Quin tuf de resclosit no fa sentir o llegir, entre factòtums
suposadament esquerrosos, que el poble és ignorant o que les classes populars estan
narcotitzades, manipulades, intoxicades... per, ai las, la dreta i la burgesia
catalanes.
I si tractar el poble d’aquesta manera ja és prou greu, com n’és de
lleig aquest vici, tan vanitós d’altra banda, d’atribuir-se sempre el paper
primer o important, mentre atorguen sempre el segon o secundari al poble anònim,
fins i tot quan ha desbordat i trasbalsat el sistema de partits. Perquè és només
des d’una concepció conservadora que hom pot veure com a permanent i estable
una divisió social entre dirigents i dirigits, savis i llecs, educadors i
educands, purs i impurs...
En aquests moments, com s’escau, entre bons lectors de Marx, el que segueix,
força més de bon pair que no les seves frases curtes que han esdevingut tòpics solidificats
i estantissos sense possibilitat de rèplica!
La doctrina materialista que pretén
que els homes siguin producte de les circumstàncies i de l’educació i que, per consegüent,
els homes transformats siguin producte d’altres circumstàncies i d’una educació
modificada, oblida que són justament els homes els qui transformen les
circumstàncies, i que el mateix educador té bona necessitat d’ésser educat. És
així com s’inclina inevitablement a dividir la societat en dues parts, una de
les quals és superior a la societat (cas de Robert Owen, per exemple).
La coincidència del canvi de circumstàncies i de
l’activitat humana —o autocanvi— només pot ésser considerada i compresa racionalment
com a pràctica revolucionària.
(Karl Marx, 1845: Tesis sobre Feuerbach, Tesi III, amb un parèntesi il·lustratiu afegit per Friedrich
Engels, 1888)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada