SETÈ CANT
Tan bon punt Omegar va deixar de parlar, tots els poders atents del cel van fixar llurs mirades en el primer home. Ignoren quin serà l’objecte de la seva missió. Només saben que esclataran els esdeveniments més terribles mai vistos des de la creació. Adam aixeca les seves mans al cel; invoca el Senyor, i li demana que es digni a inspirar-lo i a donar-li la força i els consells que necessita. Tan bon punt va formular aquests desitjos, un remolí de llum el va envoltar. És Déu mateix qui es presenta als seus ulls, brillant sempre amb la mateixa resplendor de joventut, tal com se li oferia sota els emparrats florits de l'Edèn. Adam reconeix el seu creador; l'adora, el seu cor s'omple d'alegria; però les ordres que rep el submergeixen en la tristesa. S'aixeca de pressa, se li dibuixa el terror al front; tot el seu cos tremola; agafa amb por la mà d'Omegar, i l'arrossega lluny de casa seva, com d'un lloc fatal on l'aire s'hagués enverinat.
És en va que Omegar vol retenir-lo, en representar-li que Sidèria
els està esperant; li respon amb una veu espantada:
—Segueix el teu guia, o t’amenaçaran les més grans
desgràcies.
Tots dos caminen en silenci cap a aquella famosa ciutat que
va ésser la capital de l'Imperi francès. Omegar no s'atreveix a interrogar el
pare dels homes. Adam té por de complir el ministeri que Déu li ha encarregat.
Tan bon punt són separats de Sidèria per dues hores de caminada ràpida,
s'aturen en un turó des d'on llurs ulls poden veure les llargues voltes del
llit excavat pel Sena, el curs del qual els homes havien canviat.
El pare dels homes abraça Omegar, i vessa llàgrimes que ja no
pot contenir més. I li diu amb una veu tendra:
—Podria ésser que el meu dolor no hagués esgotat les meves llàgrimes, jo, que, des de la mort d'Adam, havia comptat per elles cada moment de la vida, podria haver previst que els meus mals podrien augmentar? Ai! per què no estic encara a les portes de l'infern? Estic destinat a lamentar aquesta horrible estada! Omegar, t'estimo com el més estimat dels meus fills, són les teves penes les que ompliran la mesura de les meves. Jo només acabo de separar-te de Sidèria per sempre, Déu et mana que l’abandonis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada