Molt ombradís serpenteja el coster,
entre comes i valls i algun torrent.
S’albiren suros amb un castanyer.
De romeria hi ha ben poca gent.
Sol ixent, lluna al pertús,/ faig cent trams de graons petris,/ cada dia, cap al puig,/ perquè el vol de la coloma/ continuï perennal.../ Conseqüència immediata:/ no li haig de demanar,/ al merlot, dins la bardissa,/ què hi deu fer per què no en fuig/ cap a boscos amb foranques. (Miquel Bauçà: El crepuscle encén estels, fragment)
Molt ombradís serpenteja el coster,
entre comes i valls i algun torrent.
S’albiren suros amb un castanyer.
De romeria hi ha ben poca gent.