dissabte, 27 de novembre del 2010

La manera més ràpida de treure els grans d'una magrana


En primer lloc, perforem la magrana per treure’n els dos ulls: el del tàlem d’on sortia el peduncle i el de l’àpex amb els sèpals.


Seguidament, tallem la magrana per la meitat, transversalment al seu eix de simetria.
Per acabar, col·loquem cada meitat sobre un bol i anem donant copets a la coberta amb una mà de morter, fins que el seu estovament afavoreixi la despresa dels grans o llavors dins del bol.


Encara que potser no sigui  la manera més elegant, sí que és la manera més ràpida de treure els grans d'una magrana.

dissabte, 20 de novembre del 2010

Furor amoris


L'amor apassionat: furor amoris, és un altre tòpic literari d'origen grecollatí. És el tòpic amb què s’expressa la irracionalitat de l’amor, com a malaltia o com a bogeria.

Excute virgineo conceptas pectore flammas,
si potes, infelix. Si possem, sanior essem;
sed trahit invitam nova vis, aliudque cupido,
mens aliud suadet: video meliora proboque,
deteriora sequor.
Llença el teu cor virginal a les flames que et consumeixen,
si pots, infeliç. Si pogués, seria mestressa de mi mateixa;
però m’estira, contra la meva voluntat, una força insòlita,
i una cosa m’aconsella el meu desig, i una altra la raó: veig el que és millor i ho aprovo,
però faig el què és pitjor.
Ovidi, Metamorfosis VII, 17-21

Se rindió el corazón, cegó el sentido,
con propio aplauso, bella tiranía;
en actos libres la razón porfía
y a sacudir el yugo obedecido.
Mas, ¡ay!, que en las acciones de perdido,
tal premio el alma halló, que si me guía
al olvido de Amor la razón pía,
bebo nueva memoria en el olvido.
¡Oh para nuevo mal, por medio extraño,
ilustrada razón, ciego deseo,
pues viendo la verdad, sigo el engaño!
Mal tendrá la razón de Amor trofeo,
si le defiendo a Amor mi propio daño,
cuando en favor de la razón peleo.
Fernando de Rojas, La Celestina

La locomotora lanzó un silbido triste y estremecedor. La trágica belleza de la tempestad le parecía ahora a Ana aún más atractiva: acababa de oír las palabras que su razón rechazaba, pero que su corazón deseaba. Guardó silencio. Pero Vronsky leyó en su rostro la lucha que mantenía en su interior.
Lev Tolstoj, Ana Karenina

diumenge, 7 de novembre del 2010

Justificació d'una elecció

El mascle de la merla

Safata de xiuxiueigs II, Xipolleigs a la Ramema, Enfilall de perles o Piuladissa de merles eren els noms que havia pensat per a aquest nou blog. Com es tria un títol? David Lodge (L'art de la ficció, Edit. Empúries) diu: "El títol d'una novel·la és part del text, de fet és la primera part que trobem, i per tant té un poder considerable per atreure i condicionar l'atenció del lector". I en el cas d'un blog personal jo afegiria: "És part de la vida del seu autor i, doncs, una àncora en la realitat que voluntàriament tria i reté, i un senyal, una picada d'ullet, a qui la coneix o la vol conèixer".
Llevat del seu cant _la merla i el merlot són els millors ocells cantaires després del rossinyol_ i del bec groc del mascle, no hi ha res que en faci un ocell particular o especial. Tot i això, la merla esdevé una au de proximitat quan refila intensament a la sortida i la posta del sol prop de terrats o balconades que retenen encara converses mil·lenàries. Això sol permet d'establir una mena de complicitat entre merles i persones que justifiquen plenament l'elecció d'aquest títol.