dimecres, 18 de gener de 2023

Alemanya, un conte d’hivern, d'Heinrich Heine (4)

 


Alemanya, un conte d’hivern

Heinrich Heine, 1844


CAPUT IV

 

Vaig arribar a Colònia al vespre,

hi vaig sentir el corrent del Rin,

l'aire alemany ja m’esventava,

i vaig notar la seva influència...

 

en la meva gana. Hi vaig menjar

una truita de pernil,

i com que era molt salada,

em calgué beure vi del Rin.

 

El vi del Rin encara brilla com l'or

en copes de vidre verd

i si en beus unes tirades de més

et puja fins al nas.

 

T’hi puja un pessigolleig tan dolç,

que no pots evitar-ne el gaudi!

Em feu passejar al crepuscle vespertí

cap als carrerons que ressonen.

 

Les cases de pedra me miraven

com si em volguessin contar

llegendes de temps passats,

històries de la ciutat santa de Colònia.

 

Sí, aquí és on abans el clergat

cultivava la seva piadosa manera de ser,

aquí manaven els homes obscurs [1],

que va descriure Ulrich von Hutten [2].


El cancan de l'edat mitjana era aquí

ball de monges i frares;

aquí va escriure Hoogstraten [3], el Menzel [4] de Colònia,

les seves denúncies verinoses.

 

Aquí la flama de la pira

devorà llibres i persones;

i hi repicaren les campanes

i s’hi cantà el kirieleison [5].

 

L'estupidesa i la malícia s’hi aparellaren

com els gossos a mig del carrer;

encara avui hom en reconeix la cadellada de nets

pel seu odi a la fe.

 

Però vet aquí a la llum de la lluna

aquesta companya colossal!

S'alça d'un negre diabòlic,

és la catedral de Colònia.

 

Havia d’ésser la Bastilla [6] de l'esperit,

i els astuts partidaris de Roma van pensar:

“En aquest calabós gegant

la raó alemanya s’esllanguirà!”

 

Llavors va venir Luter [7], i

va cridar el seu gran “Alto!”.

Des d'aquell dia, la construcció

de la catedral és manté interrompuda.


No es va acabar, i això està bé.

Perquè la no finalització precisament

en fa un monument a la força d'Alemanya

i a la seva missió protestant.


Pallussos de la Societat de la Catedral [8],

amb mans febles voleu

continuar el treball interromput,

i completar l'antic bastió!

 

Il·lusió insensata! En va sacsegeu

la bacina de l’almoina

i capteu fins i tot a heretges i jueus:

tot és infructuós i va.

 

En va tocarà el gran Franz Liszt [9]

a benefici de la catedral,

i en va declamarà

un rei de talent [10].

 

La catedral de Colònia no s'acabarà,

encara que els ximples de Suàbia

hagin enviat per a la seva construcció

tot un vaixell carregat de pedres.

 

No s'acabarà, malgrat tots els xiscles

dels corbs i els mussols, aquells que,

de mentalitat antiga, tant els agrada

de niar a les altes torres d’església.


Sí, i arribarà un moment

en què en comptes de completar-la,

les habitacions interiors s’utilitzaran

d’estable per als cavalls.

 

"I si la catedral es torna un estable de cavalls,

què haurem de fer, llavors,

 amb els tres Reis Mags que hi descansen

en el seu tabernacle?"

 

escolto que pregunten. Però per què

ens n’hem de preocupar en l’actualitat?

Els Tres Reis Mags d'Orient,

poden hostatjar-se en un altre lloc.

 

Seguiu el meu consell, i engabieu-los

en aquelles tres cistelles de ferro,

que pengen altes en la torre de Münster

anomenada de Sant Lambert [11].

 

El Rei Sastre [12] hi fou engabiat

amb els seus dos consellers,

però ara farem servir les cistelles

per a altres majestats.

 

A la dreta hi haurà el senyor Baltasar,

a l'esquerra penjarà el senyor Melcior,

i al mig el senyor Gaspar;

Déu sap com van viure tots tres!


La Santa Aliança d'Orient,

avui canonitzada,

potser no sempre va ésser bonica

ni es va comportar piadosament.

 

Baltasar i Melcior potser

foren un parell d’individus

que en un destret prometeren

una constitució al seu regne

 

i que no van complir la seva paraula.

El senyor Gaspar, el rei dels moros,

potser fins i tot amb una negra ingratitud

recompensà el seu poble, els ximples!


[1] Obscurs: partidaris de l’obscurantisme, és a dir, de l'escolàstica medieval, i contraris a l’humanisme. El terme obscurantisme prové del títol de la sàtira del segle XVI Epistolæ Obscurorum Virorum, “Cartes dels homes obscurs”, basada en la disputa intel·lectual entre l'humanista alemany Johann Reuchlin i els frares dominics, com el jueu convers Johannes Pfefferkorn.

[2] Ulrich von Hutten (1488-1523): cavaller alemany, poeta i partidari de Luter i de la reforma protestant, i membre del grup d’humanistes d’Erfurt que publicà les Cartes dels homes obscurs.

[3] Jakob van Hoogstraten (c 1460-1527): inquisidor dominic oposat als humanistes.

[4] Wolfgang Menzel (1798-1873): escriptor, crític literari i polític alemany, nacionalista i reaccionari, fou un dels principals opositors al moviment de la Jove Alemanya.

[5] Kirieleison: conjunt de cants dels enterraments i dels oficis de difunts, el seu significat és ”Senyor, tingueu pietat”.

[6] La Bastilla: fortalesa de París construïda al s. XIV que fou utilitzada com a presó; símbol de l’absolutisme reial, fou enderrocada durant la Revolució Francesa, després que el poble l’assaltà i la prengué el 14 de juliol de 1789.

[7] Martí Luter (1483-1546): reformador religiós, crític amb l’Església Catòlica, amb qui s'origina la Reforma i el protestantisme, des que el 31 d’octubre de 1517 feu públiques les anomenades 95 tesis de Wittenberg clavant-les a la porta de l’església de la universitat.

[8] Associació per a la construcció de la catedral de Colònia: societat creada el 1842 per continuar la construcció de la catedral, interrompuda durant la Reforma. Malgrat els desitjos contraris de Heine, que hi veia el símbol de la reacció política i religiosa, es va acabar a finals del segle XIX.

[9] Franz Liszt (1811-1886): compositor i pianista hongarès del romanticsme.

[10] Rei de talent: Frederic Guillem IV de Prússia, que en motiu de l’inici de les obres feu un discurs molt comentat en l’època.

[11] Acabada la revolta anabaptista de Münster de 1534-1535, hi van ser exhibits, després d’haver estat torturats fins a la mort (gener de 1536), els cadàvers de tres capitosts d’un estat protosocialista. Les gàbies, sense els ossos, encara hi pengen avui.

[12] Jan Bockelson o Beukelszoon, més conegut com a Jan de Leiden, el Rei Sastre, que va governar la nova “Zió” fins a la seva derrota al juny de 1535.