“el pit-roig vindria / mon vidre a trucar” (Tomàs Garcès)

Pit-roig fotografiat al Parador de Vic-Sau el 16 de desembre de 2011

El darrer desembre, defora al Parador de Sau, aquest pit-roig (Erithacus rubecula) se’m va acostar prou com perquè li pogués fer un reguitzell de fotografies. Ja ho diu la Guia dels ocells dels Països Catalans i d’Europa de Peterson, Mountfort i Hollom, que són ben conegudes les seves “conducta confiada i les actituds característicament gallardes”, i aquest no en va pas ser excepció: mentre bequejava el terra de fulles en busca d’invertebrats, se’m va girar perquè el fotografiés de tots els angles. El seu cant fa així:
http://www.scricciolo.com/eurosongs/Erithacus.rubecula.wav

I. RONDA D'OCELLS

De Cambra de música. Tres acompanyaments per a música de Schumann

Tomàs Garcés

Adéu, orenetes.
Torneu l'any que ve.
La branca florida
traurà el cirerer.

Rovell a les teules;
silenci del niu.
Sou fora vosaltres,
és fora l'estiu.

I encar la figuera
té el fruit secanell.
Hi llu la ferida
del bec de l'ocell.

Un vol de cardines
s'eixampla de lluny.
La ronda no para,
la vida s'esmuny.

Pel desert de l'aire,
si altre ocell no hi ha,
el pit-roig vindria
mon vidre a trucar.
Tot passa, mes torna
i arriba i se'n va.