El dret d’insurrecció, rebel·lió, resistència o de revolució, amb ànim apologètic

Escut de Virgínia, amb el lema: Així sempre als tirans

1. Declaració de Drets de Virginia (12 de juny de 1776)

III. Que tot govern és o ha d'ésser instituït per al benefici, protecció, seguretat i dret comú del poble, nació o comunitat; que de tots els sistemes o formes de govern, el millor és aquell que és capaç de produir el major grau de felicitat i seguretat, i ofereix les garanties més eficaces contra el perill d'una mala administració; i que quan es veu que un Govern no segueix o contraria aquests principis, una majoria de la comunitat té el dret indiscutible, inalienable i imprescriptible a reformar-lo, alterar-lo o abolir-lo de la manera que consideri més convenient al benestar públic.

2. Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (4 de juliol de 1776)

Preàmbul

Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats: que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els governs entre els homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats. Que quan s'esdevingui que qualsevol forma de govern es torni destructora d'aquests principis, és el dret del poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva seguretat i felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a què està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra el designi de sotmetre el poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest govern i establir noves garanties per a la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compel·leix a reformar els seus anteriors sistemes de govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una tirania absoluta sobre aquests estats. Per provar això, sotmetem els fets al judici d’un món imparcial.

3. Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de la Revolució francesa (26 d’agost de 1789)

II. La finalitat de totes les associacions polítiques és la protecció dels drets naturals i imprescriptibles de l’home; i aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió.

4. Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1793, incorporada a la primera constitució de la República francesa: la Constitució del 1793 o Constitució de l’Any I (24 de juny), mai aplicada

Article 35. Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és, per al poble i per a cada part del poble, el més sagrat dels drets i el més indispensable dels deures.