Si a Atenes, a més de l'art clàssic i de les platges, impressiona el respecte i la cura que la ciutat i els ciutadans tenen pels més de cinc mil gossos de carrer que conviuen, desparasitats, tractats sanitàriament i ben alimentats, entre semàfors i clàxons, a cap Súnion, a més d’un magnífic paisatge i del majestuós temple de Posidó evocats per Carles Riba, hom pot gaudir d'uns altres animalons que ens recorden que el pis és casa seva, "si és que hi ha cases d'algú": les perdius de roca. Aquestes cinc hi han estat fotografiades el dia 13 d’aquest mes d'agost.
Elegia II de les Elegies de Bierville de Carles Riba
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada