Heinrich Heine, 1844
CAPUT XIX
Oh Danton [1], com
n’estaves d’equivocat
i que car vas pagar el teu error!
Perquè hom pot endur-se la pàtria
a les soles de les sabates, als peus.
La meitat del principat de Bückeburg
se m’enganxà a les meves botes;
en el transcurs de ma vida
no havia vist mai camins tan enfangats.
Vaig baixar a la ciutat de Bückeburg
per contemplar el lloc ancestral
on havia nascut el meu avi;
la meva àvia era d'Hamburg.
Vaig arribar a Hannover al migdia
i em vaig fer netejar les botes.
De seguida vaig anar a veure la ciutat,
m'agrada treure profit dels viatges.
Deu meu! sembla tan net!
No hi ha brutícia als carrers.
Hi vaig veure molts edificis magnífics,
de dimensions imponents.
Em va agradar especialment una plaça gran
envoltada de cases senyorials;
aquí és on viu el rei [2],
aquí hi ha el seu palau,
té un bell aspecte
(el palau, vull dir). Davant del portal,
a cada costat, una caseta de guaita.
Casaques vermelles amb escopetes hi vigilen,
semblen amenaçadors i salvatges.
El meu cicerone [3] va dir:
“Aquí viu
Ernest August, un ancià
lord molt tory [4], un noble,
molt vigorós per a la seva edat.
Aquí hi viu idíl·licament segur
perquè, millor que tots els alabarders,
el protegeix la falta de coratge
dels nostres estimats amics.
De vegades el veig, se sol queixar
de la seva feina avorrida,
el seu càrrec de rei al qual està
condemnat ara aquí a Hannover.
Acostumat a la vida britànica,
aquí tot se li fa massa estret,
pateix d’esplín, quasi que té por
que algun dia no es pengi.
Abans-d’ahir el vaig trobar ajupit tristament
al costat de la llar de foc, a la matinada;
ell mateix cuinava una lavativa
per als seus gossos malalts.”
[1] Georges Jacques Danton (1759-1794): polític francès,
arrenglerat entre els revolucionaris des del 1789, fou tanmateix molt contradictori
en totes les seves actuacions i decisions, fins al punt que passà de líder de
la revolució a víctima mortal; efectivament, detingut i jutjat, hom diu que
rebutjà, abans de la seva decapitació en la guillotina, l’oferta de fugida i
exili del seu amic Louis Legendre perquè “Que potser un es pot emportar la
pàtria a la sola de les sabates?”.
[2] Ernest August I de Hannover (1771-1851): militar anglès, germà del rei Guillem IV d'Anglaterra i d'Hannover, duc de Cumberland, membre de la cambra dels lords i dirigent tory, esdevingué rei de
Hannover (1837-1851) arran de l’entronització de la seva neboda Victòria I d’Anglaterra
al Regne Unit i al manteniment de la Llei Sàlica, que no deixava regnar les
dones, al Reialme de Hannover. D’aquesta manera, per primera vegada en més de
cent anys, Hannover tenia un rei diferent al de la Gran Bretanya, la qual cosa posava fi a la
unió personal de la Casa de Hannover i el Regne Unit des del 1714, quan
l’elector de Hannover Jordi I (1628-1727) fou proclamat rei del Regne Unit (Jordi
I d’Anglaterra, 1714-1727).
[3] cicerone: paraula d’origen italià, per significar una persona
que mostra als forasters les antiguitats, les curiositats, etc., d’una
població, d’un edifici, etc.
[4] Hostil a les idees liberals, Ernest August I abolí, gairebé acabat de coronar i amb la intenció de governar com un monarca absolutista, la constitució del 1833, la qual cosa originà la protesta dels Set de Göttingen -set professors universitaris, entre els quals els dos germans Grimm, que es van negar a fer el jurament de fidelitat al nou monarca i que foren destituïts dels seus càrrecs-, i en promulgà una altra (1840, versió modificada de l’absolutista del 1819), que no satisfeu, tanmateix, els hannoverians. Davant l’onada revolucionària del 1848 consentí algunes de les reformes reclamades, però les anul·là poc després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada