CODONYAT (amb poc sucre): Jo el faig així

A l’antiga Grècia, els codonyers eren consagrats a Afrodita, deessa de l’amor i la fecunditat, i Plutarc refereix que les núvies gregues mossegaven un codony per perfumar els seus petons abans d’entrar a la càmera nupcial el dia del seu matrimoni.

Jo, per perfumar els finals d'àpat, en faig codonyat com abans.

CODONYAT (amb poc sucre)

codonys: 1500 g (uns 5 codonys grossos)
sucre: 0,5 g/g de codony
llimona: mitja pela, a gust
canyella: un canonet o una culleradeta en pols, a gust

Poso a bullir uns cinc codonys sencers i nets amb aigua, fins que quedin una mica tous (entre 10-20 minuts, aproximadament, segons les mides). Els d’avui m’han pesat 1.875 g.

Un cop bullits, els deixo refredar, i els pelo, els trec la grana i tallo les polpes en un recipient.

En aquest recipient, hi tiro, a gust, una o dues culleradetes de canyella en pols i mitja pela de llimona. Ho trituro tot amb la batedora fins a fer-ne una pasta fina.

Col·loco una tasseta de cafè del líquid de la bullida en una cassola amb 1 kg de sucre (una mica menys que les receptes tradicionals: no faig codonyat per conservar gaire temps, sinó per menjar-lo força aviat) i ho escalfo tot fins a obtenir un almívar a punt de bola fluixa.

Llavors hi aboco la pasta batuda, i la vaig remenant amb l’almívar durant el temps de cocció, a foc lent, entre mitja hora o tres quarts d’hora, segons la quantitat, fins a aconseguir el color marronós o vermellós desitjat i l’espesseïment de la pasta.

Finalment, abans que la solidificació de la pasta no li permetés de lliscar, l’aboco en motlles o recipients plans de plàstic flexible amb un punt d’aigua freda al fons, per evitar que s’hi enganxi i facilitar-ne l’extracció.

Un cop refredada, la pasta, compacta i elàstica, serà fàcilment extraïble i conformarà una teula de codonyat pres en un plat.

I a gaudir-ne amb un formatge fresc o curat amb els de casa i els amics!