Avui a Ramema, mentre aquesta cornella negra cantava així http://www.scricciolo.com/eurosongs/Corvus.corone.wav al cimall d’un arbre a l’aiguabarreig de la Ramema amb el Ter, en un camp de blat de moro proper acabat de recol·lectar, tres cornelles com aquesta feien festa major picotejant els grans que han quedat al sòl.
Sol ixent, lluna al pertús,/ faig cent trams de graons petris,/ cada dia, cap al puig,/ perquè el vol de la coloma/ continuï perennal.../ Conseqüència immediata:/ no li haig de demanar,/ al merlot, dins la bardissa,/ què hi deu fer per què no en fuig/ cap a boscos amb foranques. (Miquel Bauçà: El crepuscle encén estels, fragment)
dissabte, 22 d’octubre del 2011
"Com figuera en la roca que refresca un sens fi de cornelles, / així accepta bondadosa els hostes i en ells confía" (Arquíloc de Paros)
Avui a Ramema, mentre aquesta cornella negra cantava així http://www.scricciolo.com/eurosongs/Corvus.corone.wav al cimall d’un arbre a l’aiguabarreig de la Ramema amb el Ter, en un camp de blat de moro proper acabat de recol·lectar, tres cornelles com aquesta feien festa major picotejant els grans que han quedat al sòl.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada