El
país de Xauxa
(1567, Alte Pinakothek,
Munic, Alemanya),
del pintor flamenc Pieter Bruegel el Vell (~1525-1569) o
Bruegel dels Pagesos
Un
paradís a la mateixa terra no és una idea gens moderna. La llarga i
aferrissada lluita de la mateixa Església catòlica per imposar, amb l’artilleria
que calgui segons l’època, la creença obligatòria en un paradís
celestial substitutiu, i contraposat, a un paradís terrenal ens dóna una
mesura temporal força ajustada de l’antigor d’aquest desig humà.
Tot
i que El país de Xauxa de Bruegel el Vell ha estat
interpretat com una condemna de la golafreria i la peresa, hom no pot
estar-se de remarcar que el quadre mostra els personatges principals
disposats com els radis d’una roda l’eix de la qual és la soca d’un
arbre ben generós, i que entre aquells trobem representants dels tres
estats de l’època (un noble cavaller, un pagès i un estudiant o
sacerdot), és a dir, de totes les classes socials, gaudint, en una
relació quasi igualitària, dels plaers d’una terra meravellosa a la qual s’arriba
travessant una muntanya de farro i on els rius regalen llet i mel.
Perquè, encara que sigui sobre coixins ben diferents: una flassada
per al noble, unes batolles per al camperol i un abric de pell per al
clergue, tots tres reposen a l’ombra de l’arbre de la felicitat, del qual
pengen pastissos i una taula parada per al banquet, i que empara tota classe
de menjars que es mouen pels encontorns: un colomí rostit cau justament
a la boca oberta d’un soldat que reposa sota un cobert ple de coques;
un pollastre rostit s’acomoda amablement en una safata; un porc rostit corre
ja amb el ganivet de trinxar, i un ou passat per aigua es passeja amb la
cullereta a punt en primer pla. Al fons, un altre personatge s’incorpora
a Xauxa a través d’un munt de farro.
El
país de Xauxa o de Cucanya és un oli sobre taula de
roure, de 52x78 cm, pintat entre 1566-1567, que formà part de la col·lecció imperial de Praga, d’on
desaparegué durant la conquesta sueca. Va reaparèixer a finals del segle
XIX, completament repintat, i fou adquirit pel metge Henry Rossier per
cinc francs. En 1901, Rossier mateix, després d’una nova restauració,
vengué el quadre per deu mil francs al col·leccionista Kaufmann de Berlín.
El museu Alte Pinakothek de Munic adquirí aquesta pintura
flamenca en una subhasta el 1917.
Del web El País de Xauxa:
"Aquesta web amb destinació a fins
socials (IRPF 2005, casella
88) es va iniciar el desembre de 1997 a Colomers, a la
Catalana nació
(jurats de València, 1399),
que un dia reeixirà com a República dels Iguals
(Gracchus
Babeuf, 1795):
unes noves relacions socials fonamentades en 'de
cadascú segons la seva voluntat, a cadascú segons les seves necessitats'
hi permetran la desaparició de la centralitat social del treball i la conversió del
lleure en el nou eix a partir del qual es desenvoluparà la vida quotidiana dels
humans, i trencar, per tant, l'antiga maledicció que fa: 'Et
guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d'on
vas ser tret' (La Bíblia, Gènesi 3: 19),
entre d'altres maleficis i càstigs acceptats acríticament.
Avís per a navegants menors d'edat, doncs: web
dedicada especialment
als apologetes de la
penitència, del conformisme i de la passivitat, als menyspreadors dels
sentits, dels desitjos i del plaer, als prometedors d'un món ultraterrenal
al qual cal condicionar i sacrificar la vida terrenal, i a tots els obsedits
a potinejar activitats racionals de l'àmbit públic com la ciència, la
història, la política o l'ensenyament amb la introducció d'irracionalitats
de l'esfera privada com la creença, la fe, la teologia o la moral"
