A L'ORIGEN DE L'OPTIMISME CIENTÍFIC
Fins que un mode de producció
capitalista salvatge i desbocat, en subordinar els objectius de la ciència i la
tècnica a la maximització del guany privat en primer lloc i a qualsevol preu,
no desmitificaren el progrés, el coneixement científic i l’avenç tecnològic conegueren
una llarga etapa d’optimisme, ja des de Francis Bacon.
En efecte, Bacon afinà un mètode
que, a banda de permetre un salt qualitatiu important en el coneixement
científic modern, pretenia el domini sobre la natura com a baula imprescindible
per a la millora de la societat: aquest era l’objectiu amb què dissenyà el seu
mètode de recerca empírico-inductiu, que havia de pujar del particular, per
inducció progressiva, a l’universal.
Concretat en el Novum organum
scientiarum (1620), el mètode, fonamentat en el rebuig de la suposició
apriorística, l’observació de casos concrets, l’acumulació de casos, la
generalització de dades i en l’establiment de lleis, tenia, simplificant molt, dos
moments especials abans d’arribar a una conclusió empírica: la critica dels
prejudicis (idola) que obstaculitzen el camí de la veritable ciència, o pars
destruens, i l’establiment sistemàtic de les regles de la inducció (taules
de registre), o pars construens.
Els prejudicis, ídols i fantasmes
són els derivats de la mateixa natura de la persona presa singularment (ídols
de la caverna: fruit de l’educació, dels hàbits adquirits...) o presa
col·lectivament (ídols de la tribu: comuns a la societat, al gènere humà...);
els derivats de la tradició cultural (ídols del teatre: provinents de la falsa
filosofia) i els derivats de les relacions socials (ídols del fòrum: fruit del llenguatge
ambigu, erroni o imprecís).
Les taules són de presència, per
a documentar l’existència de circumstàncies connexes
amb el fenomen observat; d’absència, per a documentar la manca de repetició en reiterar-se
el fenomen, o de graus, per a la intensitat de les variacions en modificar-se
el fenomen.
El filòsof i científic anglès
il·lustrava teòricament el nou mètode amb l’Al·legoria de les aranyes, les
formigues i les abelles: “Els que han tractat les ciències han estat o bé
empírics o bé dogmàtics. Els empírics, a la manera de les formigues, només
amunteguen i consumeixen. Els racionalistes, com si fossin aranyes, fan
teles d'ells mateixos. En canvi, hi ha un camí intermedi que és el de l'abella:
treure la matèria de les flors de l'hort i del camp, però transformar-la i
distribuir-la amb la pròpia capacitat. I el vertader treball de la filosofia no
és gens diferent, perquè no recolza sols o sobretot en les forces de la ment ni
emmagatzema íntegre en la memòria el material que li han ofert la historia
natural i els experiments mecànics, sinó que el diposita en l'enteniment
després de transformar-lo i elaborar-lo. Així doncs, podem esperar-ne força
d'una aliança més estreta i ferma (no realitzada encara) entre aquestes dues
facultats, que són l'experimental i la racional.” (Novum organum, XCV).
A més d’esbatanar les portes de
la ciència, Bacon és autor, com a corol·lari del seu optimisme científic, d’una
utopia inacabada: La Nova Atlàntida (1626), de caire cientificotecnològic
i on governen només científics. És clar que es tracta d’una època en què els científics,
o millor dir, els mals usos de les seves descobertes, no havien defraudat Bacon,
és clar, ni la humanitat sencera encara.
Tot i això, la ciència i la
tècnica, com d’altres descrèdits contemporanis (la raó, el marxisme...) amb qui
comparteix el caràcter, provisional, d’esperança frustrada, continuen estan a
la base de qualsevol possibilitat alliberadora, ni que sigui com a claus roents,
abans de tornar a caure en mans dels aprofitats i engalipadors que viuen a les
fronteres de la ciència (recordeu, si no, l’episodi espanyol de la intoxicació
per oli de colze del 1981). Potser ens cal, només, i és molt, canviar la forma
de poder que en permet una mala aplicació, un mal ús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada