Llibertat guiant el poble (1830), d'Eugène Délacroix (1798-1863)
Georg Büchner (1813-1837) és conegut, sobretot, com a
escriptor, amb obres teatrals importants, malgrat la seva joventut.
D’entre les seves obres destaquen La mort de Danton (1835),
un drama sobre les conseqüències de la Revolució francesa a partir de les
desavinences entre Danton i Robespierre; Leonce i Lena (1836), una comèdia
crítica del conservadorisme burgès, i Woyzeck (1879), drama inacabat sobre la
dissort d’un soldat baquetejat gairebé per tothom.
Encara avui, en un present paradoxalment tan proper al
contingut de la seva obra, podem gaudir de les traduccions al català (MOLU, 39)
de les tres obres esmentades, i en les quals Büchner posa en relleu els papers
diversos de les masses populars, en relació a les èlits que hom pensava que
eren les qui feien, totes soles, la història.
El que és més introbable, d’aquest precursor del teatre
modern, és el seu pamflet El missatger de Hesse (1834), que hom considera el
manifest socialista més important anterior al Manifest del Partit comunista
(1848) de Marx i Engels, el qual, d’altra banda, prefigura.
El seu crit de batalla, “Guerra als palaus, pau a les
cabanes”, expressa, colpidorament, allò que Marx i Engels anomenaran -i així seguint fins avui- lluita de
classes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada