Lluny de penyalars de roca tallant,
damunt la sorra molla de l’alfac,
cabanes de tronquets per a l’infant,
entre aigües a la gola l’afalac.
Sol ixent, lluna al pertús,/ faig cent trams de graons petris,/ cada dia, cap al puig,/ perquè el vol de la coloma/ continuï perennal.../ Conseqüència immediata:/ no li haig de demanar,/ al merlot, dins la bardissa,/ què hi deu fer per què no en fuig/ cap a boscos amb foranques. (Miquel Bauçà: El crepuscle encén estels, fragment)
Lluny de penyalars de roca tallant,
damunt la sorra molla de l’alfac,
cabanes de tronquets per a l’infant,
entre aigües a la gola l’afalac.