“Esbatana't amor, verema de la nit, / car ja el fill de la terra, vermell de sa puixança, / sap que el bes venç el crit” (Agustí Bartra). I bones festes laiques!

Des del 2007, penso, any del primer blog, Safata de xiuxiueigs, que cada hivern penjo una postal. No es tracta pas de cap postal nadalenca fruit d’una creença o d’un costum, no, sinó d'una felicitació en ocasió de fenòmens ben naturals i, per tant, reals, relacionats amb el canvi estacional. Perquè no hi ha cap més màgia que la que traspua la natura mateixa _la qual inclou, d’altra banda, els homes i les dones_, encara que la imaginació il·limitada d’aquests únics animals racionals l’hagi atribuït, equivocadament, ara a uns éssers reals, ara a uns altres de fantàstics.

I tant és, si els humans no s’obliden que un moment abans de la seva imaginació tan màgica i fantàstica sempre hi ha hagut la seva ment, lliure entre unes relacions amb la natura o amb els humans condicionades pel desenvolupament de la tècnica i la tecnologia.

Tampoc penséssim, però, que el desenvolupament tecnològic o tècnic fos suficient a retornar el domini del desenvolupament als humans o en interès dels humans. Al costat d’un domini humà de la tècnica que s’ha mostrat incapaç de desterrar les creences fantàstiques, i, doncs, falses, de la vida pública i del govern de la cosa pública, hem de reconèixer com aquest domini tecnològic tampoc no ha estat sempre en interès de la vida humana. Fins al punt que les polítiques d’austeritat dels governs neoliberals coetanis són només un pessic si ho comparem amb les despeses enormes que s’han destinat i que encara es destinen a les curses armamentista o espacial, mentre la vida i l’esperança de vida de grans continents són delmades per la manca de medicaments o aliments que als nostres països es cremen o s’enterren.

Per tot plegat, doncs, una felicitació per a l’únic déu possible, aquell que només pot reeixir fent possible allò que ens han acostumat a veure com a impossible, i que la postal proposada aquest any resumeix perfectament amb el bes de Dokoupil.

Bones festes laiques, al·lots i al·lotes!