L’últim home
SISÈ CANT (continuació)
Mentre desfogava així la meva fúria, va arribar un home pàl·lid, tremolant, desfigurat, vaig reconèixer el pare de Sidèria:
—Europeus —ens va dir amb el so d'una veu espantada—, abandoneu ràpidament aquests climes bàrbars on s’ha jurat la vostra mort; marxeu amb la meva filla, li deveu la vida.
—Sí —vaig dir-li besant-lo—, que ens segueixi, és ella la que ens ha salvat.
Jo parlava com un ximple; però havia afalagat tots els desitjos del meu cor. Palemos li demana els detalls d'aquest complot odiós.
—Després d'haver-vos abandonats —li respon—, Eupolis, sense perdre un moment, ens va reunir en un temple prop d'aquesta ciutat, i ens va fer aquest discurs:
—Americans, acabeu d'escoltar les prediccions d'Ormuz; per més fatals que siguin, esteu amenaçats amb un perill més terrible. L'himeneu d'Omegar, si es realitza algun dia, potser finirà els vostres destins i el de la terra: aquest és el secret que em va confiar el gran Ormuz, i que l'interès del gènere humà m'obliga a fer públic. Així, el destí del món rau avui en les mans d'un sol home. Des que l’astre del dia il·lumina l'univers, mai cap mortal no ha gaudit d'un poder tan perillós. Creieu que n'hi ha prou de posar entre Omegar i la seva dona les barreres de l'oceà? Crema per a ella amb tots els focs de l'amor. Ni l'ordre absolut d'Ormuz que parlava en nom del cel, ni la por de les terribles desgràcies amb què l'amenaçava, ni l'espectacle d'aquest ministre de Déu, que cau i mor als nostres peus després d'haver-ho predit, res no podria fer-li deixar la mà de Sidèria. Obligats a fer servir la violència contra ell per a separar-lo d'ella, vau observar com a l'instant el seu rostre es va cobrir d'una pal·lidesa mortal: els seus genolls tremolants ja no el podien sostenir; ens va presentar en cadascun dels seus trets la imatge espantosa de la desesperació. Un amor tan violent és capaç d'emprendre qualsevol cosa. Aquest jove agosarat tornarà dels confins de l'univers, en el moment en què estareu adormits en el si de la confiança, per reclamar sobre una dona de bon tracte els drets que ell no ha pas cedit, i us embolcallarà, a vosaltres, els vostres fills i la terra, en una ruïna comuna. Viurem amb aquesta por contínua? el cel el lliura a les nostres mans. Assegurem, amb la seva mort, el repòs d'aquest imperi i el de tot l'univers. Prevenim l’alba de demà: aniré a demanar el cap d'Omegar als seus companys, i si ho rebutgen, desembeinem l'espasa contra ells, i que siguin exterminats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada