diumenge, 19 de febrer del 2023

Alemanya, un conte d’hivern, d'Heinrich Heine (13)

 


Alemanya, un conte d’hivern

Heinrich Heine, 1844


CAPUT XIII


El sol va sortir prop de Paderborn

amb un gest molt descontent.

De fet, es dedica a un negoci malagraït:

il·lumina la terra estúpida!

 

Un cop il·luminat un costat

i portada amb pressa radiant

la seva llum a l’altre, el primer

mentrestant ja es va enfosquint.

 

La pedra rodola cap a Sísif [1],

la tina de les Danaides [2]

no s’omple mai, i el sol en va

il·lumina el globus terraqüi!

 

I quan es va aclarir la boira del matí,

llavors vaig veure dreta en el camí,

a la llum de l'alba, la imatge de l'home

aquell que fou clavat en creu.

 

M'omple de tristesa cada cop

la teva vista, pobre cosí meu [3],

tu que volies redimir el món,

insensat salvador de la humanitat!

 

Quina mala jugada et van fer

els senyors del sanedrí [4].

Qui et feu parlar tan despietadament

de l'església i de l'estat!

 

Per a dissort teva, la impremta

llavors encara no s’havia

inventat; hauries escrit un llibre

sobre les qüestions celestials.

 

El censor t'hauria ratllat

la lascívia que hi ha a la terra,

i la censura t’hauria protegit amorosament

en lloc d’ésser crucificat.

 

Oh! si només haguessis portat un text

diferent per al teu sermó de la muntanya [5],

tenies prou ment i talent,

i podies haver perdonat els piadosos!

 

Canviadors de monedes, banquers, fins i tot

els foragitares del temple [6] amb el fuet.

Desgraciat il·lús, ara penges a la creu

com a lliçó d’escarment!


[1] Sísif: personatge de la mitologia grega, que, pel fet d’haver enganyat o desobeït els deus, apareix, ja a l’Odissea, condemnat per Zeus a empènyer eternament fins al cim d’una muntanya una roca enorme que, un cop a dalt, torna a rodolar sempre cap al fons (d’on el sentit de l’expressió un treball de Sísif, equivalent a un esforç ardu i inútil).

[2] danaide: cadascuna de les cinquanta filles de Dànaos. Es casaren amb els cinquanta fills del seu oncle Egipte, per tal d’acomplir la venjança que llur pare preparava contra aquest el seu germà. La mateixa nit de noces assassinaren llurs marits, excepte Linceu, perdonat per Hipermnestra. Es casaren novament i engendraren la raça dels Dànaus. Moriren a les mans venjatives de Linceu i, als Inferns, foren condemnades a traginar cubells d’aigua amb la impossible missió d’omplir una tina sense fons.

[3] pobre cosí meu: Heine recorda la seva condició de jueu amb aquest tracte familiar a Jesús. Jesús de Natzaret (4 aC-29 dC) és la personalitat central del cristianisme, de la qual derivà la fundació de l’Església, que considera Jesús com el Messies de l’Antic Testament i al qual es refereix com a Jesucrist. Sotmès a un procés per les autoritats religioses jueves, acusat de blasfem, Jesús fou condemnat a mort per les autoritats romanes, essent governador Ponç Pilat, el qual el lliurà als jueus per tal d’evitar pertorbacions de l’ordre públic. L’execució, en creu, tingué lloc als afores de la ciutat de Jerusalem.

[4] sanedrí: consell suprem dels jueus, òrgan judicial que jutjà Jesús.

[5] Sermó de la muntanya: segons l'Evangeli de Mateu (5-7) i l’Evangeli segons Lluc (6, 17-49), de la Bíblia (BCI), fou un sermó que pronuncià Jesús de Natzaret prop del 30 dC als seus deixebles i a una gran multitud. Potser el seu fragment més conegut és el de les Benaurances, que es troben a l'inici, però també conté el Parenostre.

[6] Expulsió dels mercaders del temple: passatge de la vida de Jesús que apareix als Evangelis de la Bíblia (BCI: Mt, 21:12; Mc, 11:15; Lc, 19:45 i Jn, 2:13) i narra com Jesús va foragitar del Temple de Jerusalem els canvistes i els mercaders que venien allà animals i objectes per als sacrificis rituals.