dimecres, 25 de març de 2020

CONFINAMENT 4: NO ESTEM SOLS ENLLOC





NO ESTEM SOLS ENLLOC



Tot i que se n’ha portat el mèrit Giordano Bruno (cremat viu a la foguera per la Inquisició i el seu Papa, i considerat màrtir de la ciència moderna des del segle XIX), sembla que fou primer Thomas Digges qui va trencar amb el mon únic i limitat de Copèrnic, encara que ambdós elucubressin la pluralitat i la infinitat de mons com a mera expressió de la grandesa d’un déu i no com a resultat d’una observació astronòmica precisa, sistemàtica i pacient que, com el ferrer del poeta, “forja mons a cops de mall” (Àngel Guimerà), això és, empra nous instruments i material experimental.

En efecte, sense contradir el caràcter heliocèntric i circular del nou sistema de Copèrnic, quan l’astrònom italià va expressar, el 1584, l’existència d’un univers infinit poblat per una infinitud de mons plens de vida, això sí, divina, l’astrònom anglès ja havia trencat la darrera esfera de l’univers copernicà el 1576, poblant-ne l’exterior amb d’altres estels semblants al sol.

Però no ens cal recórrer a un univers infinit i plurimundial, per entendre el nostre paper de petita baula insignificant d’una cadena immensa. N’hi ha prou de recordar que no estem sols tampoc en una terra perfectament delimitada per descobrir que ens hem ensenyorit, potser excessivament, d’un planeta que és comú a tots els humans, i tant, però també a moltes d’altres espècies, vegetals i animals, de les quals hem esdevingut, ai las!, (ir)responsables del tot.

Possiblement desconeixem quantes cadenes tròfiques hem trencat, quants ecosistemes hem malbaratat, quantes alteracions climàtiques hem congriat, quantes mutacions hem provocat... amb la nostra bogeria colonitzadora del planeta, per terra, mar i aire, amb tot d’artefactes i sucs artificials i contaminants, llamp me mau! Però només de pensar que avui hem de conviure, a més, amb la hipòtesi, forassenyada i criminal, de colonitzar, gràcies a les intuïcions de Digges i Bruno, d’altres planetes, d’altres mons, hauríem de reaccionar no només contra les conseqüències i deixies de tot plegat, sinó també contra la (ir)responsabilitat humana que n’és única causa.

Cap comentari: