A partir d'unes ratlles d'Isak Dinesen en el conte Peter
i Rosa (Contes d'hivern), via
Vicenç Pagès Jordà a Desglaç a Dinamarca
(Llibre de l'any): "si s'haguessin
mantingut separats l'un a cada banda da l’escletxa es podrien haver salvat,
però això no se li va acudir a cap dels dos".
A la plana, inesperadament els van negar sostre quan la
tempesta s'expressava amb més virulència. I ben poc dubtaren de posar el
seu encontre en mans de l’hospitalitat i l'acollida de la cabana dels cimals, a l'altra banda de la
glacera.
Quan la massa de gel se'ls esquerdà sota els seus peus, conscients de
la vida que pensaven que els havia d'unir per sempre, van interrompre
instintivament la seva primera abraçada.
Fou així que salvaren la vida ambdós. Mai més,
però, no pogueren reprendre aquell abraç incomençat. Havien quedat a banda i
banda d'una enorme ferida que no va ser possible de cloure durant molts anys, fins que una altra nevada no reblí aquella escletxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada