Era el primer estiu que ambdós sabien que caminaven sobre dues rectes paral·leles. I els somriures còmplices d'amics i amigues els havien fet suposar que serien a temps de convergir en la mateixa estació abans de l'hivern.
Però el punt de fuga de la perspectiva els va jugar una mala passada. Perquè el pintor era tan gran artista que els féu pensar com a real allò que només és un punt imaginari on convergeixen les rectes paral·leles en el dibuix en perspectiva.
La tardor sencera plorà a bots i barrals en totes les estacions de la contrada: l'aigua davallant de les rieres de Diana, Ramema i Pins saltava furient la resclosa i el bramador del Ter.
La tardor sencera plorà a bots i barrals en totes les estacions de la contrada: l'aigua davallant de les rieres de Diana, Ramema i Pins saltava furient la resclosa i el bramador del Ter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada