SETÈ CANT (continuació)
—El cel vol la seva mort? —va continuar ràpidament Omegar.
—Potser —continuà Adam— Déu que et parla per la meva boca, Déu, que disposa al seu grat dels dies dels humans, vol que ella pereixi.
Amb aquesta resposta d'Adam, Omegar empal·lideix, vacil·la, fa un esforç per parlar, i la seva llengua es nega a expressar els seus pensaments. El pare dels homes deixa passar aquest moment terrible en silenci. Sap que la paraula no té el poder de calmar uns dolors tan cruels.
—Quin crim digne de mort ha comès Sidèria? —va dir Omegar amb l'accent de la desesperació—. Podria ésser que el cel condemnaria el nostre himeneu? És cert que en sorgiria una raça execrable? es complirien els oracles d'Ormuz?
—Malaurat! —va continuar el pare dels homes—, l’infant que serà el pare d'aquesta terrible posteritat, aquest infant que no hauria d'haver nascut mai, respira en el si de Sidèria.
Omegar, davant aquesta notícia, experimenta lluites furioses. Com onades que, cargolades per una tempesta, s'eleven fins al cim de les muntanyes més altes, i de sobte cauen per sota de les profundes valls, ara pren resolucions agosarades, i vol afrontar tots els perills, exposar-se a la ira del cel i patir les desgràcies del seu destí; adés, aclaparat pel pes de les seves penes, dèbil com un nen, està disposat a plorar. Finalment, es ruboritza de la seva debilitat, s'arma de coratge, i decidit a resistir el pare dels homes, li respon amb fermesa:
—El fill de qui soc el pare, en lloc de trencar els nusos que m'uneixen a Sidèria, els estrenyerà més; és un regal del cel, una penyora del seu favor, i el vull conservar. Què! jo no hauria conegut la felicitat de l'amor, si Sidèria no hagués desitjat d'Omegar un fill que endolciria els maldecaps de la seva solitud; i quan m'assabento que els seus desitjos s'han complert, tries aquest moment per ordenar-me una separació bàrbara! No l'obtindràs; no vull ni escoltar-te més, i corro a oblidar les teves ordres als braços de Sidèria.
—Atura’t —exclama de seguit el pare dels homes—. Quin projecte t'atreveixes a concebre? Assabenta’t, doncs, de les desgràcies que m'ha agradat amagar-te; però si m'obligues a revelar-t’ho, sàpigues que aquest infant portarà mans parricides sobre la seva mare i sobre tu, i que aquests crims atroços seran els menors dels seus crims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada