dijous, 19 de gener del 2012

Ens ha quedat el paradís en blanc!

El Jardí de les Delícies, d'El Bosc

Havíem començat a fressar senders que ens havien de dur cap a un paradís que encara no albiràvem, fins que, refiats de déus que havíem entronitzat sota la falsa aparença de llurs magarrufes, els confiàrem els nostres destins.
I llur avidesa possessiva ens mostrà, de grat i per força, un paradís ben inabastable, fins a aconseguir que el perdéssim definitivament i irremeiablement.
I els déus no han vessat ni vessen encara cap llàgrima!

dissabte, 7 de gener del 2012

per venerar l'orb ídol que, farsant, / prediu pesta i malures sols cercant / de gravar al front dels porucs son encuny (Margalida Pons)


Sí, vam haver de fer del silenci paraules perquè qui ens emmordassà en la dictadura, s’erigí, subreptíciament, en guarda amatent i vigilant de la seva obra perfecta.
Després de cosir-nos els llavis i esparadrapar-nos la boca durant força temps, se’n volgué rentar les mans democràticament davant de tothom. Així, al cap d’uns anys de tenir-nos bocaclosos, proclamà, ben fort en mig de la plaça del mercat i de la transició, mentre ens arrencava els esparadraps davant d’amics i mercaders amb la panòplia i la petulància d’un gran i democràtic alliberador: _Veieu, si tenen la boca tancada!

dilluns, 2 de gener del 2012

“el pit-roig vindria / mon vidre a trucar” (Tomàs Garcès)


Pit-roig fotografiat al Parador de Vic-Sau el 16 de desembre de 2011

El darrer desembre, defora al Parador de Sau, aquest pit-roig (Erithacus rubecula) se’m va acostar prou com perquè li pogués fer un reguitzell de fotografies. Ja ho diu la Guia dels ocells dels Països Catalans i d’Europa de Peterson, Mountfort i Hollom, que són ben conegudes les seves “conducta confiada i les actituds característicament gallardes”, i aquest no en va pas ser excepció: mentre bequejava el terra de fulles en busca d’invertebrats, se’m va girar perquè el fotografiés de tots els angles. El seu cant fa així:
http://www.scricciolo.com/eurosongs/Erithacus.rubecula.wav

I. RONDA D'OCELLS
De Cambra de música. Tres acompanyaments per a música de Schumann
Tomàs Garcés
Adéu, orenetes.
Torneu l'any que ve.
La branca florida
traurà el cirerer.


Rovell a les teules;
silenci del niu.
Sou fora vosaltres,
és fora l'estiu.


I encar la figuera
té el fruit secanell.
Hi llu la ferida
del bec de l'ocell.


Un vol de cardines
s'eixampla de lluny.
La ronda no para,
la vida s'esmuny.


Pel desert de l'aire,
si altre ocell no hi ha,
el pit-roig vindria
mon vidre a trucar.
Tot passa, mes torna
i arriba i se'n va.

diumenge, 1 de gener del 2012

"i caminar sota la lluna clara, / pels senderons on brilla, gebrat, el romaní" (Marià Manent)


LLUNA DE GENER
Marià Manent

A fora fa una nit d'argent molt clara,
i jo arraulit vora del foc mesquí!
La lluna està vetllant com una mare
el llogarret, l'alzina, l'estany que s'adormí.

Prou sento com un gran desig amara
el meu cor, i em voldria deixondir
i caminar sota la lluna clara,
pels senderons on brilla, gebrat, el romaní.

Però m'estic vora el meu foc mesquí.