L’aloc (Vitex agnus-castus) és un arbust de fulles aromàtiques i vistós en llocs humits per les seves espigues estiuenques denses de flors violàcies o blavoses. Hom l'anomena també ximbla, alís i, per les seves propietats anafrodisíaques, agnocast i herba de la castedat, i encara pebre bord per l'ús del seu fruit en drupa com a pebre.
De lluny estant (Del recull Absència)
Josep CarnerDe lluny estant (Del recull Absència)
Qui veiés quan l’estiu s’acomiada,
el camí –la serp blanca i somrient-
i, al marge d’una cala refiada,
el pàmpol mort sota d’un pi vivent.
Qui veiés una dansa damunt l’era
i una serra morada enllà de mi:
qui topés un aloc de torrentera
o enmig d’un pedruscall, un romaní.
Més val, però, que a aquest bedolls s’acari
el meu esment, i a aquest boiram somort.
En mos camins d’un temps, hom pot trobar-hi
un àngel trist amb el seu glavi tort.
Aquestes fotografies ha estan fetes a l’aiguabarreig de les rieres de Pins i Vilopriu, a tocar l’antic camí de Colomers al Mas de la Felipa de Vilopriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada