Desembarcament de Pere el Gran a Trapani
Una estranya combinació de cultura a partir de les classes populars anònimes (sicilianes, en aquest cas), Pere el Gran, Gramsci, Verdi i Callas, perquè el catalanisme és el nostre universalisme!
MANIFESTACIONS DE SECTARISME
Antonio Gramsci
"Una de les manifestacions més típiques del pensament sectari
(pensament sectari és aquell que impedeix veure que el partit polític no
només és l’organització tècnica del partit en ell mateix sinó tot el
bloc social del qual el partit és guia perquè és la seva expressió
necessària) és la de creure que sempre es poden fer determinades coses
inclús després d’haver canviat la ‘situació políticomilitar’. En Pere
llança un crit i tots aplaudeixen i s’entusiasmen: l’endemà, la mateixa
gent que ha aplaudit i s’ha entusiasmat en sentir fer el crit, fa veure
que no sent res, s’amaga, etc; després de l’endemà, la mateixa gent
renya en Pere, l’humilia i arriba fins i tot a colpejar-lo i a
denunciar-lo. En Pere no entén res, però en Berenguera, que ha donat
ordres a en Pere, li retreu que no ha cridat bé o l’acusa de ser un roí o
un inepte, etc. En Berenguera està convençut que el crit, elaborat per
la seva excelentíssima capacitat teòrica, ha d’entusiasmar i arrossegar
sempre, perquè els membres de la seva camarilla sempre fingeixen que
s’entusiasmen, etc. Seria interessant descriure l’estat d’ànim,
d’estupor i inclús d’indignació, del primer francès que va veure
rebel·lar-se al poble sicilià de les Vespres."
[Les Vespres
sicilianes foren un aixecament popular de Sicília contra la dominació
francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l'illa, de Pere
el Gran de Catalunya-Aragó després de la seva victoriosa intervenció
militar feta a petició dels sicilians: fou l'inici de la dominació
catalana de Sicília]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada