També a l’esquerra trobem cecs i
sords que encara no han entès els significats del “prou” contundent que va
expressar el moviment popular i rupturista de l’11S. Encallats en el simplisme
i l’esquematització, no han vist, darrera aquest multitudinari “prou”, res més
que identitarisme, essencialisme, carnavalisme o -agafeu-vos fort- emulació
dels serbis.
El seu idealisme metafísic els
priva d’anar més enllà del significat dels adverbis i de les banderes que els
acompanyen, i adonar-se que darrera aquest “prou” hi havia el fuster que ha hagut
de tancar el seu taller, l’ensenyant de música sense feina i que només és
cridada a fer cursos de playback, les mestres interines que han perdut el seu
lloc de treball per culpa de les retallades, el torner que ha estat acomiadat
després d’un contracte de treball de tres mesos, grups de joves que encara
estan a la recerca del seu primer lloc de treball, nois i noies que havien
començat a construir una llar comuna i que han hagut de retornar a casa dels
pares, gent indignada pel relegament de la llengua o pel tancament de
repetidors de TV3...
Per què necessitem unes esquerres
tan cegues i sordes, es diguin PSC o alguna fracció d’ICV que confiem que no
sigui majoritària, als significats plurals i soterrats que conformen tot un
poble?
Potser no n’hi ha cap que llur
bandera específica abraci? O potser necessiten camins desbrossats i nets per no
perdre’s enmig d’una plebs que els està dient que no necessita crosses?
Hi ha moments, en la història
dels pobles, que la societat no sols mostra d’altres camins imprevistos que
assenyalen la lluna cercada, sinó que desemmascara les seves institucions més
ràncies i més caduques, aquelles que s’entossudeixen a mirar el dit i a
intentar girar-lo encara, perquè no els agrada, diuen, el camí.
Quan apareix aquesta contradicció
entre la societat que va endavant i unes organitzacions que si no van endarrere,
no es decideixen a anar endavant, des de les esquerres no hi ha moment per al
dubte ni per a la vacil·lació: al costat del moviment popular sempre, perquè és
gràcies a ell i a partir d’ell que tindrà lloc el procés transformador que també està
inclòs en aquell “prou”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada