"Aquí els porcs es passegen rostits" (Petroni)

El país de Xauxa (1567, Alte Pinakothek, Munic, Alemanya), del pintor flamenc Pieter Bruegel el Vell (~1525-1569) o Bruegel dels Pagesos

 

Un paradís a la mateixa terra no és una idea gens moderna. La llarga i aferrissada lluita de la mateixa Església catòlica per imposar, amb l’artilleria que calgui segons l’època, la creença obligatòria en un paradís celestial substitutiu, i contraposat, a un paradís terrenal ens dóna una mesura temporal força ajustada de l’antigor d’aquest desig humà.

Tot i que El país de Xauxa de Bruegel el Vell ha estat interpretat com una condemna de la golafreria i la peresa, hom no pot estar-se de remarcar que el quadre mostra els personatges principals disposats com els radis d’una roda l’eix de la qual és la soca d’un arbre ben generós, i que entre aquells trobem representants dels tres estats de l’època (un noble cavaller, un pagès i un estudiant o sacerdot), és a dir, de totes les classes socials, gaudint, en una relació quasi igualitària, dels plaers d’una terra meravellosa a la qual s’arriba travessant una muntanya de farro i on els rius regalen llet i mel. Perquè, encara que sigui sobre coixins ben diferents: una flassada per al noble, unes batolles per al camperol i un abric de pell per al clergue, tots tres reposen a l’ombra de l’arbre de la felicitat, del qual pengen pastissos i una taula parada per al banquet, i que empara tota classe de menjars que es mouen pels encontorns: un colomí rostit cau justament a la boca oberta d’un soldat que reposa sota un cobert ple de coques; un pollastre rostit s’acomoda amablement en una safata; un porc rostit corre ja amb el ganivet de trinxar, i un ou passat per aigua es passeja amb la cullereta a punt en primer pla. Al fons, un altre personatge s’incorpora a Xauxa a través d’un munt de farro.

El país de Xauxa o de Cucanya és un oli sobre taula de roure, de 52x78 cm, pintat entre 1566-1567, que formà part de la col·lecció imperial de Praga, d’on desaparegué durant la conquesta sueca. Va reaparèixer a finals del segle XIX, completament repintat, i fou adquirit pel metge Henry Rossier per cinc francs. En 1901, Rossier mateix, després d’una nova restauració, vengué el quadre per deu mil francs al col·leccionista Kaufmann de Berlín. El museu Alte Pinakothek de Munic adquirí aquesta pintura flamenca en una subhasta el 1917.

Del web El País de Xauxa:

"Aquesta web amb destinació a fins socials (IRPF 2005, casella 88) es va iniciar el desembre de 1997 a Colomers, a la Catalana nació (jurats de València, 1399), que un dia reeixirà com a República dels Iguals (Gracchus Babeuf, 1795): unes noves relacions socials fonamentades en 'de cadascú segons la seva voluntat, a cadascú segons les seves necessitats' hi permetran la desaparició de la centralitat social del treball i la conversió del lleure en el nou eix a partir del qual es desenvoluparà la vida quotidiana dels humans, i trencar, per tant, l'antiga maledicció que fa: 'Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d'on vas ser tret' (La Bíblia, Gènesi 3: 19), entre d'altres maleficis i càstigs acceptats acríticament.

Avís per a navegants menors d'edat, doncs: web dedicada especialment als apologetes de la penitència, del conformisme i de la passivitat, als menyspreadors dels sentits, dels desitjos i del plaer, als prometedors d'un món ultraterrenal al qual cal condicionar i sacrificar la vida terrenal, i a tots els obsedits a potinejar activitats racionals de l'àmbit públic com la ciència, la història, la política o l'ensenyament amb la introducció d'irracionalitats de l'esfera privada com la creença, la fe, la teologia o la moral"