NO ESTEM SOLS ENLLOC
Tot i que se n’ha portat el mèrit
Giordano Bruno (cremat viu a la foguera per la Inquisició i el seu Papa, i
considerat màrtir de la ciència moderna des del segle XIX), sembla que fou
primer Thomas Digges qui va trencar amb el mon únic i limitat de Copèrnic, encara
que ambdós elucubressin la pluralitat i la infinitat de mons com a mera
expressió de la grandesa d’un déu i no com a resultat d’una observació astronòmica
precisa, sistemàtica i pacient que, com el ferrer del poeta, “forja mons a cops
de mall” (Àngel Guimerà), això és, empra nous instruments i material
experimental.
En efecte, sense contradir el
caràcter heliocèntric i circular del nou sistema de Copèrnic, quan l’astrònom
italià va expressar, el 1584, l’existència d’un univers infinit poblat per una
infinitud de mons plens de vida, això sí, divina, l’astrònom anglès ja havia
trencat la darrera esfera de l’univers copernicà el 1576, poblant-ne l’exterior
amb d’altres estels semblants al sol.
Però no ens cal recórrer a un
univers infinit i plurimundial, per entendre el nostre paper de petita baula insignificant
d’una cadena immensa. N’hi ha prou de recordar que no estem sols tampoc en una
terra perfectament delimitada per descobrir que ens hem ensenyorit, potser
excessivament, d’un planeta que és comú a tots els humans, i tant, però també a
moltes d’altres espècies, vegetals i animals, de les quals hem esdevingut, ai
las!, (ir)responsables del tot.
Possiblement desconeixem quantes cadenes tròfiques hem
trencat, quants ecosistemes hem malbaratat, quantes alteracions climàtiques hem congriat, quantes mutacions hem provocat...
amb la nostra bogeria colonitzadora del planeta, per terra, mar i aire, amb tot
d’artefactes i sucs artificials i contaminants, llamp me mau! Però només de
pensar que avui hem de conviure, a més, amb la hipòtesi, forassenyada i criminal, de colonitzar, gràcies a les intuïcions de Digges i Bruno, d’altres planetes, d’altres
mons, hauríem de reaccionar no només contra les conseqüències i deixies de tot plegat,
sinó també contra la (ir)responsabilitat humana que n’és única causa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada