La ideologia d’una història predeterminada és d’una transversalitat prou important com per afectar tant a dretes com a esquerres. Així, mentre les classes conservadores, i els seus portaveus, l’utilitzen, òbviament, com a instrument convincent per fer passar el capitalisme i el neoliberalisme com a panacees necessàries i definitives per a la felicitat de la humanitat, els dirigents de les esquerres acostumen a servir-se’n, per porositat o per interès personal, per limitar els canvis necessaris perquè les seves organitzacions esdevinguin veritables qüestionadores del principi de la història predestinada.
Sol ixent, lluna al pertús,/ faig cent trams de graons petris,/ cada dia, cap al puig,/ perquè el vol de la coloma/ continuï perennal.../ Conseqüència immediata:/ no li haig de demanar,/ al merlot, dins la bardissa,/ què hi deu fer per què no en fuig/ cap a boscos amb foranques. (Miquel Bauçà: El crepuscle encén estels, fragment)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada