No és només natural allò que també és o pot ésser humà!

Si fa uns quants dies es feren presents les primeres merles, també és ara quan el pit-roig torna a fer-se present al bosc.

Sempre arran de terra en branques baixes i espesses en hores de sol escàs: si divendres n’era un de solitari cap al tard fosquejant, ahir al matí n’era una parella jove a punt per a la nidificació primaveral.

Són signes de la primavera, un esclat de tons i de colors que, encara que anual, no és mai igual. En efecte, en la confusió entre el ciclisme de la natura i la repetició dels seus signes hom oblida que la percepció i la sensibilitat són plenament humanes, i les persones, ai las!, poden gaudir, en una nova primavera, d'allò que, en una altra més antiga, els fou impossible de gaudir.

Que els signes que se us van mostrant, siguin en delit d'una primavera ben nova, abans que l'estiu roent i calorós apagui el cant dels pit-roigs:

http://www.scricciolo.com/eurosongs/Erithacus.rubecula.wav

"Però de cop i volta, en el moment més impensat, reapareix la merla, de vegades amb un pas ràpid i nerviós i sempre com si fugís" (Josep Pla)

Les merles acostumen a volar ras i curt. Cucs de terra, altres invertebrats i els heurons marquen el rumb del seu vol ràpid i dreturer. Ho fan en parella, però no pas els dos ocells alhora. El merlot s’avança sempre. De manera que quan apareix pocs metres per davant del cotxe, en un costat o altre de camí o carretera, un pot comptar que ben aviat ho farà també la merla.

“Ostres, has vist quina merla?” és una expressió tan ràpida com fugissera la seva presència: un instant privilegiat només per a tu, per als teus ulls, abans de desaparèixer com si l’apressés l’hora del sol o l’hora de la lluna. I això que un bec de color groc ataronjat trenca la fatalitat del seu plomatge negre. Quin és el seu encant? Quin el seu secret?

Com si fos un somni recurrent de fa molt de temps, les merles l’acompanyen sovint i de fa anys per camins on es podria perdre. Pujant fins a Sant Medir o baixant de Santa Afra, en hores de sol encara o de sol ja esmorteït, el sobten jovials i cantarelles bequejant el terra amb la cua aixecada i desplegada, i amb les ales caigudes. Però també pels carrerons de la ciutat, les carreteres de l’Empordà o per les ribes del Ter i del Fluvià ha notat, en més d’una ocasió, la presència de les merles al seu pas.

Malgrat l’agitació i l’espantadissa amb què les merles es mouen davant d’uns primers ulls, “ostres, has vist quina merla!” és ara un trosset de temps que uns segons ulls, amb un somriure generós i amable, despengen del somni per expressar aquella confiança i aquella familiaritat que la tronada obligà a encegar i emmudir.

Només la complicitat dels cants de la merla que no paraven de ressonar cada dia de primavera, amb una piuladissa més intensa, és cert, a la sortida i a la posta del sol, aconseguí de desencallar i dissimular els xiuxiueigs esperançadors de la vesprada.

"...com un vi ranci de Falern que guarden àmfores belles..." (Miquel Costa i Llobera)

Merla que cantes en la foscor de la nit,
pren aquestes ales trencades i aprèn a volar.
Tota la teva vida,
només has esperat aquest moment per envolar-te.

(Blackbird)

Tot i que els animals i les plantes són solidaris del temps i del clima que els bressolen, l’encaixonament del clima estacional en un calendari arbitrari ens pot portar a pensar que són els dies de la setmana o els mesos de l’any, més que no pas el clima mateix, qui en determinen el seu desenvolupament. I ho sembla tant, que fins i tot la llengua se n’ha fet ressò. Però no, encara que les merles comencin a cantar durant el mes del febrer, i fins a l’agost, no és pas precisament aquest mes escapçat el responsable de l’inici del seu cant, sinó la transició estacional de l’hivern cap a la primavera que, arbitràriament, hem batejat amb el nom de febrer. L'efecte del temps, del bon temps, és tan accentuat en la vida dels éssers vius, que un merlot adult que no acostuma a cantar plenament fins a la primavera marcenca, l’hauríem pogut sentir, de jove, ja un mes de gener assolellat, afayant-se a marcar el territori que ha de conservar tota la vida.

Febrer (1937)
Màrius Torres

Els núvols són més blancs, el cel més pur.

Ara és temps de morir, que la vida es reforça.

El món, altra vegada despert davant l'atzur,

pressent càlidament que ha de tenir un futur

-sempre el somni que precedeix la força!

Les branques d'ametller senten, sota l'escorça,

un moviment suau i obscur.

El trèvol ja verdeja a la ribera.

Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.

Tremola cada cosa de no saber què espera.

La neu assolellada llisca per la gelera.

Els torrents se'n nodreixen poc a poc.

Tot és tebi i frisós com davançant el foc

de la pròxima primavera.

Daurats migdies dels minvants d'hivern!

Ara és temps de morir, que la vida comença.

Com un foc invisible, meravellós, intern,

sota la terra nua batega el crit etern

de la larva, l'arrel i la semença.

Així els antics, en gerres de rústega faiença,

guardaven el vi de Falern.

Justificació d'una elecció

El mascle de la merla

Safata de xiuxiueigs II, Xipolleigs a la Ramema, Enfilall de perles o Piuladissa de merles eren els noms que havia pensat per a aquest nou blog. Com es tria un títol? David Lodge (L'art de la ficció, Edit. Empúries) diu: "El títol d'una novel·la és part del text, de fet és la primera part que trobem, i per tant té un poder considerable per atreure i condicionar l'atenció del lector". I en el cas d'un blog personal jo afegiria: "És part de la vida del seu autor i, doncs, una àncora en la realitat que voluntàriament tria i reté, i un senyal, una picada d'ullet, a qui la coneix o la vol conèixer".

Llevat del seu cant _la merla i el merlot són els millors ocells cantaires després del rossinyol_ i del bec groc del mascle, no hi ha res que en faci un ocell particular o especial. Tot i això, la merla esdevé una au de proximitat quan refila intensament a la sortida i la posta del sol prop de terrats o balconades que retenen encara converses mil·lenàries. Això sol permet d'establir una mena de complicitat entre merles i persones que justifiquen plenament l'elecció d'aquest títol.