SOL, I DE DOL
(Fragment)
J.V. Foix
A Joan Vinyoli
Si en el camí perdut entre gatsaules
Trob el repòs en un matí de calç
I consir el passat, en curs de faules
Que m'he compost en inútil trasbals;
I contemple el país, joc de retaules:
El bosquet i el castell, i uns núvols alts
Que em fan present l'hivern, sense paraules,
I el fullam cruix, m'ullprenc dels propis mals.
De quin secà sóc hereu? I en la ment
Debat amb mi la sort que em fa clement
I em crec l'epíleg d'una història feta.
I al desboscat, pel brossall, indolent,
Em són conhort l'ocell que fuig, fuent,
O els ulls d'un carboner en balma secreta.
Sol ixent, lluna al pertús,/ faig cent trams de graons petris,/ cada dia, cap al puig,/ perquè el vol de la coloma/ continuï perennal.../ Conseqüència immediata:/ no li haig de demanar,/ al merlot, dins la bardissa,/ què hi deu fer per què no en fuig/ cap a boscos amb foranques. (Miquel Bauçà: El crepuscle encén estels, fragment)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solstici d'hivern. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solstici d'hivern. Mostrar tots els missatges
dimecres, 21 de desembre del 2022
Bones festes d'hivern!
dilluns, 20 de desembre del 2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
