L'ase de la sínia amb les clucales
Debades el pati s’hagués omplert
de luxosos carruatges de gent alegre i generosa fent via cap en terres de
mel i magranes! Perquè com l’ase de la sínia amb les seves clucales, ens van
tenir, ara tu, ara jo, donant voltes i voltes lligats al pal de la mola de
pedra que rodava sense canviar mai de lloc.
I orbs i muts, caminant només, es fa trepig i pols, però no pas camí!
A tocar d’aquell pati que s’omplia
sovint de caravaners que acompanyaven trobadors i músics i actors ambulants,
passàrem moltes jornades giravoltant sempre pel mateix terrer, trepitjant en
una direcció que mai portava enlloc. Quants dies d’expressions defeses i de
sojorns en estables allunyats, com per resistir, sols i separats, com ens feia
gruar, migrar i glatir l’alfondeguer!
Avui, després de molts i molts anys,
només unes pedres esmicolades i polsoses al fons de la plana a tocar del gran
riu fronterer, testimonien l’existència d’aquell gran casal, un caravanserrall que, encara que estigui
a l’origen de la marca que ens deixà darrera les orelles la corretja d'aquells aclucalls, forneix el nostre record comú més llunyà.
Ben a prop, l’udol d’un llop la
llopada del qual hi encalçava llavors els ramats dels mercaders, s’erigeix en testimoni
vivent del seu passat més trist i cruel, més silenciat: auuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!
PASQUINS PER A LA REVOLTA VEGETAL II
Maria Mercè Marçal
Dones, baixeu, veniu
a la
dansa de l’herba.
Enramem els balcons
i preparem la terra.
Reguem-la
amb pluja i sol,
defensem-la amb les dents,
perquè hi arreli l’arbre
de l’alliberament.
Sembrem-hi la llavor
i el verd de la
tendresa,
el blat de l’enrenou
l’aventura i la menta
i quan neixin els
brots
cridem-ho a tots els vents,
perquè s’espigui l’arbre
de
l’alliberament.
Vestides en saó
de la revolta encesa
al cim dels
campanars
desplegarem banderes,
banderes sense orgull,
color de roig
novell,
perquè floreixi l’arbre
de l’alliberament.
Aviarem
coloms
per encetar la festa
i inventarem camins
en cels sense
fronteres.
Arreu tindrem hostal,
farem convit arreu,
amb la fruita de
l’arbre
de l’alliberament.
