIIRwejI2USuZHrkw/w296-h640/cousin39.jpg" width="296" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;">Rellotge sol de Can Lleal, Olives</b></div><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p style="text-align: center;"><i style="font-family: arial;"><i><b><span style="font-size: x-large;">L’últim home</span></b></i></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-size: x-large; line-height: 22.8267px;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; font-weight: 700;">SISÈ CANT (continuació)</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Mentre desfogava així la meva fúria, va arribar un home
pàl·lid, tremolant, desfigurat, vaig reconèixer el pare de Sidèria:</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Europeus —ens va dir amb el so d'una veu espantada—,
abandoneu ràpidament aquests climes bàrbars on s’ha jurat la vostra mort; marxeu
amb la meva filla, li deveu la vida.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Sí —vaig dir-li besant-lo—, que ens segueixi, és ella la que
ens ha salvat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Jo parlava com un ximple; però havia afalagat tots els
desitjos del meu cor. Palemos li demana els detalls d'aquest complot odiós.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Després d'haver-vos abandonats —li respon—, Eupolis, sense
perdre un moment, ens va reunir en un temple prop d'aquesta ciutat, i ens va fer
aquest discurs:</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Americans, acabeu d'escoltar les prediccions d'Ormuz; per més
fatals que siguin, esteu amenaçats amb un perill més terrible. L'himeneu
d'Omegar, si es realitza algun dia, potser finirà els vostres destins i el de
la terra: aquest és el secret que em va confiar el gran Ormuz, i que l'interès
del gènere humà m'obliga a fer públic. Així, el destí del món rau avui en les mans
d'un sol home. Des que l’astre del dia il·lumina l'univers, mai cap mortal no ha
gaudit d'un poder tan perillós. Creieu que n'hi ha prou de posar entre Omegar i
la seva dona les barreres de l'oceà? Crema per a ella amb tots els focs de
l'amor. Ni l'ordre absolut d'Ormuz que parlava en nom del cel, ni la por de les
terribles desgràcies amb què l'amenaçava, ni l'espectacle d'aquest ministre de
Déu, que cau i mor als nostres peus després d'haver-ho predit, res no podria
fer-li deixar la mà de Sidèria. Obligats a fer servir la violència contra ell
per a separar-lo d'ella, vau observar com a l'instant el seu rostre es va
cobrir d'una pal·lidesa mortal: els seus genolls tremolants ja no el podien
sostenir; ens va presentar en cadascun dels seus trets la imatge espantosa de
la desesperació. Un amor tan violent és capaç d'emprendre qualsevol cosa.
Aquest jove agosarat tornarà dels confins de l'univers, en el moment en què estareu
adormits en el si de la confiança, per reclamar sobre una dona de bon tracte
els drets que ell no ha pas cedit, i us embolcallarà, a vosaltres, els vostres
fills i la terra, en una ruïna comuna. Viurem amb aquesta por contínua? el cel
el lliura a les nostres mans. Assegurem, amb la seva mort, el repòs d'aquest
imperi i el de tot l'univers. Prevenim l’alba de demà: aniré a demanar el cap
d'Omegar als seus companys, i si ho rebutgen, desembeinem l'espasa contra ells,
i que siguin exterminats.</span></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-91815073531227591772023-12-17T18:12:00.001+01:002023-12-18T20:41:20.138+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (38)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIV_cF39SfEmnRWhI_31whWcJD9tdzeCHunv6l5drhTV5ozbFEUMFEGpZEXlZrFdZUp_OD4YskkQ-DiZ7esDOGI9hWxsg2oEqdCoEILvqgdfTvXgVJwZYNrZNdPQWwSCvQ-D3ngUQOBY80X8pf9iWo23Fp6eV3QwiF5_rlF_UQP1OdxlEedyx_mSJlHhc/s1200/cousin38.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="888" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIV_cF39SfEmnRWhI_31whWcJD9tdzeCHunv6l5drhTV5ozbFEUMFEGpZEXlZrFdZUp_OD4YskkQ-DiZ7esDOGI9hWxsg2oEqdCoEILvqgdfTvXgVJwZYNrZNdPQWwSCvQ-D3ngUQOBY80X8pf9iWo23Fp6eV3QwiF5_rlF_UQP1OdxlEedyx_mSJlHhc/w474-h640/cousin38.jpg" width="474" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;">Torre de Vilafreser</b></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p style="text-align: center;"><i style="font-family: arial;"><i><b><span style="font-size: x-large;">L’últim home</span></b></i></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-size: x-large; line-height: 22.8267px;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></span></div></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; font-weight: 700;">TOM II</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; font-weight: 700;">SISÈ CANT</span></span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Omegar anava a continuar la seva història quan va veure, als
ulls de Sidèria, preocupació i neguit. Ell havia d'explicar llurs debilitats
mútues davant d'un desconegut la censura del qual ella temia. La vergonya ja li
cobria el front amb un modest rubor. Tocat pel seu dolor, el seu marit li va
dir suaument:</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk153637666"><span style="line-height: 107%;">—</span></a><span style="line-height: 107%;">Estimada Sidèria, heus aquí l'hora que et crida a la
cura domèstica. Prepara un banquet per al convidat que es digna a visitar-nos: vindré
aviat a compartir aquestes tasques.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">A aquestes paraules, que tornen la calma a Sidèria, ella s'aixeca
i saluda, amb cara serena, el pare dels homes.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Tanmateix la seva marxa provoca, al cor del seu marit, una
tristesa secreta. Agitat per terribles pressentiments, ell la segueix amb els
ulls com si cregués veure-la per darrera vegada. Tan bon punt ella desapareix, el seu neguit augmenta: es penedeix de no haver-la tornat a cridar;
li sembla que l'acaba de perdre per sempre. Els seus ulls romanen una bona
estona fixats en el camí que ha deixat, per a buscar-la-hi encara; finalment es
calma, i continua la història de les seves dissorts.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Aclaparat per aquests cops del destí, insensible al patiment,
com un estúpid, vaig tornar a la Ciutat del Sol sense haver vist ni el camí que
havia seguit, ni la mà que m'havia conduït. Aquest moment va ésser per a mi com
un somni terrible, del qual només tinc el record d'un llarg patiment.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Sortint d'aquesta espècie d'anorreament, la primera paraula
que vaig pronunciar va ésser el nom de Sidèria. La demanava; els meus companys, prohibits, no s’atrevien a contestar-me: jo insistia.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Només vull —els dic— barrejar les meves llàgrimes amb les
seves, i assegurar-me amb els meus ulls si les nostres desgràcies no l'han
portat a la desesperació.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Aquesta és l'única gràcia que implorava i que em fou negada
cruelment. Palemos em va dir que els americans, per ordre d'Aglaure, havien
tancat la meva dona lluny de mi a la fortalesa de la ciutat, sota la guàrdia
d'Eupolis. Amb aquesta notícia, vaig pensar que me m’havia estat arrabassada per
segona vegada. La desesperació es va emparar de la meva ànima, i la qual, només, jo consultava. La nit desplegada sobre la terra la cobria d'una foscor
espessa; els meus companys, a la llum de les torxes, van accelerar davant els
meus ulls els preparatius de la meva partida. Observava llurs moviments amb una
fúria concentrada. Irritat per llur pressa, els vaig dir:</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Per què precipitar així la vostra fugida? no teniu res a
témer en aquests llocs: si teniu aquesta cura per salvar-me de la mort, les
vostres penes són inútils. Ho juro davant vostre, no abandonaré pas els llocs
on respira Sidèria; sí, m’hi vull quedar, i em lliuraré al furor dels
americans.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Consternats pel meu pla, els meus companys es van afanyar a
combatre'l, van voler consolar-me i, sense escoltar res, vaig gosar
insultar-los.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Qui sou doncs vosaltres —els vaig dir amargament— per
oferir-me consols? Ningú no conspira contra els vostres dies. Vosaltres retorneu a la vostra
pàtria, l’únic objecte del vostre amor. Tot us somriu. Pertoca a aquells que
respiren la frescor a l'ombra dels boscos consolar un desgraciat ajagut sobre
el caliu encès? eh! com podeu endolcir els meus mals, vosaltres que mai els heu
viscut? No us ha tret el cel el poder de sentir-los? Oh Sidèria, ets l'única de
l'univers que em pot escoltar, l'única el cor sensible de la qual pot parlar
amb el meu, i hom em separa de tu! i hom ni tan sols vol que rebis el meu
últim adeu! Oh cel! —vaig afegir—, per què no està en el meu poder d’adonar-me
de les pors del cruel Eupolis? que no puc veure l'oceà abalançar-se del seu
llit, les muntanyes esfondrar-se en les seves onades furibundes, la terra obrir-se
i escampar-se en l’estesa? Que no puc sentir ressonar en l’aire la trompeta de
l'últim dia? Mai no he vist unes tenebres més profundes. Oh! si fos la natura
entristida i coberta per les ombres de la mort!</span></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-85935424784341888392023-12-10T17:51:00.000+01:002023-12-10T17:51:11.236+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (37)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiqzFng3ZnElKrozS_Q_B2ceb14mzpjQ4v1hcUuE7XW8UaZQKFXeJTTI3TxL4WelvpF4UAhzc2ED7zp4hIxP_3dOxadYsQAe2phJ2r2LrnVCVk9vSsM6RvVnLwn0e9Kbf12sW2Fzeh3_F6wjFFDT94Qi4yJM9Q1axCv2T6mhM86W9xFGQun3G4n80bJ0A/s892/cousin37.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="892" data-original-width="553" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiqzFng3ZnElKrozS_Q_B2ceb14mzpjQ4v1hcUuE7XW8UaZQKFXeJTTI3TxL4WelvpF4UAhzc2ED7zp4hIxP_3dOxadYsQAe2phJ2r2LrnVCVk9vSsM6RvVnLwn0e9Kbf12sW2Fzeh3_F6wjFFDT94Qi4yJM9Q1axCv2T6mhM86W9xFGQun3G4n80bJ0A/w397-h640/cousin37.jpg" width="397" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b>Tom I de <i>Le Dernier Homme</i></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p style="text-align: center;"><i style="font-family: arial;"><i><b><span style="font-size: x-large;">L’últim home</span></b></i></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-size: x-large; line-height: 22.8267px;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></span></div></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; font-weight: 700;">CINQUÈ CANT (fi del cinquè cant i del Tom I)</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">No havia fet el darrer sospir, quan un altre espectacle no
menys espantós va augmentar el terror que ens tenia presos. Ningú no havia
desitjat el renaixement del món amb més ardor que Idames. Amb aquesta finalitat
havia abandonat la seva pàtria; m'havia menat al Brasil, hauria donat la volta
al món; s'havia gloriejat que aviat la terra es cobriria d'imperis florents. La
imatge d'aquesta revolució estava constantment present en el seu esperit; se
n'havia adonat, per dir-ho així, per la força d'una imaginació viva i ardent;
em parlava de races futures com si les hagués vistes, i ja posava els fonaments
de llur felicitat. La seva gran ànima estimava el gènere humà, les belles arts,
les ciències, tot allò que pot unir els homes i fer-los més feliços. Com fou colpit
quan, després d'haver escoltat la predicció d'Ormuz, va veure destruïdes les
seves esperances, i es va veure obligat a tornar al futur fosc del qual es creia
haver fugit! No podia suportar aquest terrible revés; una febre ardent s'encén
a les seves venes, i extravia la seva raó. Corro a ajudar-lo, l'estrenyo entre
els meus braços, li parlo, i sense veure'm ni sentir-me, em crida molt fort:
demana Ormuz i Sidèria. En el seu deliri, creu veure tots els objectes que el
seu cor havia desitjat.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">—Que hom em porti —em va dir— a l'ombra d'aquells emparrats frondosos;
hi tastaré la pau del son en la verdor... Què sento?... Què és aquest soroll
que ressona a l'aire. Les encluses gemeguen sota els cops redoblats dels
martells. Oh moment que desitjava! les arts han ressuscitat a les ciutats!...
Veieu aquestes espigues que el cel ha daurat? Feliços llauradors, afanyeu-vos,
ha arribat el temps de la sega. Quins perfums més dolços exhalen aquestes flors
a l'aire! Deixeu-me refrescar els meus llavis ardents amb els fruits d'aquesta
horta. Omegar, m'abandones! On són els teus fills? Acosta-me'ls. M'agradaria
tornar-los a besar.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">Aquests van ésser els discursos que no va deixar de repetir
fins al moment en què, vençut per l'excés del mal, va perdre el coneixement i
la vida.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">Va ésser llavors que Eupolis, espantat per aquesta nova mort,
va creure que era necessari revelar la primera predicció d'Ormuz.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;">—Heus aquí potser —diu— els terribles preludis. Si em creieu, </span><span style="font-family: arial;">afanyeu-vos a apaivagar el cel.
Desaprova aquest himeneu; cal, per sempre, destruir-ne els nusos; que aquests
europeus siguin retornats a llur país. Separem, pel mar, Omegar de Sidèria. Si us
negueu a seguir aquest consell que Déu m'inspira, qui sap si aquesta nit no
serà l'última a la terra?</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">Per a mi, em sorprenc encara d’estar viu. Els americans
estaven espantats; aplaudeixen el consell d'Eupolis, i demanen que a l'alba jo
abandoni llurs climes, o que sigui immolat pel ferro de les lleis. Els bàrbars
ja no veien en mi res més que un enemic de la felicitat pública. Així va acabar
aquest dia que havia vist començar sota els auspicis més favorables, i que va ésser
el més infeliç de la meva vida.</span></span></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-61628862569558799272023-12-02T17:47:00.002+01:002023-12-03T19:10:38.061+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (36)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh8CPsankFXLfcq8pZymeD5iGIJ5-ILDC6w8bNzqBX664AyccA9OG-YqwOE2GUARvkFpkzNHTcFDSFtUEWpXerFxjbAGZ3PDIUEQd9udy5ylpvNVowoLiXry954DgVTTCzOX5IZPkajcSPFb9P25i_t7IC2AEPCez6WFEHEQJ-QLc1ep2GOVFueUqGgBE/s1200/cousin36.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="928" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh8CPsankFXLfcq8pZymeD5iGIJ5-ILDC6w8bNzqBX664AyccA9OG-YqwOE2GUARvkFpkzNHTcFDSFtUEWpXerFxjbAGZ3PDIUEQd9udy5ylpvNVowoLiXry954DgVTTCzOX5IZPkajcSPFb9P25i_t7IC2AEPCez6WFEHEQJ-QLc1ep2GOVFueUqGgBE/w494-h640/cousin36.jpg" width="494" /></a></div><b style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;">Santuari de Joan Salerm o de l'Erm, de Juià</b></div><p></p><p></p><p></p><p style="text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="text-align: left;"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p style="text-align: center;"><i style="font-family: arial; font-size: xx-large;"><i><b>L’últim home</b></i></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 21.3333px;"><span style="font-size: 16pt; line-height: 22.8267px;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><span style="font-size: x-large; font-weight: 700;">CINQUÈ CANT (continuació)</span></span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Aquest fenomen va dissipar la por d'Eupolis i dels peruans.
Tot semblava afavorir el meu matrimoni, i tan bon punt ens vam reunir al
voltant de l'altar, aquest va ésser el discurs que ens va adreçar el savi Ormuz:</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Jo no he pogut veure sense dolor l'alegria que heu fet
esclatar. No hi ha res més funest que la desesperació que segueix l'excés
d'alegria. Temo molt que no us enganyin falses aparences. Les flames lleugeres
que voletegen sobre les restes d'una pira reduïda a cendres s’esvaneixen.
Aquests grills tindran potser el mateix destí. Ei! qui us pot assegurar que no
els deveu als últims esforços de la natura que expira!</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Després d'haver-nos inspirat, amb aquestes paraules, una sana
desconfiança sobre la sort d'aquest dia:</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><a name="_Hlk152419591"><span style="line-height: 107%;">—</span></a><span style="line-height: 107%;">Gran déu —va continuar—, si és cert que beneeixes la
nostra feina, si aquest prodigi hagués sortit de la teva mà omnipotent, digna't
a escoltar la meva humil pregària. Permeteu-me viure prou per a veure l'alba
d'aquests bells dies, i abraçar l'hereu del gènere humà. Però si desaproves els
nostres plans, vine a oposar-te a llur realització. Manifesta la teva voluntat
amb un senyal cridaner: lliuro als esperits infernals el primer que es negarà a
obeir les teves lleis.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">En aquestes paraules, girant-se cap a llevant, llança la
mirada sobre l'ampli horitzó. Tot era pacífic; semblava que la mateixa natura,
present en aquest matrimoni, i desitjant que s'acabés, s'esforçava a oferir una
superfície somrient. Tranquil·litzat per tants de signes favorables, s'apropa a
Sidèria:</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Sigues —li digué— la feliç Eva d'aquest nou Adam; us uneixo
per sempre. Cel, aplaudeix aquest himeneu; terra, fes-te de nou fecunda per a
aquests joves esposos, i que aviat puguis rebre llurs nombrosos fills al teu
pit adornat de flors i de fruits. Així doncs, estimat Omegar, conserva amb cura
els monuments sagrats de la ciència i del geni; són els fruits d'un treball
immens. Legislador del món, dona-li les millors lleis. Recorda que les
instruccions cruels van ésser durant molt de temps la desgràcia dels pobles abans
d’ésser anihilades. Estalvia a la teva posteritat el retorn d'aquestes
experiències bàrbares; que la saviesa no costi més la felicitat i la sang d'un
nombre infinit d'humans. Aquests són els meus desitjos per a tu i els teus
descendents.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Aquestes paraules d'Ormuz havien encès el meu coratge; jurava
en el meu cor de complir els sants deures que m'imposava un destí tan alt. Sí,
hauria recollit amb cura les lliçons sublims de la història i de l'experiència
dels segles. Per què haurien de perir designis tan nobles? Ai! m’acostava al
moment de la més terrible de les catàstrofes, el record de la qual encara em
pertorba.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Quan Ormuz aixecava les seves mans al cel en acció de
gràcies, es va aturar de sobte. Un objecte, visible només per a ell, semblava
cridar-li l'atenció; sembla escoltar com si una veu li parlés, i de la qual
només vaig sentir el xiuxiueig. Tanmateix, els sospirs s'escapen del pit d'Ormuz;
una pal·lidesa terrible li cobreix el front; amb prou feines pot pronunciar
unes quantes paraules trencades.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Oh cel! —va dir—, oh rigor!... la mort!... benvinguda m’és.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Així responia a l'àngel encarregat de les ordres de la
Divinitat; aviat se'ns revelaran.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span>—Europeus </span><a name="_Hlk152429556">—</a><span>ens diu Ormuz—, esteu
equivocats: el cel reprova aquest himeneu, i el destrueixo en tant que està en
el meu poder. Que hom allunyi Omegar de Sidèria. Maleït sia si gosés fer prevaler
els seus drets sobre la seva dona; sí —em va dir adreçant-se’m</span></span><span style="font-family: arial; font-size: x-large;">—</span><span style="font-family: arial; font-size: x-large;">, series el pare
d'una raça funesta; els vostres fills, armats per la fam cruel, es farien la
guerra per devorar-se, i no coneixerien un altre Déu que la necessitat que comanda
tots els crims. Que hom allunyi Omegar de Sidèria —continua amb una veu encara
més forta—. És l'ordre del cel mateix, i si en dubteu, creieu en aquesta
predicció que es complirà immediatament i davant els vostres ulls. Moriré.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;">Amb prou feines havia dit aquestes paraules, trontolla i cau
a les escales de l'alta</span><span style="font-family: arial;">r.</span></span></p><span style="font-family: arial; font-size: x-large; text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><p></p></span></span><p></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-74497822379255057812023-11-26T18:23:00.000+01:002023-11-26T18:23:11.552+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (35)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd3aUfIiYLyKpKMfWdoBHvi8bAKfudHr5ONLSFXs3WEoBuU2ODTfRkGrxEkbyFojtikQ515P_9ACGxBZskcRv0wQhCYwddVjjfN4WOXjMdJpLpSzBDFNTQzMgrcFi8M4IoCN58d6KM1nopt69wID2SK5TEkOR426hkeIqMc3hu01Rs1RISHuAGUIcZH2s/s4000/cousin35.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd3aUfIiYLyKpKMfWdoBHvi8bAKfudHr5ONLSFXs3WEoBuU2ODTfRkGrxEkbyFojtikQ515P_9ACGxBZskcRv0wQhCYwddVjjfN4WOXjMdJpLpSzBDFNTQzMgrcFi8M4IoCN58d6KM1nopt69wID2SK5TEkOR426hkeIqMc3hu01Rs1RISHuAGUIcZH2s/w400-h300/cousin35.jpg" width="400" /></a>B</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;">Barraca de pastor, Colomers</b></div><p></p><p></p><p></p><p style="text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="text-align: left;"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p style="text-align: center;"><i style="font-family: arial; font-size: xx-large;"><i><b>L’últim home</b></i></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 21.3333px;"><span style="font-size: 16pt; line-height: 22.8267px;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; font-weight: 700; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; font-weight: 700; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-weight: 700; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">CINQUÈ CANT (continuació)</span></span></div></div><p style="text-align: right;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; text-align: justify;"></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Però no era pas així amb Eupolis i amb els peruans que van ésser
enviats a Cartagena. Des que es van assabentar de l'oracle que Ormuz temia,
havien estat contínuament turmentats. Tot just tornats a la Ciutat del Sol,
havien deliberat si no havien de revelar la nefasta predicció que hom els havia
confiat.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Hem —va dir Eupolis als peruans— d’exposar la terra i les
restes del gènere humà al terrible perill que correran? Ah! si en el moment en
què s’encendran les torxes d'aquest himeneu, anàvem a escoltar sonar la
trompeta de l'últim dia, anàvem a veure aquest sol que ens il·lumina dissoldre’s,
incendiar els astres, el firmament i la terra esfondrar-se en el buit de
l'espai! Oh amics meus! quin retret ens faríem per haver guardat aquest
terrible secret! No és que temi la mort, sovint l'he desafiat per a la salvació
d'aquest imperi; però reconec la meva feblesa, temo l'espectacle de la terra
que s’esventra, dels elements que es fusionen, de l’incendi del cel; em temo
que moriré només després d’haver vist aquestes horribles escenes. Tremolo només
de pensar-hi, la meva raó s’enterboleix, ja ni em reconec.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">L'opinió d'Eupolis afalagava els peruans, que l'haurien
adoptada sense el respecte que tenien per la persona d'Ormuz; creien que podien
enfrontar-se a un perill que aquest venerable vell no temia pas, i deien que s’estimaven
més exposar-se a tots els perills que violar una paraula donada per aquest gran
home. Retingut per la fermesa dels seus col·legues, Eupolis contenia en ell
mateix aquest gran secret; però no va poder abstenir-se de confiar-lo al rei,
el qual, en saber-ho, no va pas assistir a les meves noces; i va donar ordre de
suspendre-les, si el cel es declarava contra mi pel més mínim signe fatal.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Tanmateix, com més avançàvem a la plana d'Azas, més
augmentava el terror d'Eupolis i dels peruans. Contínuament llançaven mirades
preocupades a l'horitzó i als estels. Al més lleuger tremolor de l'aire, al més
petit núvol inflat per vapors negres, es consternaven. Eupolis sobretot,
l'ànima del qual era més ardent, no podia amagar més les seves angoixes; anava,
malgrat la prohibició d'Ormuz, a revelar la terrible predicció, i a oposar-se
al meu matrimoni, si no hagués concebut en aquest mateix moment un disseny que li
fou sens dubte inspirat per un poder celest que m’era favorable. Ens deixa, s’avança
cap als camps que havíem sembrat i, amb la punta de la seva espasa, desencrosta
el cor de la terra. No, mai no podré pintar-vos l'escena que els nostres ulls
van presenciar! Eupolis veu brots emergents. En aquesta visió, colpit, fora de
si, exclama:</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Estimats companys meus, els nostres desitjos han estat
satisfets, la natura reviu per a nosaltres.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;">Immediatament, trenquem les nostres files en tumult: tothom
vol veure el prodigi i confiar només en els seus ulls; les llavors havien
germinat. Ressonen crits d'alegria per totes bandes; era un deliri que res no podia
calmar. Idames, el rostre alçat cap al cel, el mirava amb l'expressió de la més
viva gratitud. Corrien </span><span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">llàgrimes per les
seves galtes; abraça Eupolis, que va ésser el primer a veure aquests beneficis
de la natura; vol que el portem en triomf. Oh moments sempre estimats per la
meva memòria! no estava pas content de la meva alegria, ho estava encara de
l'alegria comuna. Experimentava sentiments tan vius, tan profunds, que sufocaven
els de l'amor mateix. Gairebé havia oblidat Sidèria. Oh, que dolça devia ser la
societat d'un gran poble que, sota el mateix cel, gaudia dels mateixos plaers! Només
Ormuz viu aquests entusiasmes amb indiferència; sens dubte sabia que aquests
primers èxits no tindrien conseqüències més felices.</span></span></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-82958653535822209912023-11-19T18:08:00.000+01:002023-11-19T18:08:04.693+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (34)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVGhgXYkCi0yqzZ31RwKDUrCpd6mtIVLh01YZGati9IPpOIlkjgrmSVd1lcWHEn-3j54OhK0QtHVUlT0QeoDFpbzRwzlsZrX92nkgR_nM_RggsEObuILLYLeHRjhJpdeEbiUc3oyisXyniHQSu6Etrm75V1BhRKxMRo4j1obEihPRQbxxKwKxQANFL7IE/s804/cousin34.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="577" data-original-width="804" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVGhgXYkCi0yqzZ31RwKDUrCpd6mtIVLh01YZGati9IPpOIlkjgrmSVd1lcWHEn-3j54OhK0QtHVUlT0QeoDFpbzRwzlsZrX92nkgR_nM_RggsEObuILLYLeHRjhJpdeEbiUc3oyisXyniHQSu6Etrm75V1BhRKxMRo4j1obEihPRQbxxKwKxQANFL7IE/w400-h288/cousin34.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;">Poblat de Sidillà, Foixà</b></div><p></p><p></p><p style="text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="text-align: left;"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p style="text-align: center;"><i style="font-family: arial; font-size: xx-large;"><i><b>L’últim home</b></i></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 21.3333px;"><span style="font-size: 16pt; line-height: 22.8267px;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; font-weight: 700; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; font-weight: 700; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-weight: 700; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">CINQUÈ CANT (continuació)</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; text-align: justify;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Després d'aquesta breu pregària, estén les seves mans sobre les diferents llavors.</span></p></span></div></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Que el cel —continua—, us restitueixi el vigor que heu
perdut. Que pugueu germinar aviat, enlairar-vos en tiges superbes i delectar
els nostres ulls amb l'espectacle agradable dels vostres fruits. I tu, terra, a
qui l'home confiarà la seva darrera esperança, rep aquest preciós dipòsit. Així
com una mare moribunda que posa en les mans de la seva fidel amiga el seu únic
fill malalt al bressol, i no pot estar-se d’alarmar-se, sentim com ella les
mateixes preocupacions; conserva aquestes llavors de tots els atacs fatals,
escalfa-les en el teu ventre matern, i que hi pouin el nodriment i la vida.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Diu, i ell mateix les llança als solcs oberts. La seva
confiança religiosa, els seus discursos eloqüents ens havien elevat l'ànima.
Ens semblava que la Divinitat no podia refusar aquesta gràcia al fervor d’una
tan santa pregària, i vam retornar a la Ciutat del Sol amb l'esperança i
l'alegria dels primers llauradors.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Es van dedicar diversos dies a celebrar amb pompa un himeneu
del qual la terra esperava la seva felicitat. Durant aquest temps Idames no va
abandonar Ormuz; no va deixar d'interrogar-lo sobre les arts, sobre les
ciències, sobre els fenòmens més secrets de la natura. Ormuz, feliç de trobar
en Idames un savi digne d’ésser l'hereu dels coneixements humans, es va afanyar
a instruir-lo. Li va transmetre tots els descobriments que havien fet els
homes, i li va llegar els seus projectes i els seus pensaments, com si hagués
previst que s'acostava a l'últim final de la seva vida.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Finalment, el dia assenyalat per al meu himeneu, i que jo esperava
impacient, va arribar. Va ésser a la plana d'Azas, al mateix altar on les
llavors van ser beneïdes per Ormuz, que s'havia de celebrar. Hom va veure
brillar en aquesta festa les riqueses que durant tants segles els homes havien
acumulat. L'or i els diamants amb què la natura es prodigava en aquests climes,
brillaven en tots els vestits. Joves americanes cantaven les tonades més belles
que la música havia inventat, himnes la dolça melodia dels quals delectava
l'ànima i els sentits. Jo caminava al costat de Sidèria, qui blasmarà, potser, la
indiscreció dels meus elogis; però no em puc estar de dir-vos-ho, va eclipsar tanta
magnificència amb la seva bellesa. No obstant això, un vestit senzill de lli,
més blanc que els lliris del camp, conformava tot el seu adornament, i els seus
cabells rossos queien solts sobre les seves espatlles. Malgrat aquesta
negligència, cap mirada no es cansava d'admirar-la, i els meus ulls no podien pas
deixar-la. Jo era el més feliç dels mortals. Idames compartia la meva embriaguesa.
L'alegria, la confiança van esclatar al seu front. Ormuz mateix presentava la
imatge de la calma, sigui que havia après d'Eupolis sota quins auspicis jo havia
emprès el viatge a Amèrica, sigui que, superior a tots els esdeveniments, la
seva gran ànima els esperava pacíficament.</span></p>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-82027111585275067452023-11-12T16:56:00.000+01:002023-11-12T16:56:04.116+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (33)<p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtXHdhob-ThmYXLCJ5zM67vOvipQVENbX38GyrWUBDlEWERKZ5quVjaUAylUTnfgvxzI21CghdscONIMLbHE-caa3DpDW9WmKRBlAva9y1grjdpVYZ0Nu59aHEgYMF1aoiwD6hIKYqqOpHFSACwEEn_3M4J3fdYW2yiRi4i2zUfvupz5l17WXvFNazpGA/s1024/cousin33.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtXHdhob-ThmYXLCJ5zM67vOvipQVENbX38GyrWUBDlEWERKZ5quVjaUAylUTnfgvxzI21CghdscONIMLbHE-caa3DpDW9WmKRBlAva9y1grjdpVYZ0Nu59aHEgYMF1aoiwD6hIKYqqOpHFSACwEEn_3M4J3fdYW2yiRi4i2zUfvupz5l17WXvFNazpGA/w480-h640/cousin33.JPG" width="480" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;">Poalanca del Parc del Ter, Colomers</b></div><p></p><p style="text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="text-align: left;"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p style="text-align: center;"><i style="font-family: arial; font-size: xx-large;"><i><b>L’últim home</b></i></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 21.3333px;"><span style="font-size: 16pt; line-height: 22.8267px;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; font-weight: 700; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; font-weight: 700; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-weight: 700; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">CINQUÈ CANT (continuació)</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-weight: 700; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Tanmateix, la Ciutat del Sol, impacient, esperava cada dia Ormuz; jo mateix, seguit de Forestan i de Sidèria,
anava per la ruta de Cartagena per apressar la seva arribada amb els meus
desitjos. Ja la gent murmurava d'aquests retards i sigui que Idames volgué apaivagar-lo,
sigui que fou inspirat pel cel, va concebre un projecte que va provocar una
poderosa diversió en els esperits, i que es va afanyar a executar així: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Amics meus —va dir als americans—, el dia que hagi d’unir Omegar
i Sidèria es conservarà per sempre en la memòria dels homes; no només s’ha de celebrar
amb pompa; comencem per fer-nos el cel propici, aixequem un altar que serveixi de
monument a aquest august himeneu, però és al camp, és a la cara del mateix cel
que cal invocar-lo; fem més, convidem la natura a aquestes noces, i plens de
confiança en els presagis que ens anuncien el renaixement del món, gosem confiar
a la terra noves llavors.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Diu, i tots els instruments del conreu són retirats dels
llocs on el rovell els devorava en silenci. Aplicats a la pedra d’esmolar que
gira i xerrica, recuperen la brillantor de l'acer. Aleshores Idames, al
capdavant d'un poble nombrós, el mena a la plana d'Azas, que gaudia de les
vistes del sol naixent, hi enfonsa ell mateix la rella brillant de l'arada i
traça la primera rega. Al seu exemple, aquells que l’han seguit, sense
distinció d'edat, de sexe i de rang, esdevenen de nou llauradors com els
nostres primers avantpassats. Alguns tallen la terra amb la forquilla de la fanga,
la giren i l’esbocinen; altres, armats amb una forca punxeguda, escampen al seu
si el fèrtil adob, i tots s’honren amb aquestes feines, que foren, hom diu, menyspreades
en els segles corruptes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Tan bon punt foren acabades, Idames va voler consagrar-les a
Déu per fer-lo propici. Havia observat dins un temple veí un altar on el pintor
més gran d’entre els homes havia representat el moment en què la terra rebia de
Déu el poder d’ésser fecunda. Hom hi veia el Senyor assegut sobre núvols
daurats, manant a tots els éssers de créixer i de multiplicar-se. A aquesta
paraula, un vapor de foc semblava brollar del sol, escampar-se amb la mateixa
profusió que la llum, i pressionar per tots costats el globus terrestre. Per
rebre’l, els boscos estenien llurs branques, la terra obria tots els seus
porus, l'oceà aixecava les seves onades i les retenia suspeses; tota la natura el
respirava amb voluptat com la rosada de la vida. Ja la verdor s’animava, ja els
matisos més bonics de l’alabastre, de la púrpura i de l’atzur dels cels es
dibuixaven en les flors. Ja l'àguila superba i el lleó ferotge havien perdut llur
ombrívola tranquil·litat; semblaven commoguts, i en tots els ulls dels animals
brillaven els focs espurnejants del desig.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Aquest altar, que representava amb colors tan vius el prodigi
que esperàvem, ens va semblar adequat per a la celebració que es preparava.
Aviat va ésser transportat del temple a la plana d'Azas, i vam anar, sota els
ulls d'aquest altar protector, a llançar-hi les llavors més necessàries per
sostenir els dies de l'home. Joves americanes les portaven en cistelles
daurades enriquides amb robins i amb maragdes. De sobte un habitant de la Ciutat
del Sol veu i ens mostra Ormuz i els diputats que s’avançaven a gambades. De
seguida deixem totes les eines de conreu a terra, i correm a trobar-nos amb
Ormuz. El dolç brogit de l'alegria i les nombroses paraules dels cors que s’esbraven,
animaven el nostre passeig; però a mesura que ens acostàvem a Ormuz, aquest
murmuri va disminuir, els nostres passos es van alentir, i quan aquest gran
home va arribar entre nosaltres, es va fer un silenci general. En veure aquest
vell august, la glòria dels dos mons, qui havia recorregut dues vegades l'espai
de la vida, tothom se l'imaginava envoltat dels honors que havia rebut a les
Illes Afortunades, o bé concebent el sublim projecte de conquerir les terres de
l'oceà; estàvem, a pesar nostre, immòbils de respecte i d’admiració. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Tan bon punt que hagué sabut que anàvem a sembrar la plana
d'Azas: <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><a name="_Hlk150693069"><span style="line-height: 107%;">—</span></a><span style="line-height: 107%;">Parem —va dir—, implorem sobretot la protecció del
cel; deixeu-me demanar a Déu que beneeixi a través de les meves mans aquestes
llavors, la vostra única esperança. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Feu avençar al seu voltant les joves americanes que les
portaven; es prosterna amb la cara a terra, hi roman una estona en silenci;
després puja pels graons de l'altar. Que gran i majestuós ens va semblar en
aquell moment! Com un àngel baixat a la terra, mai, hom deia, cap home no havia
representat el Senyor amb trets més augustos. Quin foc als seus ulls! quina
eloqüència en els seus discursos! quina </span><span style="line-height: 107%;">dignitat al seu front! <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">
<span style="line-height: 107%;">—Oh poderós creador de l'univers! —va dir Ormuz,
alçant les mans al cel—, recorda’t de la paraula que vas dir al principi de
totes les coses, quan vas dir a la terra: </span></span>“Creixeu i multipliqueu-vos” <span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="line-height: 107%;">[30]</span></span></span>;
ella ha deixat d'obeir-te. Vens de dalt del cel a repetir-li aquesta ordre sobirana,
i que ella senti la veu del seu senyor. Si et dignes a complir els nostres
desitjos, jurem aquí d’ésser fidels als teus sants manaments, de fer servir els
teus beneficis a la teva glòria, i de guardar-ne un record etern. Ens veuràs cada
any en aquest mateix camp i en aquest altar, oferir-te les primícies de les
nostres collites; gravarem en el marbre i el bronze la història de les nostres
desgràcies i de les teves bondats; la publicarem en mil himnes que cantarà tot
l'univers, i seràs més honrat, millor servit, per haver regenerat el món que
per haver-lo creat.</p></span></span>
<div style="mso-element: footnote-list;"><!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="line-height: 107%;">[30]</span></span></span> <span style="text-align: left;">sense cometes a l’original, referència al Gènesi 1, 27-28, de la <i>Bíblia</i> (versió Bíblia Catalana traducció
Interconfessional, a partir d’ara BCI): "</span><span style="text-align: left;">Déu
va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la
dona. Déu els beneí dient-los: —Sigueu fecunds i multipliqueu-vos,
ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i
totes les bestioles que s’arrosseguen per terra."</span></span></p><p></p></div>
</div></div></div>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-35737301064237159252023-11-05T15:08:00.001+01:002023-11-05T15:08:55.768+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (32)<p style="text-align: center;"> <b style="font-family: arial; font-size: large; text-align: center;"><span style="text-align: left;"> </span></b><b style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_YGF0dQOxI_8jaXeV63r0eWzLIHzDeXPpVc1LGNHdWpmYIF30SmKlDz8apHeiyrVF1jS_sTAzkzX19nQrv3TuHhyMS30KcGg_3L3yxNlDig50d19vF4zGqOUnxnMcZY2dKJyyuhK_KMtn2UZ3FImVSJdetf-g4g1IdjhrSodv62ALzM704PUhh39jhyphenhyphen8/s878/cousin32.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="552" data-original-width="878" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_YGF0dQOxI_8jaXeV63r0eWzLIHzDeXPpVc1LGNHdWpmYIF30SmKlDz8apHeiyrVF1jS_sTAzkzX19nQrv3TuHhyMS30KcGg_3L3yxNlDig50d19vF4zGqOUnxnMcZY2dKJyyuhK_KMtn2UZ3FImVSJdetf-g4g1IdjhrSodv62ALzM704PUhh39jhyphenhyphen8/w400-h251/cousin32.jpg" width="400" /></a></span></b></p><p></p><p style="text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large; text-align: center;"><span style="text-align: left;">Mar d'Aral</span></b></p><p style="text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></b></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p style="text-align: center;"><i style="font-family: arial; font-size: xx-large;"><i><b>L’últim home</b></i></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 21.3333px;"><span style="font-size: 16pt; line-height: 22.8267px;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; font-weight: 700; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; font-weight: 700; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-weight: 700; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">CINQUÈ CANT</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-weight: 700; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="text-align: justify;"><span><p class="MsoNormal">Aleshores Idames, recordant-se d’Ormuz, desitja que el meu
matrimoni sigui beneït per aquest benefactor dels dos mons. Els habitants de la
Ciutat del Sol no havien oblidat els seus emotius comiats, el seu geni i les
seves virtuts. Aquest sacerdot, estimat del cel, havia revelat diverses vegades
el futur als homes; coneixia tots els oracles antics; si aprova aquest himeneu,
creurem, deien, haver obtingut el sufragi de Déu mateix; però ignoraven si
encara vivia, i quina terra habitava.</p><p class="MsoNormal">Aglaure feu preguntar als forasters que omplien la ciutat si
sabien el recés que Ormuz havia escollit. Forestan va ésser l'únic que ens va
explicar el destí d'aquest gran home. Va dir que, en conduir Sidèria a la Ciutat
del Sol, havia passat per les ruïnes de Cartagena; que havia vist, a les ribes
que les banyen, un venerable vell ocupat en la pesca, que no li havia pogut
parlar; però que un home que havia conegut prop d'aquells llocs assegurava que
aquest vell es deia Ormuz.</p><p class="MsoNormal">No s'equivocava. Amb prou feines Ormuz hagué abandonat la Ciutat
del Sol, lluny de buscar retirs agradables, com els que encara oferia Amèrica,
va fixar la seva estada a les ruïnes de Cartagena, un lloc estèril i desert que
la cobdícia dels homes no vindria a discutir-li, que ja feia temps que havien defugit i que presentava un gran exemple de la inconstància dels afers humans. Aquesta
antiga ciutat que va veure fundar les muralles de la Ciutat del Sol, va
menysprear al principi el seu poder emergent; llavors, gelosa dels seus creixements,
va voler impedir-li de conquerir sobre ella l’imperi d'Amèrica, i li va fer diverses
guerres sagnants. Després d'haver patit diverses fortunes, Cartagena va ésser
presa a l’assalt, lliurada a les flames; aleshores no oferia res més que un
munt informe de runes. Allà, més que en cap altre lloc, la decadència de la
terra era sensible; hom s’esfereïa de la nuesa de la terra, de la seva trista
solitud que cap arbrissó no alegrava; on l'oïda no sentia els cants i els crits
dels animals companys de l'home, i que poblen la seva estada.</p><p class="MsoNormal">Aglaure diputa vers Ormuz, Eupolis i els peruans. Després
d'uns dies de caminada, van arribar a les ruïnes de Cartagena, on regnava un
profund silenci, com en una ciutat que la nit i la son han adormit. Les van recórrer
diverses vegades: criden Ormuz amb crits forts; finalment, el veuen assegut
sobre les restes d'un amfiteatre. Als seus peus, columnes trencades, estàtues mutilades
s'escampen confusament. Als seus costats i al seu cap, s'amunteguen, els uns
sobre els altres, enormes bocins de muralles, de temples, de palaus que formen
masses aterridores, que l'ull amb prou feines s'atreveix a mirar. En aquest
espectacle, Eupolis diu als peruans:</p><p class="MsoNormal">—Crec veure les restes d'un món.</p><p class="MsoNormal">De seguit, considerant el pacífic Ormuz, que, malgrat
l'horror d'aquests objectes, pouava la felicitat del testimoni únic de la seva
consciència, afegeix:</p><p class="MsoNormal"><a name="_Hlk149754091"><span style="line-height: 107%;">—</span></a><span style="line-height: 107%;">El savi feliç sobre les ruïnes de l'univers ja no és
una faula.</span></p><p class="MsoNormal">Ormuz reconeix Eupolis, ve a trobar-lo, l'abraça i li
pregunta quina causa el porta a aquests llocs deshabitats.</p><p class="MsoNormal">—Respectable Ormuz —li respon Eupolis—, he vingut a alegrar
el teu cor anunciant-te la notícia d'una revolució que canviarà la faç del món;
els nostres problemes s'han acabat. El matrimoni ja no serà estèril, la terra esdevindrà
fecunda, així ho asseguren els francesos que el cel ha portat als nostres
climes. Un d'ells, descendent de la sang de llurs reis, acaba d'aconseguir la
mà de Sidèria, que, diuen, és l'única americana capaç de reproduir l'espècie
humana. Aglaure desitja que beneeixis l'himeneu que ha de començar aquests dies
afortunats. Hom no espera més que la teva presència; digna’t a seguir-nos, i a tornar
a la Ciutat del Sol el més gran dels seus ciutadans.</p><p class="MsoNormal">A mesura que Eupolis avançava en el seu discurs, el rostre
d'Ormuz perdia la seva serenor; els núvols s'aixequen al seu front i l’enfosqueixen.
Impacient per respondre, sembla retenir amb dificultat les paraules que volen
escapar-se del seu pit; finalment, aixeca els ulls al cel, i exclama ajuntant les
mans amb força.</p><p class="MsoNormal">—Quina esperança vens a portar-me? És possible deixar-se
enganyar per un error tan bast? Obre, doncs, les entranyes de la terra, escala
les muntanyes més altes, sondeja els abismes de l'oceà, interroga la natura a
tot arreu; ella et respondrà que ha arribat la fi de l'home.</p><p class="MsoNormal">En va Eupolis i els seus companys van intentar interrompre'l.</p><p class="MsoNormal">—Tu mateix —va continuar— has vingut a confirmar-me aquesta
terrible veritat. Així que aquí han arribat, aquests funestos estrangers predits
de fa temps; vet aquí aquest himeneu que serà el precursor del dia de la
destrucció de la terra! Els oracles antics anuncien que la fi del món serà a
prop quan el fill de l'últim sobirà dels francesos vindrà a aquestes costes a
casar-se amb una jove americana. Així l'home, en voler canviar els decrets del
destí, haurà procurat sempre de complir-los. No és que em negui a seguir-te; em
crides al gaudi de la teva felicitat. Compartiré els teus perills; d’altra
banda puc estar equivocat. Els oracles el compliment dels quals temo miren potser
temps més llunyans. Tanmateix, no revelis les meves pors a ningú: arma't de coratge;
per mi, me'n vaig, preparat com si anés a presenciar la destrucció de
l'univers.</p><p class="MsoNormal">Aleshores, reprenent la seva moderació natural, i com si
hagués oblidat les seves pors, mira amb ulls tranquils els llocs que
abandonava.</p><p class="MsoNormal"><a name="_Hlk149756267"><span style="line-height: 107%;">—</span></a><span style="line-height: 107%;">Aquí vaig aprendre —va dir— que la felicitat d'un home
no depèn ni de la fortuna ni dels llocs on habita. Quantes hores agradables hi
passava meditant sobre les meravelles de la natura! La trobava bonica encara
fins i tot en la seva vellesa. Veia amb un plaer sempre nou l'astre que ens
il·lumina començar i acabar el seu curs. No em cansava d'admirar aquestes
diferents estrelles que estan potser en llur primera joventut, mentre nosaltres
estem morint. Em formava quadres encantadors de la terra, quan mil espècies de
flors adornaven el seu pit. Pensava que els nostres pares gaudien amb
indiferència d’aquests béns, i que sovint en feien un ús criminal. D'aquestes
reflexions pouava la paciència que necessitava, i la meva ànima, enlairant-se
fins a Déu, li donava gràcies pels seus rigors.</span></p><p class="MsoNormal">Finalment afegeix, tan bon punt va estar disposat a
seguir-nos:</p><p class="MsoNormal">—Abans que deixi aquests llocs, deixeu-me gravar en aquestes
ruïnes que hi he viscut feliç; però no —va continuar amb una veu tendra—,
aquesta cura és inútil, ningú no vindrà a llegir aquests caràcters. Oh llocs
que he estimat, no tornareu a veure més el rostre de l'home; no sentireu més la
seva veu!</p><p class="MsoNormal">Dient aquestes paraules, vessa a plorar i marxa.</p></span></span></span></div></div>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-62821810620878656652023-10-29T15:19:00.001+01:002023-10-29T15:19:34.475+01:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (31)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/O5tUNf5OEo8" width="320" youtube-src-id="O5tUNf5OEo8"></iframe></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><span style="text-align: left;"><i>Banda sonora</i> (Vangelis) de la pel·lícula (1991) de Michael Kenneth Mann basada en </span><span style="text-align: left;"><i>El darrer dels mohicans</i> (1826), de James Fenimore
Cooper (1789-1851)</span></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large; text-align: left;"><br /></b></div><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p style="text-align: center;"><i style="font-family: arial; font-size: xx-large;"><i><b>L’últim home</b></i></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 21.3333px;"><span style="font-size: 16pt; line-height: 22.8267px;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; font-weight: 700; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; font-weight: 700; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-weight: 700; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">QUART CANT (final del cant)</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-weight: 700; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Aglaure obeeix els desitjos d'Idames; em delega Palemos i
diversos americans. Esperava amb por el moment que em donaria una esposa. Palemos
arriba de pressa tot cobert de suor; m'anuncia l'ordre d'Idames. Marxo. Tan bon
punt em veu la gent, llança crits d'alegria que ressonen a les muntanyes i que l’eco
repeteix. Aviat m’envolten tots els francesos; llegeixo la confiança i l’alegria
als ulls d'Idames. M’abraça i em presenta davant de les noies americanes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">No és només per l'elegant elecció de llurs adorns que formaven
un espectacle encantador; gairebé totes eren boniques; llurs trets eren
regulars; llur pell esborrava la blancor de la neu, llur estatura era alta i dreta
com joves pollancres, però els faltava aquell foc que des de l'ànima es
transmet als ulls i fascina la figura; llurs esguards s’anaven morint, llurs rostres
descolorits, llur respiració tranquil·la i lenta. Només Sidèria posseïa la
flama de les passions; no podia mantenir-la amagada; el carmesí més viu
acoloreix les seves galtes; fa sospirs involuntaris; la seva respiració és
forta i ràpida, brollen llampecs de les seves llargues parpelles abaixades. En comparació amb les seves companyes, semblava una criatura celestial i d'una
natura diferent. Si a l’estudi d’un escultor una noia entra furtivament mig
nua, s'enfila a un pedestal buit, s'hi queda immòbil, amb els ulls abaixats, i
vol que l'espectador la confongui amb les estàtues que l'envolten, l'error
només dura un moment, la vida que posseeix i que no pot suspendre esclata en
els moviments del seu pit, als seus llavis de corall, en l'alè lleuger que se
li escapa de la boca i la distingeix de seguida de les fredes deesses que el
cisell de l'artista ha format. Així era Sidèria entre les seves companyes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Les joves americanes em fan unes mirades indiferents i
distretes: gairebé no experimenten en veure’m aquell interès que un desconegut excita sempre; però tan bon punt que
Idames m'hagué aturat davant de Sidèria, i que ella hagué alçat cap a mi els
ulls que el tímid pudor mantenia abaixats, fa un crit, trontolla i cau
inconscient. I jo, jo no gosava creure la informació dels meus sentits! em llanço
als seus peus, tan transportat que no em queda cap record d'aquell instant.
Havia reconegut en aquesta dona americana aquella jove el retrat de la qual la
Natura havia dibuixat, tal com ella havia cregut reveure en mi el jove que la
seguia cada dia. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Forestan vola a ajudar la seva filla; la gent trenca les
seves files, es precipita cap a ella. Idames, triomfant, assegura que Sidèria
és l'esposa d'Omegar que estem buscant. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Heu observat —va dir—, com aquestes dues criatures no s’han
pogut veure sense reconèixer-se, sense ésser commoguts, sense abalançar-se
l'una cap a l'altre? Sí, és ella, i l’anomeno davant del cel i de la terra. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Tan aviat com va acabar, que un nou espectacle atreu totes
les mirades. Veiem a l'aire una corona de sarments i d’espigues de blat que
s'hi balanceja durant un temps indeterminat, baixa lentament, i es posa al cap
de Sidèria, just quan els seus ulls s'obrien a la llum. En veure aquest
prodigi, mil crits adreçats al cel la proclamen la dona d'Omegar. Aglaure i els
caps del Brasil aplaudeixen en aquest entusiasme; els francesos estan al súmmum
de l'alegria. Eupolis, avergonyit dels seus ultratges, abraça Idames. Les noies
americanes comparteixen l'alegria comuna; han oblidat que eren les rivals de Sidèria.
Pel que fa a mi, amb els ulls fixats en ella, tastava aquella plenitud de
felicitat que cansa l'ànima pel seu excés. Romania en silenci, ocupat a aplegar
les meves forces per suportar la sobreabundància de sentiments amb què em veia aclaparat
i que m'esgotaven.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Vam tornar a la Ciutat del Sol entre balls i cants d'alegria
de la gent; l’aire ressonava d'aquest crit sovint repetit: <i>Visquin Omegar i
Sidèria!</i> Americans, francesos, s'amuntegaven al nostre voltant, i ens
volien veure com si els fóssim desconeguts. Tanmateix Idames, més tranquil, va
preguntar a Forestan per a esbrinar el seu origen i el seu nom. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Soc descendent —li va respondre el pare de Sidèria— dels tupiques,
els salvatges més antics del globus, i que van xuclar, amb la llet de llurs
mares, l'horror dels pobles civilitzats. Aquest odi fou nodrit per una antiga
tradició que els considerava com sagrats; creien que la fi del món estaria a
prop quan tots els tupiques haurien deixat la vida errant i salvatge. Primer
van habitar els climes més bons d'Àsia, d'on els van expulsar diverses nacions
que, avançant a poc a poc, els van fer retrocedir cap a l'est de Sibèria; cel rigorós
que preferiren a la pèrdua de llur independència: eren, sense saber-ho, veïns
d'una terra feliç i fèrtil; només un estret els en separava. Oh dia per sempre
memorable quan els tupiques el van travessar, quan, maleint els pobles que els
havien relegat a una terra ingrata, van entrar en una altra Àsia més gran que
l'antiga, també fèrtil, i sobretot desconeguda per a les nacions civilitzades.
Les delícies d'Amèrica van ésser fatals per a la majoria d'aquestes tribus; es
van afeblir; van ésser elles qui bastiren els primers fonaments de l'imperi de
Mèxic i del Perú. Els meus avantpassats, indignats davant la visió de les
ciutats que aixecaven, els van acomiadar eternament, i es van establir al
Brasil. Allà els esperaven noves desgràcies. Els europeus van descobrir el nou
món, es van apoderar del Perú, de Mèxic, i encara ens volien disputar la terra
on trepitjàvem l’argent i l'or que ells cobejaven. Llur tro no tenia el poder
de sotmetre'ns: van romandre molt de temps a les costes que els havíem
abandonat; però un dia els pèrfids van tenir l'art d'adormir la nostra
desconfiança. Amb ferro i foc a les mans, ens sorprenen desarmats, i fan una
horrible carnisseria als tupiques. Els meus avantpassats van escapar gairebé
sols als vencedors, s'amaguen en els boscos foscos, en coves inconegudes, en
muntanyes inaccessibles. Llur posteritat va continuar aquest gènere de vida
mentre va quedar a la terra produccions agrícoles i bèsties ferotges per
devorar. Calia, per renunciar a llur feréstega independència, que la terra esdevingués
estèril i que els boscos fossin talats. Aleshores es van veure obligats a
apropar-se a les costes, als mars, on els homes, trobant menjar fàcil, s'havien
aplegat. Cap dels tupiques, tinc la glòria d'haver abandonat l’últim l'estat
primitiu dels humans, la vida salvatge. Conservo encara —va afegir amb orgull—,
el carcaix i l'arc que portaven els meus avantpassats, i la pell de lleó amb
què anaven coberts.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—No m'estranya —va continuar Idames— que la teva família
sigui l'única que no hagi degenerat del seu vigor original. Els vostres pares
respiraven l'aire pur de les muntanyes i dels boscos, el rigor de les
estacions, els viatges ardus, els aliments grossos els van endurir; vivien sobretot
lluny de les ciutats corruptes; finalment, van ésser més temps que els altres
homes, els fills de la natura. Menys feliços que tu, nosaltres collim aquest
dia el trist fruit de la depravació dels nostres pares que ens van donar la
vida després d'haver-la esgotat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Idames, dient aquests mots, va entrar sota les portes de la
ciutat. Ens va sorprendre molt trobar-hi aplegats tots els vells que no havien
pogut seguir-nos: els nostres cants, els nostres crits d'alegria havien arribat
a les seves orelles des de la plana d'Azas. Impacients per saber quin
esdeveniment excitava aquests clams, havien sortit del llindar de llurs cases,
i s’havien avançat, encara que lentament, fins a les portes de la ciutat;
ploren d'alegria davant l'explicació dels nostres èxits; volen veure i tocar la
corona de sarments i d’espigues de blat. Alguns diuen que ja no tenen por de la
mort, ja que deixen feliços llurs fills. Altres envegen la sort dels joves que
tornaran a veure la dolça primavera i la fèrtil tardor. Tots aixequen les mans
al cel i li adrecen accions de gràcies. Finalment, Idames encarrega els
preparatius del meu casament; però Aglaure vol que un ministre dels altars el
beneeixi, i que les seves pregàries atreguin les benediccions del cel a Omegar
i Sidèria.</span></p></span></span></div></div>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-6218255990711061572023-10-22T15:35:00.001+02:002023-10-22T15:35:56.172+02:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (30)<p><span style="font-size: 21.3333px; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSDoE3O0-PLOxAdm4XORjVFBrhL0puvHq-4pZIQ9FIgEFeTLAnAPP1VPCfeH7Q1JyZn2sfi9WJpj62XFE_uLdo_WgJlJmORvrgP65OyJOz5ce6Vae2ehyFfRa0PSx9hwSxJF8PHzUDQMi_40WuD8DTnAQ6o4gWxP-WNeu9vlBY1s_095erhDQzsnZazn0/s2445/cousin30.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2373" data-original-width="2445" height="389" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSDoE3O0-PLOxAdm4XORjVFBrhL0puvHq-4pZIQ9FIgEFeTLAnAPP1VPCfeH7Q1JyZn2sfi9WJpj62XFE_uLdo_WgJlJmORvrgP65OyJOz5ce6Vae2ehyFfRa0PSx9hwSxJF8PHzUDQMi_40WuD8DTnAQ6o4gWxP-WNeu9vlBY1s_095erhDQzsnZazn0/w400-h389/cousin30.jpg" width="400" /></a></div></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b>Ermita de Sant Sebastià de Sant Miquel del Fluvià</b></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></span></div><p></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i style="font-family: arial; font-size: xx-large;"><b>L’últim home</b></i></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 21.3333px;"><span style="font-size: 16pt; line-height: 107%;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; font-weight: 700; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; font-weight: 700; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-weight: 700; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">QUART CANT (continuació)</span></span></div></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Aquesta notícia acabava de provocar un gran enrenou a la Ciutat del Sol. Tothom publica que ha arribat la fi dels seus mals. L'amic aferra el seu amic al seu pit, i vessa llàgrimes d'alegria. Hom es petoneja sense reconèixer-se, l'alegria és universal. Les joves americanes s'afanyen a adornar llurs atractius. Perfumen llurs cabells, trien el més bonic de llurs vestits de festa; cenyeixen llur cintura lleugera amb un cinturó d’or. Llurs mares, per a embellir-les, es despullen de llurs joies més precioses. El foc dels diamants brilla sobre llurs caps, al voltant de llurs braços, sobre la vora de llurs vestits. Sidèria és l'única que, trista, preocupada, negligeix la cura del seu adreç, i fa vots per ésser oblidada i perduda entre les seves companyes.</span></p><span style="font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Van sense demora a la plana d'Azas. Feia molt de temps que el
cel no prometia un dia més bonic. Cap núvol no velava la volta del cel, i mai,
potser, un espectacle no havia estat més digne dels esguards de la Natura.
Aglaure està assegut en un tron magnífic; als seus costats i en la mateixa
línia, Idames situa les joves americanes. Els francesos i els líders del Brasil
ocupen, entre elles i la gent, l'espai que les separa. Res de més brillant que
la varietat de llurs encants, i més commovedor que l'interès que inspiren.
Tothom les veu com l'esperança de la felicitat esperada per Amèrica. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span>Aleshores Idames s’avança cap al poble, i li fa aquest
discurs:</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a name="_Hlk148879485"><span style="line-height: 107%;">—</span></a><span style="line-height: 107%;">Oh gent! heus aquí, doncs, arribat aquest dia
memorable per sempre que decidirà si els francesos són uns impostors, uns homes
crèduls o els salvadors d'Amèrica! Per mi, ple de confiança en les promeses de
Déu, us anuncio que apareixerà, i marcarà ell mateix, amb certs signes, qui
d'aquestes joves americanes és l'esposa d'Omegar. Ja ho estic gaudint pensant
en els béns que seran els fruits d'aquest matrimoni. Veig una nova raça d'homes
poblant la terra. El sol reprèn el primer ardor dels seus focs, les neus que
blanquegen els cims d'aquests muntanyes es precipiten com torrents per les vostres planes,
nombrosos ramats, riques collites cobreixen els vostres camps. La calor forma els
diamants a les entranyes del Brasil; madura el raïm als vostres vessants, la
poma daurada als vostres jardins; totes les espècies d'arbres preciosos i els animals
útils que els rigors del fred van anorrear, ressusciten per a l'home. Déu
renova la meravella de la creació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Un profund silenci regnava en l'assemblea que, sota
l'aparença de calma, amagava sentiments molt contraris. Mentre Sidèria,
entristida, busca amb els seus ulls el jove que la seguia cada dia, i no li
perdona la seva absència, les joves americanes volen fixar l’elecció del cel, i
temen una rival més feliç en llurs companyes. Pares i mares comparteixen les
pors i els desitjos de la filla que els deu el naixement. La gent, sempre
ansiosa pel meravellós, està impacient per veure el prodigi que Idames havia
anunciat. Els francesos, incerts de l'èxit d'aquesta jornada, afecten una
seguretat que no tenen. Els caps del Brasil els observen, i s'armen de
desconfiança per no ser enganyats pel prestigi. Aglaure, que temia que la
decadència de la terra no comportés la pèrdua del seu imperi, feia vots ardents
per als francesos. Finalment, Idames invocava en secret el Déu que l'havia escollit
com a ministre dels seus designis, i li suplica que complís les seves promeses.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Seguit pels francesos i pels líders del Brasil, s'acosta a
les joves americanes; les observa atentament; examina si el cel no acabava
d'imprimir un caràcter diví en llurs fronts. Tres vegades recorre lentament
tota la línia, tres vegades la seva esperança és decebuda. Els francesos torbats
ja voldrien fondre’s. Els caps del Brasil murmuren, la impaciència del poble
esclata. Eupolis diu en veu alta que l'error que ens ha enganyats ha durat massa;
que primer el seu ull penetrant ens havia jutjat bé, i que calia retornar-nos
de seguit a la nostra pàtria, el càstig més dolç que mereixia la nostra
credulitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Idames, retirat en els seus pensaments, insensible als
ultratges d'Eupolis, als murmuris de la gent, semblava tan tranquil com una
persona solitària que medita a les vores d'un riu a l'ombra dels boscos. Escoltava
l'esperit de Déu que es comunica amb ell, l'inspira i l'il·lumina; surt del seu
profund somni, un raig d'alegria brilla als seus ulls; imposa silenci a la
multitud, i parla així:</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">—Què sento? ordeneu la sortida dels vostres
alliberadors! quin és l'objecte de les vostres queixes? Déu no s'afanya a fer
miracles al vostre grat! l'acuseu de lentitud! per tant voleu triar-li els seus
moments i sotmetre’l a les vostres ordres. Us perdonaria la vostra impaciència,
si no estiguéssiu tan plens dels seus beneficis. Responeu, oh líders del
Brasil! és gràcies a la vostre cura que heu alimentat aquest poble immens? és
amb els fruits d'aquesta terra gastada i estèril que heu escampat l'abundància
enmig dels vostres murs? Ingrats! ho deveu a aquest Déu que ultratgeu i que
podria castigar-vos abandonant-vos. Apreneu que, preparat per parlar, el cel
exigeix la presència d'Omegar; que vingui, i si sou maltractats, disposeu de
la meva vida, us l'abandono.</p><p></p></span>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-60837583237778616632023-10-15T16:38:00.001+02:002023-10-15T16:38:20.645+02:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (29)<p style="text-align: center;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdGxUxRCh8j8Oinz5hAaCVv-GQDDqKoaJ-GK5iTzRYEqVg0E_xpCdDsL6-Mja55eLbL-e0T7Js6CJPHrkSRHr4p2Oj1yKwxzQwKWrVsMmtqyw7hxU3SXu8QPxkA53GtxX4mpnVbdPzsaelkxVBbUd6-qVG_atYWxdUUDensYdUQg1Z2lJum0a5gfxgFB4/s3264/cousin29.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3264" data-original-width="1836" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdGxUxRCh8j8Oinz5hAaCVv-GQDDqKoaJ-GK5iTzRYEqVg0E_xpCdDsL6-Mja55eLbL-e0T7Js6CJPHrkSRHr4p2Oj1yKwxzQwKWrVsMmtqyw7hxU3SXu8QPxkA53GtxX4mpnVbdPzsaelkxVBbUd6-qVG_atYWxdUUDensYdUQg1Z2lJum0a5gfxgFB4/w360-h640/cousin29.jpg" width="360" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b>Capella de Sant Joaquim d'Olivars, de Medinyà</b></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></span></div><p></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i style="font-family: arial; font-size: xx-large;"><b>L’últim home</b></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; font-weight: 700; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large; font-weight: 700; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-weight: 700; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">QUART CANT (continuació)</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-weight: 700; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span><span style="font-family: arial; font-size: large;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">En aquest nom d'Eva, el pare dels homes interromp bruscament Omegar,
i exclama:</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">—Què! la vas veure?</p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—Sí —va respondre ell—, jove i bella, com sortida de les mans
del Creador. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Aquesta resposta augmenta el trasbals del pare dels homes. Tem de fer-lo esclatar; abaixa ràpidament les seves parpelles i amaga els seus ulls massa
emocionats sota aquest vel. Conté la seva respiració que s'accelera; atura amb
les seves mans els seus genolls que tremolen, esforços vans que el traeixen, no
pot resistir la violència d'aquest combat. La pal·lidesa de la mort cobreix el
seu front; sembla com immòbil, la seva boca roman oberta, el seu cap s'inclina,
cau en els braços d'Omegar i de Sidèria espantats, que s’afligeixin de no
poder-li donar socors amb més rapidesa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">En el moment en què el temor que expirés enmig d'ells els va
agitar, van veure que les llàgrimes començaven a mullar-li els ulls; augmenten,
li inunden la cara i li restitueixen el sentiment i la vida. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Avergonyit del seu dolor, Adam s'acosta dient que les últimes
paraules d'Omegar acaben de despertar al seu cor records que l'han afligit
cruelment. No obstant això, no resisteix al desig de saber si la mare dels
homes semblava feliç; ho pregunta amb mirades inquietes i tímides. Omegar li respon:
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—En aquesta escena que va ser ràpida com el llampec, només
vaig entreveure cada personatge; finalment, la Natura em va mostrar el quadre
que estava acabant, i va somriure dient-me:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">—La bellesa només serà perfecta en aquesta dona. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Després de dir aquestes paraules, ella i el seguici que l'acompanyava
es van esvair.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">L'endemà, havien tocat l'hora desena de la nit; jo vetllava
amb la llum d'una làmpada que feia una llum fosca, els dolços vapors del son
començaven a tancar els meus ulls. Sento al meu costat l’estremiment d'un
vestit lleuger que em desperta. Quina és la meva sorpresa! veig una noia semblant
a la figura que havia vist pintar la vetlla, però que combinava els colors de
la vida amb tots els encants del retrat. Enlluernat per tantes atraccions, no
puc frenar els transports de la meva admiració, que expresso amb un gest i amb
un crit. Però sia que aquest moment hagués espantat la bella inconeguda, sia
que tingués la intenció d'inspirar-me la reserva més severa, va desaparèixer. Jo
no em consolava de la seva fugida precipitada; m’acusava d'indiscreció, i vaig
prometre, si m’era permès de tornar-la a veure, ésser tan respectuós en la seva
presència com si fos dins un temple, als peus de la Divinitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">La mateixa hora de la nit la va retornar a la meva presó.
Fidel a les meves promeses, immòbil i mut davant d'ella, només em permeto el
plaer de contemplar-la. Per recompensar la meva contenció, es queda amb mi fins
a l'alba, tornant cada nit a consolar la meva captivitat. Moments deliciosos
que van passar massa ràpids, i que sempre enyoraré. Vaig pensar que encara no
havia viscut. Sento que neix a la meva ànima un nou principi de vida que em
sorprèn. Em semblava que la flama circulava per les meves venes i que cada dia
augmentava la seva ardor. Si la jove inconeguda aplegava les atraccions de les
dones més belles de l'univers, també crec que tots els focs que van cremar llurs
amants havien passat a la meva ànima. El simple gaudi de la seva vista m’embriagava
de delit; passava el dia anhelant el seu retorn, i la nit tement el moment de
la seva partida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Tanmateix, jo no era pas l’únic a qui passaven esdeveniments meravellosos. Sidèria, a qui Forestan, el seu
pare, havia portat a la Ciutat del Sol, es trobava en una situació semblant a
la meva. Des que l'aurora obria les portes de l'orient fins al moment que la
nit s’asseia sobre el seu carro de banús, cobrint les muntanyes i les valls amb
un crespó, un jove, visible només per a Sidèria, seguia els seus passos. No
tindré por de revelar-vos davant la seva presència els secrets del seu cor.
Ella estima aquest inconegut. Els seus ulls estaven fixats constantment en ell,
un plaer pur i solitari, que ella gaudia entre les seves companyes, sense témer
la censura de llurs mirades geloses i curioses. Sempre fidel a la cita, només
va faltar el mateix dia en què el cap de l'imperi havia cridat les joves
americanes a la plana d'Azas.</span></p></span></span></div></div>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-33902101730678228082023-10-08T19:25:00.000+02:002023-10-08T19:25:07.954+02:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (28)<p style="text-align: center;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLjMHe96tOywKZrxPSWGVJoiGvIUL0hgEsoq3Jm0R5xWWTiPK86q8WuVBdwgdN7uYeQnmssbEClTU2Xv7Vq1mHuHKS51mI2_q_YtIsgQwJWa1jlb87glCbKoSz7mJPcHDUO05hmG8HioIbohDuIWJLEwcaB_lW1XCvm8scsZ3LFyg_BOa1H4eK1uCbkBs/s1028/cousin28.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1028" data-original-width="800" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLjMHe96tOywKZrxPSWGVJoiGvIUL0hgEsoq3Jm0R5xWWTiPK86q8WuVBdwgdN7uYeQnmssbEClTU2Xv7Vq1mHuHKS51mI2_q_YtIsgQwJWa1jlb87glCbKoSz7mJPcHDUO05hmG8HioIbohDuIWJLEwcaB_lW1XCvm8scsZ3LFyg_BOa1H4eK1uCbkBs/w498-h640/cousin28.jpg" width="498" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: center;"><b style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><i>Expulsió d’Adam i Eva del Paradís
terrenal</i> (1424-1428), de </span><span style="text-align: left;">Tommaso Guidi di Giovanni <i>Masaccio</i> (1401-1428), abans i després de la restauració dels anys 1990</span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i style="font-family: arial; font-size: xx-large;"><b>L’últim home</b></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><b style="font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;"><b style="font-size: medium;"><span style="font-size: large;"><br /></span></b></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><b style="font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;"><b style="font-size: medium;"><span style="font-size: large;">QUART CANT (continuació)</span></b></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: 16pt; font-weight: bold; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><p class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;"><span style="font-weight: normal; line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">L'aurora començava a dissipar les ombres de la nit, Idames,
espantat, va volar cap a Aglaure. Quina va ésser la seva sorpresa en trobar-hi
els caps del Brasil reunits en un consell secret. Eupolis l'havia convocat; hi mostrava
que en va les ordres d'Aglaure havien impulsat la reunió de les filles de
l'imperi; que ell estava acabat, però que els francesos no somiaven a complir llurs
promeses. Va ésser especialment contra Idames que va esclatar en retrets.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;">—Ahir —va dir— el vaig sorprendre formant el projecte d'establir-se
en aquesta ciutat amb els estrangers de què abunda; els afalaga; té
preferències per ells, ha trobat l'art de fer-se estimar per ells. Idames té el
caràcter de l’ambició. No voldria pas ésser entronitzat per ells a l'imperi del
Brasil? Ja afecta l'autoritat sobirana; és ell sol qui mana aquí; només a ell
es dirigeix el poble en les seves necessitats. </span><span style="font-weight: normal;">Si em creieu, cal agafar-lo i
interrogar-lo sobre els seus plans.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;">En el moment en què el consell adoptava l'opinió d'Eupolis,
Idames apareixia a l'assemblea. Com l'astre del dia enlairant-se dissipa per la
força dels seus raigs una tempesta que la nit havia congriat en el cor de les
tenebres, així la presència d'Idames apaivaga tots els esperits. Anuncia que
està a punt d’anomenar la dona d'Omegar, i vol que immediatament les joves
americanes siguin convocades a la plana d'Azas. Aquesta petició és rebuda amb entusiasme:
l'ordre n’és publicada de sobte, i arriba a les meves orelles fins i tot dins
la torre on estava tancat.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;">No us penseu que a les proximitats del meu alliberament i de
l’himeneu que havia de complir els meus desitjos, compartís l'alegria comuna; a
la meva presó vaig assaborir plaers tan delicats, tan nous per a mi, que, per
por de perdre’ls, vaig rebre aquesta notícia amb el dolor més intens. La meva
felicitat va començar el mateix dia que perdia la meva llibertat. Tan bon punt
les ombres de la nit hagueren enfosquit els murs de la torre, i em vaig lliurar
als llòbrecs pensaments que m'inspiraven les tenebres i els funestos pressentiments
sobre el meu destí, les portes de la meva presó s’obriren. Vaig veure entrar un
grup de noies joves, els cabells esbullats, mig nues, i algunes de les quals portant
torxes enceses. Una dona les seguia; portava un vestit transparent platejat,
com el núvol prim que comença a néixer sota els esguards del sol. El brillant mocador
d’Iris </span><span class="MsoFootnoteReference" style="font-weight: normal;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="line-height: 107%;">[23]</span></span><!--[endif]--></span><span style="font-weight: normal;">
formava el seu cinturó; la seva figura era alta i majestuosa; la seva pell
tenia lluminositat i frescor del lliri que s'obre a les llàgrimes de l'alba. La
irregularitat picant dels seus trets donava al seu rostre no sé quin encant
inexpressable; en les seves gràcies sempre variades mostrava l’abandonament i la
negligència; finalment, al seu front portava imprès un gran caràcter de noblesa
i de franquesa.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;">Mentre l'admirava en silenci, em va dir:</span></p><p class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;">—Jo soc la Natura.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;">A aquestes paraules, que sens dubte eren un senyal, entra un
grup de dones encantadores que s'alineen davant d'ella en semicercle. La Natura
em fa asseure al seu costat, i em diu:</span></p><p class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;">—Aquestes dones que veus eren l'ornament de llur segle.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;">Mentre parlava, les noies van desenrotllar un llenç, i van
preparar una paleta i uns pinzells. Aleshores, la Natura, considerant cada dona
que tenia davant dels seus ulls, tria llurs trets més bonics i comença un
retrat.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;"><a name="_Hlk147594286" style="font-weight: normal;"><span style="line-height: 107%;">—</span></a><span style="font-weight: normal; line-height: 107%;">Heus ací —continuà mostrant-me— una reina amb el
costum dels grecs; heus aquí aquesta famosa Helena <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="line-height: 107%;">[24]</span></span><!--[endif]--></span>
la bellesa de la qual fou el flagell de la seva pàtria.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;">Fixa a la tela el contorn del seu rostre, els seus llargs
cabells ondulants i els seus ulls que cremaren amb les flames de l'amor el cor
de tants reis. Ella pren de Cleòpatra </span><span class="MsoFootnoteReference" style="font-weight: normal;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="line-height: 107%;">[25]</span></span><!--[endif]--></span><span style="font-weight: normal;">
la boca vermella i l'arc que li corona les parpelles; d'Aspàsia </span><span class="MsoFootnoteReference" style="font-weight: normal;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="line-height: 107%;">[26]</span></span><!--[endif]--></span><span style="font-weight: normal;">,
les gràcies del somriure; de Lais </span><span class="MsoFootnoteReference" style="font-weight: normal;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="line-height: 107%;">[27]</span></span><!--[endif]--></span><span style="font-weight: normal;">,
la delicadesa de les mans i els seus braços arrodonits; de Semíramis </span><span class="MsoFootnoteReference" style="font-weight: normal;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="line-height: 107%;">[28]</span></span><!--[endif]--></span><span style="font-weight: normal;">,
la majestuositat del port; de Gabrielle d'Estrées </span><span class="MsoFootnoteReference" style="font-weight: normal;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="line-height: 107%;">[29]</span></span><!--[endif]--></span><span style="font-weight: normal;">,
la feliç barreja de la rosa i dels lliris que acoloreix les seves galtes. Així,
a partir d'aquestes belleses disperses, la Natura en fa una única que encisa,
encanta.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;">Tot seguit em va dir:</span></p><p class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;">—Aquest retrat que creus acabat, et sembla que combina tots
els atractius. Tanmateix li falta el més amable dels meus dons, una gràcia
divina, que prefereixo a la bellesa mateixa.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;">A aquestes paraules, feu acostar Eva, i escampa a la figura del
quadre la tímida vergonya, el commovedor pudor d'aquesta mare dels homes, quan
Adam, sorprès al despertar-se de veure-la al seu costat, va recórrer amb ulls àvids
els encants de la seva nova dona.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-weight: bold; text-align: justify;"><span style="font-weight: normal;">------------</span></p></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span><span style="font-family: arial; font-size: medium;">
<span><!--[endif]--></span>
</span><div id="ftn1">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">[23] Iris: era una deessa de la mitologia
grega considerada missatgera dels déus de l'Olimp i que s’acostumava a
representar amb un vestit de colors, ja que simbolitza l'arc de Sant Martí.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">[24] Helena: heroïna grega, filla de Zeus i Leda, germana
dels Dioscurs, la qual, casada amb Menelau, fou raptada pel príncep troià
Paris, i això motivà, segons la llegenda, l’expedició dels grecs contra Ílion i
la Guerra de Troia.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">[25] Cleòpatra (69 aC-30 aC): darrera reina d’Egipte, filla
de Ptolemeu XII <i>Auletes</i>, que començà regnant ensems amb el seu germà
Ptolemeu XIII; tot i establir aliances amb Cèsar primer i Marc Antoni més
endavant, el regne i ella sucumbiren a la victòria d’Octavi a la batalla
d’Àccium l’any 31 aC.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">[26] Aspàsia: segona muller de Pèricles, nascuda a Milet,
visqué a Atenes com a hetera; pertanyia al cercle intel·lectual més avançat de
l’època, amb Anaxàgores, Protàgores, Heròdot, Fídies.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">[27] Pot tractar-se de Lais <i>la Vella</i> o de Corint:
una hetera que probablement va néixer a Corint al segle V aC
i que va viure en temps de la Guerra del Peloponès, que en el seu temps
era considerada la més bella de la seva època, o de Lais <i>la Jove</i> o de
Hícara: siciliana, filla de Timandra, que havia estat amant d'Alcibíades, era
una hetera grega d'extraordinària bellesa, que va viure al final
del segle V aC.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">[28] Semíramis: reina regent d’Assíria (809-806 aC), la qual
una llegenda, recollida pels autors clàssics, fa muller de Ninos, li atribueix
els famosos jardins penjants de Babilònia i la considera una gran guerrera,
vençuda, però, a l’Índia.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">[29] Gabrielle d’Estrées (1570-1599): amant i favorita del
rei Enric IV de França des de 1591 fins a la seva mort, mare de tres fills
seus, que donarien origen a la Casa de Borbó-Vendôme.</span><b><o:p></o:p></b></p></div></span><div id="ftn7" style="font-weight: bold;"><p></p></div></div></span></span></div></div>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1560472160897307666.post-2621207771905369432023-10-01T19:14:00.000+02:002023-10-01T19:14:05.809+02:00L’últim home, de Jean-Baptiste Cousin de Grainville (27)<p style="text-align: center;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0HJ-FftVI1BY63feveTHr2om6BGRBx2k6wO9tkZ-MljEnPxRhzEdk8TOaSDE7S8ILCYWz-tjrgjn6uQBPtH8uOsPNV5TfynHpHd5HrpOjTjriPj86nGPpdZzRzV7KqJYRMztf3frBFdi6k5zht4b6-kJ7eyor5N5OO0ADGlUL6TytmpDFSVxo9h7kKhM/s1200/cousin27.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="803" data-original-width="1200" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0HJ-FftVI1BY63feveTHr2om6BGRBx2k6wO9tkZ-MljEnPxRhzEdk8TOaSDE7S8ILCYWz-tjrgjn6uQBPtH8uOsPNV5TfynHpHd5HrpOjTjriPj86nGPpdZzRzV7KqJYRMztf3frBFdi6k5zht4b6-kJ7eyor5N5OO0ADGlUL6TytmpDFSVxo9h7kKhM/w400-h268/cousin27.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b>Castell de Verdera, el Port de la Selva</b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i style="font-family: arial; font-size: xx-large;"><b>L’últim home</b></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;">J</span><span style="font-family: arial;">ean-Baptiste Cousin de Grainville,</span><span style="font-family: arial;">1805</span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><b style="font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;"><b style="font-size: medium;"><span style="font-size: large;"><br /></span></b></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><b style="font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;"><b style="font-size: medium;"><span style="font-size: large;">QUART CANT (continuació)</span></b></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Aglaure semblava escoltar Idames amb plaer. Aquest príncep
clement i fàcil només s'havia tornat cruel, desconfiat, des del moment en què
la terra esgotada refusava d’alimentar els homes; el temor de quedar aviat
reduït a la impotència de satisfer les necessitats del seu poble el turmentava
constantment, esperava veure'l un dia enderrocar les portes del seu palau per
robar-li el menjar del qual s'alimentava. Aglaure abraça amb entusiasme
l'esperança que li han donat els francesos, revoca la llei de mort que havia establert
contra els estrangers, crida les noies del seu imperi a la Ciutat del Sol i
presta als meus companys tots els serveis de l’hospitalitat; però ordena que em
tanquin immediatament a la torre de la ciutadella.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—És amb pena —em va dir— que faig servir aquest rigor envers
cap a tu només. Idames es compromet de donar a conèixer amb signes miraculosos la
dona que busqueu al meu imperi.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Aquest darrer prodigi ha de confirmar la seva augusta missió
i esvair tots els dubtes; si conservava la teva llibertat, podries triar entre les
americanes una dona que el cel no t’hauria destinat, i potser preparar amb ella
els mitjans per enganyar Amèrica; vull que res no enfosqueixi el triomf dels teus
companys; vull evitar fins i tot els recels de la desconfiança.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Amb aquestes paraules fa un senyal, els seus guàrdies
m'envolten i em condueixen a la torre.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">A la veu d'Aglaure i sota la guia de llurs pares, les joves
americanes volen a la Ciutat del Sol transportades en vaixells aeris; hi venen
de les regions més llunyanes, dels caps Orange i de Santo Agostinho, de les
costes de Mèxic i del Perú. Idames, que, en la història de les nacions, havia
aprofundit llur caràcter, revelava immediatament l'origen d'aquests estrangers;
si procedien dels perses o dels xinesos, dels àrabs o dels egipcis, dels espanyols
o dels romans; sobretot tenia, per distingir els descendents dels francesos, un
instint sempre feliç; els reconeixia per llurs gràcies fàcils, per llur educació
viva i atenta; li agradava interrogar-los, volia saber llurs noms, la història
de llur família i els records que havien conservat de llur antiga pàtria.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Idamas té per a tots els forasters les cures atentes d'un
pare; els posa als palaus més rics, i comparteix amb ells els dons de
l'abundància que augmenta amb el nombre d'habitants. Ben lluny d’ésser abatut
pels seus treballs, en poua al contrari el vigor i la vida: hom diria que ha
trobat l'art de multiplicar-se. Hom el veu a tots els cercles; participa en
totes les entrevistes. La melodia més
dolça és menys agradable a les seves orelles que el brogit d'una ciutat immensa
i poblada. L'alegria brilla en els seus ulls, en els seus discursos.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—He vist —va dir— l'espectacle més estimat al meu cor; he
vist la imatge perfecta de la gran societat. Oh! que aquesta trobada de l'home
no sigui l'última del gènere humà!</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—Ja no temo la mort —va exclamar en un altre moment—, he
tastat les pures delícies de la felicitat. O amics meus, allarguem aquests dies
afortunats; no em deixeu, ni temeu que aquesta separació sigui eterna.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Va ésser així que Idames, lliurant-se al plaer que havia
desitjat tan vivament de veure la imatge de l'home unit en una gran societat,
ja no es va preocupar de l'objecte de la seva missió, i semblava haver-lo
oblidat. Tanmateix Eupolis va esperar en va que proposés de nomenar la dona
d'Omegar. La seva desconfiança s’havia tornat a despertar; anava a comminar els
francesos perquè complissin llur promesa, i si podia convèncer-los d’impostura,
enviar-los de tornada a llur pàtria, i demanar el cap d'Idames. D'altra banda,
el geni terrestre que percaçava el gran interès de la terra, no estava menys
irritat contra els francesos, ell que temia que la pèrdua d'un sol moment no arruïnés
els seus designis. No va acusar, és cert, com Eupolis, les intencions d'Idames
que ell coneixia.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Per recordar-li els seus deures, se li presenta en un somni,
en la forma d’una flama tal com m'havia aparegut. La ira li brillava als seus ulls;
la seva veu era amenaçadora i terrible. Li va dir:</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">—A quina seguretat t'abandones! Quins desitjos t'atreveixes a
formar enmig dels perills més horribles? Per al vostre menjar, he fet transportar
a aquests climes, a les ales dels aquilons, i per mitjans encara més poderosos,
tots els éssers vius que respiren a la terra. Acabo d'esgotar-ne l'aire i
l'oceà. Els horrors de la fam estan a punt d’envoltar-te, i tu vols allargar la
teva estada en aquests llocs! i vols establir-hi un poble devorador! Ja coneixes,
a l'est de la Ciutat del Sol, la plana d'Azas, antigament tan famosa per les
seves collites. En aquest lloc que pot contenir un gran poble, conduiràs quan
et despertis les joves americanes per nomenar-ne la dona d'Omegar: obeeix, o
mors, i transmeto a d’altres i no a tu la cura dels meus interessos.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">El geni, pronunciant aquestes paraules, fa tremolar la terra
i desperta Idames.</span></p></div>Josep Manuelhttp://www.blogger.com/profile/10021897123461827007noreply@blogger.com0