Heinrich Heine, 1844
CAPUT XVI
Els sotracs del cotxe em van despertar,
però se’m van tancar de nou
les parpelles i em vaig adormir,
i vaig tornar a somiar amb Barba-roja.
Vaig tornar a passejar xerrant amb ell
per totes les sales ressonants;
ara em preguntava això, ara em preguntava allò,
em demanava que li ho digués.
Del mon superior, n’havia estat
durant molts i molts anys,
potser des de la Guerra dels Set Anys [1],
sense saber-ne ni una sola paraula.
Va demanar per Moisès Mendelssohn [2],
després per la Karschin [3], amb
gran interès
va preguntar per la comtessa Du Barry [4],
l’amant de Lluís XV [5].
“Oh emperador”, vaig cridar, “que endarrerit!
Moisès va morir fa molt de temps,
així com la seva Rebeca [6], i també Abraham [7],
llur fill, és mort i enterrat.
Abraham havia engendrat amb Lea
un nen, es diu Fèlix [9],
que ha arribat lluny en el cristianisme
i ara ja és mestre de capella.
La vella Karschin també ha mort,
la seva filla, Klenke [10], també
és morta,
Helmina Chézy [11], la seva
neta,
penso que encara viu.
La Du Barry vivia alegrement i descarada
mentre regnava Lluís,
el quinzè, és clar; ja era vella
quan la van guillotinar.
El rei Lluís XV va morir
tranquil·lament al seu llit,
però el setzè [10] va ésser guillotinat
amb la reina Maria Antonieta [12].
“Quan van ésser guillotinades,
la reina va mostrar un gran coratge,
com li pertocava,
però la Du Barry va plorar i va xisclar.”
L'emperador es va aturar en sec
i, mirant-me fixament
als ulls, em va dir: “Per l'amor de Déu,
què és això de guillotinar?”
“Guillotinar”, li vaig explicar,
“és un mètode nou per portar
la gent de qualsevol classe
de la vida a la mort.
Amb aquest mètode s’empra
també una nova màquina
que va inventar el senyor Guillotin [13],
per això en diuen guillotina.
En aquest cas, hom et lliguen en un tauló
el qual és basculant; t’empenyen
ràpidament entre dos muntants; penja
de dalt una ganiveta triangular;
hom estira una corda, i de seguit es desprèn
cap avall la ganiveta, tota divertida i alegre;
d’aquesta manera el teu cap
rodolarà al dedins d’un sac.”
L'emperador em va interrompre:
“Calla, de la teva màquina,
no vull saber-ne res, que Déu em privi
de servir-me’n!
El rei i la reina!
fermats! en un tauló!
Això va en contra de tot respecte
i de tota etiqueta!
I tu, qui ets tu que t'atreveixes
a tutejar-me tan familiarment?
Espera’t, al·lotet, que et tallaré
aquestes ales tan descarades!
Se’m regira la bilis més íntima
quan et sento parlar,
només el teu alè és ja alta traïció
i crim de lesa majestat!”
Quan el vell es va posar tant en guàrdia i
m’abordà sense embuts ni contemplacions,
llavors jo també vaig esclatar
i vaig deixar brollar els meus pensaments més íntims.
“Senyor Barba-roja”, vaig cridar en veu alta,
“vos sou una antiga criatura mítica,
aneu-vos-en, aneu a dormir,
ens redimirem fins i tot sense vos.
Els republicans se’ns en riuran
en veure com a cap nostre
tal fantasma amb ceptre i corona;
en faran acudits dolents.
Tampoc m'agrada ja la teva bandera,
els vells ximples alemanys em malmeteren,
ja en l’associació d’estudiants, el gust
per la bandera negra, vermella i or.
El millor seria que et quedessis a casa,
aquí a l'antic Kyffhäuser.
Pensant-hi amb molta cura,
ara ja no ens cal cap emperador.”
[1]
guerra dels Set Anys: conflicte bèl·lic que enfrontà la Gran Bretanya i Prússia
a França, Àustria i llurs aliats, des del 1756 fins al 1763, provocada per la
rivalitat colonial entre la Gran Bretanya i França i per l’intent per part
d’Àustria de recuperar Silèsia, ocupada per Prússia.
[2]
Moisès Mendelssohn (1729-1786): filòsof alemany d’origen jueu. Adepte de la
Il·lustració i allunyat del dogmatisme i de l’escepticisme, va tenir influència
entre jueus i també en l’entorn proper cristià.
[3] Anna Louisa Karsch (1722-1791): va ser una autodidacta i poeta alemanya, coneguda pels seus contemporanis com "la Karschin" i "la Safo alemanya". Autora d’himnes a Frederic II el Gran de Prússia (1712-1786, rei a Prússia: 1740-1773, rei de Prússia: 1773-1786), va ser la primera dona alemanya que va viure del producte de les seves pròpies obres literàries. Era la mare de Caroline Luise von Klencke, poeta i dramaturga, i l’àvia d’Helmina von Chézy, periodista, poeta i llibretista.
[4]
Marie-Jeanne Bécu, comtessa, impròpia, Du Barry (1743-1793): favorita de Lluís
XV de França, filla natural d’Anne Bécu, dita Quantigny, i d’un
monjo, i jutjada i guillotinada el 1793.
[5]
Lluís XV el Ben Amat de França (1710-1774):
rei de França (1715-1774), deixà el govern en mans de privats i ministres, i
portà una vida mundana, enmig d’una cort fastuosa on les seves successives
favorites, entre les quals destacaren la marquesa de Pompadour i Madame Du
Barry, gaudiren d’un poder absolut.
[6] la seva Rebeca: nom amb el qual Heine es refereix a la muller de Moisès Mendelssohn, de nom Fromet Guggenheim (1737-1812), mestressa de casa i empresària alemanya.
[7] Abraham Mendelssohn (1776-1835): banquer i filantrop alemany,
que abandonà el judaisme i afegí el cognom Bartholdy al seu.
[8] Lea Salomon (1777-1842): pianista alemanya, mecenes de
la música i la cultura.
[7] Felix
Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847): compositor alemany, els pares del qual van
renunciar al judaisme i es van convertir al protestantisme.
[9] Caroline Luise von Klencke (1754-1802): poeta i
dramaturga alemanya.
[10] Helmina von Chézy o Wilhelmine Christiane de Chézy
(1783-1856): poeta i periodista alemanya.
[11]
Lluís XVI (1754-1793): rei de França (1774-1793), durant
la Revolució francesa fou destronat i empresonat, fou jutjat per la Convenció i
fou condemnat a mort i guillotinat.
[12]
Maria Antonieta d’Àustria (1755-1793): reina de
França, muller de Lluís XVI, que feta presonera amb el rei, fou executada com
ell.
[13]
Joseph-Ignace Guillotin (1738-1814): metge i
diputat francès que, contrari a la pena de mort, l’any 1789 proposà -no la
inventà pas- a l’Assemblea Nacional francesa l’ús de la guillotina com a mitjà
de suplici únic a fi d’evitar sofriments als condemnats. Emprada ja al s XVI al
migdia de França i a la península itàlica, la guillotina fou un instrument per
a decapitar els condemnats a mort consistent en una ganiveta que cau guiada per
dos muntants verticals, l’ús del qual fou vigent a França des del 1792 fins a
l’abolició de la pena de mort l’any 1981.
