Murets de pedra reblerts de falgueres
i dur trepig en la roca esquistosa,
que són capil·leres i dauradelles
fent la rosta pujada més formosa.
Sol ixent, lluna al pertús,/ faig cent trams de graons petris,/ cada dia, cap al puig,/ perquè el vol de la coloma/ continuï perennal.../ Conseqüència immediata:/ no li haig de demanar,/ al merlot, dins la bardissa,/ què hi deu fer per què no en fuig/ cap a boscos amb foranques. (Miquel Bauçà: El crepuscle encén estels, fragment)
Murets de pedra reblerts de falgueres
i dur trepig en la roca esquistosa,
que són capil·leres i dauradelles
fent la rosta pujada més formosa.
Vila de voltes de pedra terrosa,
dolç espadat rautat en l’ombradissa,
pou de glaç en una vall vincladissa,
molí, assut...entre aigües no feu nosa.
És l’estimbarro prop del pedregar,
que amb tendre arítjol puja costerut
per bosquines penjades sobre el mar.
Al cim albires el cel, son escut.