Quin gran pler!

Entre maig i juny, quan els joves enamorats es diuen els primers xiuxiueigs a prop d’una llar que encara conserva la cendra del darrer hivern o a l’ampit d’un finestral que amoroseix al capvespre les primeres glopades de calor, sobresurt l’herba foradada (Hypericum perforatum).

Pels volts del solstici d'estiu, mentre uns enceten el tebi plaer d’estimar-se amagats dels espietes, aquesta planta apareix dreta, alta d’uns 60-100 cm i esponerosa als marges de camins i carreteres amb unes flors d’un groc ben viu.

QUIN TEBI PLER

Quin tebi pler l'estimar d'amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
-però nosaltres ja ens hem dat l'abraç
i més i tot, que l'abraç duu follia.

La seva cambra si em té enamorat!

¿On és l'espieta que l'amor ens priva?

(Joan Salvat-Papasseit, d’El poema de la rosa als llavis)

Aquesta ha estat fotografiada a prop de la riba del Ter, a l’antic gual entre Sant Jordi Desvalls i Flaçà que s’utilitzava abans de la nova passera de Sobirànigues.

Alguns dels noms amb els quals és coneguda: hipèric, pericó, herba de Sant Joan, pericó foradat, tresflorina, herba de cop, etc, ens il·lustren sobre la seva morfologia o les seves propietats medicinals. En efecte, pel que fa a la primera, cal destacar les fulletes plenes de glàndules translúcides que, a la manera de forats, són visibles a ull nu; entre les segones, recordem com dels seus brots florits assecats es pot fer una infusió per als nervis i la depressió o un oli essencial per a les ferides i els cops.

Anomenada també espantadimonis, hom deia que espantava tot el dolent, curava la malenconia i atreia l’amor, tot de raons suficients per collir-la amb molta cura la nit de Sant Joan a les zero hores i penjar-ne brotets en portes i finestres de les cases. Quin gran pler, l'estimar!