Alemanya, un conte d’hivern
Heinrich Heine, 1844
CAPUT II
Mentre la
petita dels delits del cel
taral·larejava i tocava,
a la
barraca dels duaners prussians
hom
inspeccionava la meva maleta.
Ho van ensumar tot, van remenar
camises, pantalons, mocadors;
buscaven puntes i bijuteria,
i fins i tot llibres prohibits.
Ai, ximples que busqueu a la maleta!
Aquí no hi trobareu res!
El contraban que viatja amb mi
l’he amagat al cap.
Hi tinc puntes més fines
que les de Brussel·les i Malines,
i un cop les desempaqueti,
us picaran i us fuetejaran.
Al cap porto bijuteria,
els diamants de la corona del futur,
les joies del temple del nou déu,
el gran desconegut.
I hi porto un pilot de llibres!
Us ho asseguro, el meu cap
és un niu d’ocells en el qual piulen
els llibres confiscables.
Creieu-me, a la biblioteca de Satanàs,
no n’hi pot haver de pitjors;
son més perillosos que els
de Hoffmann von Fallersleben [1]!
Un passatger del meu costat
em feu veure que ara tenia,
davant meu, el Zollverein [2] prussià,
la gran cadena duanera.
“La Unió Duanera”, va remarcar,
“fonamentarà la nostra nacionalitat,
i la pàtria trossejada
agruparà en un tot.
Ens dona la unitat exterior,
l’anomenada material;
la unitat espiritual, els ideals
veritables, ens la dona la censura.
Ens dona la unitat interior,
la unitat en el pensament i els sentits;
una Alemanya unida ens cal,
unida per fora i per dins."
[1]
August Heinrich Hoffmann von Fallersleben (1798-1874): poeta, germanista i
editor alemany expulsat de la Universitat de Breslau el 1842 per la publicació
del llibre de poemes Cançons apolítiques, i autor de la poesia que més endavant
seria l'himne nacional d’Alemanya.
[2] Zollverein, Unió Duanera del Nord d’Alemanya: confederació de 38 estats germànics (els membres de la Confederació Germànica, a excepció d'Àustria) que eliminava els aranzels per a les mercaderies que travessaven les seves fronteres, creada per Prússia l'1 de gener de 1834. Va ser el germen de la unificació d’Alemanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada