SISÈ CANT (final del cant)
He arribat. Aquesta habitació decorada, el vapor dolç que hi
respirava, l'empolainament de Sidèria, tot aquest aparat em va sorprendre. M'apropo
a Sidèria, la imatge d'Eva alimentant el seu fill m'atrapa la mirada, la qual encisa,
i em provoca el desig de conèixer aquell a qui un vel m'amagava. Mai no hi ha hagut cap trasbals com el meu, a la vista de la mare dels homes als braços
del seu marit. Tots els
focs de l'amor es desperten al meu cor encara amb més violència que en aquest
quadre admirable, reconec el bressol voluptuós on havia gaudit d'un somni tan
dolç, on havia cregut veure Sidèria subjecta als meus desitjos. Eren els
mateixos rams de flors, el mateix llit de verdor, el mateix reflex de la llum.
Aquest objecte em retorna tot el meu entusiasme. L'aspecte d'Adam disposat a
tastar les delícies de l'amor em va inspirar la seva audàcia. Sidèria, com la
mare dels homes, tenia els ulls abaixats. Un agradable rubor li acoloria el
front, i l'esperança del plaer li agitava el pit. Sense informar-me a quin Déu
dec aquest feliç canvi, em vaig convertir en el marit de Sidèria. La terra en tremola
d'alegria. A l'aire s'escolta un murmuri suau seguit de cançons melodioses;
però, al mateix moment, l'astre del dia es va enfosquir, les imatges sagnants
van enrogir el camí cap al firmament, i vaig veure el mateix fenomen diverses
vegades. La tímida Sidèria n’està espaventada; jo mateix, que la consolo, estic
esquinçat pel remordiment, com si fos culpable. Tanmateix, pot Déu permetre que
els morts s'aixequin de les tombes per enganyar els homes? Forestan ha parlat,
no és cap prestigi. Qui si no ell va posar les pintures del jardí terrenal sota
l'altar! Qui més les hauria descobert a Sidèria! A més, res no anuncia aquesta
destrucció de l'univers predita per Ormuz. Els aires són pacífics, l'astre de
la llum encara no ha variat en el seu curs, la terra ofereix des d'aquell
mateix dia una superfície somrient i em sembla rejovenida. Per què, doncs, no
em puc defensar d'un sentiment de tristesa i de terror? Oh vosaltres que el cel
ha conduït a aquests llocs, digneu dir-me’n la causa? torneu-me la calma, o si
no la puc esperar, no us he dissimulat res, feu parlar la veritat; no tinc por
d'escoltar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada