dissabte, 24 de març del 2012

"los ulls als ulls de lliris s'acomoden" (Francesc Vicent Garcia)




Abans de tancar la meva etapa a Gualta, vaig retornar als seus boscos de la Font Pasquala a recollir uns quants lliris menuts (Iris lutescens) o gitanes.

En efecte, als terrenys de la muntanya de Gualta, si hi costa de trobar el romaní, hi són presents en gran quantitat els lliris menuts.

Fa uns quinze anys d’això, i aquells lliris han sobreviscut en una jardinera fins avui, superant també la maltempsada nevada del març de 2010.

Aquestes fotos són d’un dia o dos abans i després de Sant Josep, respectivament. I és que els lliris menuts acostumen a florir en colors grocs i liles de manera indeterminada pels volts de la seva diada, quan s'enceta la primavera.



ELOGIA UN GALAN L'HERMOSURA D'UNA DAMA
(Francesc Vicent Garcia i Torres, el Rector de Vallfogona)
Sou, oh Nise!, la summa bellesa,
on totes juntes contemplar se poden
les mostres del vestit que a Flora broden
seda i agulla de Naturalesa.


Clavell la boca i olor de camuesa,
los ulls als ulls de lliris s'acomoden;
tot lo demés amb dolces bandes roden
les roses i jasmins ab sa puresa.


¿Puix què diré de la bellesa rara
del jardí d'aqueix pit que sempre hi neva
i sempre està cobert de meravelles?
No com los altres, que la sort avara
dintre d'un dia la bellesa els lleva,
que divines i eternes són aquelles.

diumenge, 18 de març del 2012

No és només natural allò que també és o pot ésser humà!



Si fa uns quants dies es feren presents les primeres merles, també és ara quan el pit-roig torna a fer-se present al bosc.

Sempre arran de terra en branques baixes i espesses en hores de sol escàs: si divendres n’era un de solitari cap al tard fosquejant, ahir al matí n’era una parella jove a punt per a la nidificació primaveral.

Són signes de la primavera, un esclat de tons i de colors que, encara que anual, no és mai igual. En efecte, en la confusió entre el ciclisme de la natura i la repetició dels seus signes hom oblida que la percepció i la sensibilitat són plenament humanes, i les persones, ai las!, poden gaudir, en una nova primavera, d'allò que, en una altra més antiga, els fou impossible de gaudir.

Que els signes que se us van mostrant, siguin en delit d'una primavera ben nova, abans que l'estiu roent i calorós apagui el cant dels pit-roigs:

dissabte, 10 de març del 2012

"La mateixa lluita per aconseguir els cims basta per a omplir un cor d'home. Sísif, cal imaginar-lo feliç" (Albert Camus)


Sísif fou un heroi grec que va fundar Corint. La seva astúcia no exclogué ni herois ni déus. Així, si d’una banda empresonà per un temps Tànatos per acabar amb les morts en la terra, d’una altra, per reeixir-ne ell quan li toqués, digué a la seva dona que no li fes funerals, la qual cosa, un cop a l’infern, li serví de bona excusa perquè hom li concedís el retorn momentani a la terra per castigar-la, cosa que aprofità per no tornar-hi mai més. Quan morí altre cop, hom el castigà a empènyer una roca pendent amunt, fins que al cim de la muntanya queia rodolant altre cop al peu del pla.

Tot i així, Albert Camus (El mite de Sísif) no s’està de reconèixer la llibertat i la felicitat de Sísif: just entre el moment en què acaba d’empènyer la roca i el moment en què havia de tornar a empènyer-la, "el seu destí li pertany".

I això, ben mirat, a pesar dels móns absurds en què s'estavellen llibertats i destins, no és poca cosa. "Doneu-me un punt de suport, i mouré el món", escrigué Arquimedes de Siracusa.