El mascle de la merla
Safata de xiuxiueigs II, Xipolleigs a la Ramema, Enfilall de perles o Piuladissa de merles eren els noms que havia pensat per a aquest nou blog. Com es tria un títol? David Lodge (L'art de la ficció, Edit. Empúries) diu: "El títol d'una novel·la és part del text, de fet és la primera part que trobem, i per tant té un poder considerable per atreure i condicionar l'atenció del lector". I en el cas d'un blog personal jo afegiria: "És part de la vida del seu autor i, doncs, una àncora en la realitat que voluntàriament tria i reté, i un senyal, una picada d'ullet, a qui la coneix o la vol conèixer".
Llevat del seu cant _la merla i el merlot són els millors ocells cantaires després del rossinyol_ i del bec groc del mascle, no hi ha res que en faci un ocell particular o especial. Tot i això, la merla esdevé una au de proximitat quan refila intensament a la sortida i la posta del sol prop de terrats o balconades que retenen encara converses mil·lenàries. Això sol permet d'establir una mena de complicitat entre merles i persones que justifiquen plenament l'elecció d'aquest títol.
3 comentaris:
a mi sempre m'ha agradat veure una merla o merlot, el bec llampant destacant contra la seva negror elegant.
el meu padrí tenia un merlot que imitava a la perfecció el xiulet humà, en feia girar més d'un :)
Et seguirem, Josep, com sempre.
Sort en el nou bloc.
No cal dir que a mi m'agrada molt (vaig escriure un recull de contes que vaig titular "Camp de mèrleres"(merla en mallorquí). Bona elecció.
Publica un comentari a l'entrada