Podem fer invents amb la llengua,
de tots-totes a totis, passant per tothom-totdon...
Podem amagar o endolcir els
antics contes i les antigues llegendes, plenes de violència, de classisme, de
sexisme, de racisme, d'eurocentrisme...
Llengua i literatura, però, són
elements de la superestructura, i, com aquesta en general, ambdues són, malgrat
la seva relativa autonomia, miralls de l'estructura, reflexos, tardans -perquè
els canvis superestructuls acostumen a anar darrera dels estructurals-, del pou
profund on es cova la violència, el classisme, el sexisme, el racisme,
l'eurocentrisme... reals en societats on regeixen la divisió i la lluita de
classes.
Malgrat aquesta relativa
autonomia, però, que els permet incidir en algun tema sectorial de l'estructura
mateixa, són difícils canvis des de dalt com els que proposen aquests il·lusos
pervertidors de la llengua i la literatura, si mantenim, és clar, l'estructura
socioeconòmica que els genera i els determina.
Consellera, fer castells de sorra pot ser una habilitat puntual, però no és la solució de res, llamp me mau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada