Colomers està ple de coloms, fins i tot massa, sobretot per als pagesos. Però d’entre tots els columbiformes colomersencs, en destaca, per una altra raó, un que no és de casa, sinó d’origen forà, si és que es pot parlar de dins i fora en referir-se als espais aeris de les aus.
Es tracta de la tórtora turca (Streptopelia decaocto), un ocell vingut de l’Europa sud-oriental i sedentaritzat des de la costa catalana a partir dels anys setantes. Caracteritzat per mig collar negre a la part posterior del coll, nia en arbres propers als humans, des dels quals acostuma a cantar cada dia en començar a clarejar, un cant tant més escandalós com més les temperatures obliguen a dormir amb balcons i finestres oberts.
A Colomers, si anys enrere, a casa, ens despertàvem a toc de gall, ara ja en fa uns quants que ho fem sentint, durant uns vint o trenta minuts, de la primavera a la tardor, el cant d’una tórtora turca, que fa així: cuu-cuuu-cuu, amb l'accent a la segona síl·laba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada