diumenge, 22 de gener de 2023

Alemanya, un conte d’hivern, d'Heinrich Heine (5)

 



Alemanya, un conte d’hivern

Heinrich Heine, 1844


CAPUT V

 

I quan vaig arribar al pont del Rin,

a tocar la mola del port,

llavors vaig veure fluir el pare Rin

a la tranquil·la llum de la lluna.

 

"Salutacions, Rin, pare meu!

Com us ha anat?

Sovint he pensat en vos

amb nostàlgia i anhel.”

 

Acabat de parlar, vaig sentir en el fons de l'aigua

tons molt estranys desconsolats,

com la tos d'un vell,

un grunyit i un gemec suau:

 

"Benvingut, fill meu, m’és de molt grat

que no m’hagis oblidat;

feia tretze anys que no et veia:

pel que fa a mi, en l’entretant he estat malament.

 

Em vaig empassar pedres a Biebrich [1],

de veritat que no tenien bon gust!

Però encara més pesats són al meu estómac

els versos de Niklas Becker [2].


Em va cantar com si jo encara

fos la minyona puríssima

que no es deixa robar per ningú

la corona del seu honor.

 

Quan escolto aquella estúpida cançó

aleshores m’arrencaria

la barba blanca, i de veritat voldria

ofegar-me en mi mateix!

 

Que no soc una al·lota verge,

els francesos ho saben prou bé;

han barrejat sovint la meva aigua

amb les seves aigües de vencedors.

 

Cançó estúpida i paio estúpid!

Em va humiliar vergonyosament

i segons com també em va

comprometre políticament.

 

Perquè si ara tornessin els francesos,

m’hauria d’enrojolar davant d'ells,

jo, que tan sovint vaig demanar que tornessin

amb llàgrimes adreçades al cel.

 

Sempre els he estimat tant,

els cars francesets...

Encara canten i salten com de costum?

Encara porten calces blanques?

 

M'agradaria tornar-los a veure,

però tinc por de l’escarni

per culpa de la cançó maleïda,

a causa de la vergonya.

 

Alfred de Musset [3], el murri,

vindrà al seu capdavant,

potser de tambor, i tocarà davant meu

tots els seus acudits dolents."

 

Així es lamentava el pobre pare Rin,

que no podia estar satisfet.

Li vaig dir moltes paraules de consol

per donar-li ànims:

 

"Oh, no temeu, Rin, pare meu,

la broma escarnidora dels francesos;

ja no són els francesos d’abans

i també porten uns pantalons diferents.

 

Els pantalons són vermells, i no pas blancs,

també porten botons diferents,

ja ni canten ni salten,

abaixen el cap pensatius.

 

Ara filosofen i solen parlar

de Kant [4], de Fichte [5] i de Hegel [6],

fumen tabac, beuen cervesa,

i alguns fins i tot juguen a bitlles.


Es tornen filisteus [7] com nosaltres

i en el fons ho empitjoren encara més;

ara ja no són voltairians [8],

sinó que es fan hengstenbergians [9].

 

Alfred de Musset, cert,

segueix essent un pillet;

però no tingueu por, li travarem

la seva infame llengua burleta.

 

I si tamboreja amb un acudit dolent

li'n xiularem un de pitjor,

li xiularem el que li passà

amb dones precioses [10].

 

Estigueu content, pare Rin,

no penseu en cançons dolentes,

aviat escoltareu una cançó millor...

Estigueu bo, ens veurem aviat".


[1] Biebrich: antiga ciutat, avui barri de la ciutat de Wiesbaden, el govern de Hessen hi enfonsà, el 1841, grans barcasses carregades de pedres per fer el riu no navegable i desviar el tràfec fluvial cap als seus ports.

[2] Nikolaus Becker (1809-1845): poeta que el 1840 publicà No l’aconseguiran, el lliure Rin alemany, poema nacionalista, molt celebrat, replicat i atacat, amb un vers que es repetia, 70 vegades!, que feia: “Mai no serà seu / el lliure Rin alemany”, en referència a la crisi del Rin de 1840, en què Adolphe Thiers, primer ministre francès, reclamà la riba esquerra del riu, amb els consegüents i nombrosos territoris i ciutadans alemanys afectats, com a frontera natural entre França i Alemanya, com havia estat en època de Napoleó.

[3] Alfred de Musset (1810-1857): autor dramàtic i novel·lista francès, amic de Heine, que respongué el poema nacionalista de Becker amb un altre no menys nacionalista, El Rin alemany, que posava sal a la ferida del període napoleònic a Alemanya així: “Ja l’hem tingut, el vostre riu alemany. /Cabia en el nostre got.”

[4] Immanuel Kant (1724-1804): filòsof alemany, origen de l’idealisme transcendental.

[5] Johann Gottlieb Fichte (1762-1814): filòsof alemany, origen de l’idealisme moral.

[6] Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831): filòsof alemany, origen de l’idealisme de l’esperit.

[7] filisteu: originalment individu d’un poble enemic dels israelites da partir del segle XII aC, designa avui una persona que no aprecia els més nobles sentiments i aspiracions de la humanitat, que sols té en compte els interessos materials.

[8] Voltaire (1694-1778): escriptor i pensador francès, de pensament il·lustrat i anticlerical.

[9] Ernst Wilhelm Hengstenberg (1802-1869): teòleg protestant alemany representant del neoluteranisme i més aviat reaccionari.

[10] Sembla que De Musset injurià públicament la seva amant, Christina Trivulzio Belgiojoso, quan aquesta l’abandonà per un amic comú seu i de Heine.