Alemanya, un conte d’hivern
Heinrich Heine, 1844
CAPUT XII
Trontollant entra de nit al bosc
la calessa. Aleshores, en una recalcada, s’estavella.
Ha sortit una roda. Ens aturem.
Això no és gaire agradable.
El postilló baixa i s'afanya
cap al poble i jo em quedo
sol al bosc a mitjanit.
Sonen udols al meu voltant.
Es tracta dels llops, que udolen ben salvatges,
amb veus famolenques.
Com llums en la foscor,
brillen els seus ulls ardents.
Segur que havien sentit parlar de la meva arribada
les bèsties, i en honor meu,
il·luminaven el bosc
i cantaven els seus cors.
Això és una serenata, ara me n'adono,
dec estar essent homenatjat!
De seguit vaig adoptar una positura
i vaig parlar amb gestos afectats:
“Companys llops! Avui soc feliç
d’estar entre vosaltres,
on tants cors nobles
m’udolen amb amor.
La sensació que tinc en aquest
moment és incommensurable;
oh! aquesta bonica hora romandrà
sempre més en la meva memòria.
Us agraeixo la confiança
amb què m'honoreu
i que en cada època de proves
demostreu amb raons fidedignes.
Companys llops! No vau dubtar mai de mi,
no us vàreu deixar ensarronar
pels pillets que us van dir
que jo m’havia passat als gossos,
que havia renegat de vosaltres i aviat seria
conseller àulic en el corral dels xais.
Contradir-los estava molt
per sota de la meva dignitat.
La pell d'ovella que em penjo
de vegades per escalfar-me,
creieu-me, no em va portar mai a aquí,
a entusiasmar-me per la sort de les ovelles.
No soc cap ovella, no soc cap gos,
ni un conseller àulic ni un eglefí [1].
Continuo essent un llop, el meu cor
i els meus ullals són de llop.
Jo soc un llop i sempre
udolaré també amb els llops.
Sí, compteu amb mi i ajudeu-vos mútuament,
llavors Déu també us ajudarà!”
Aquest va ésser el discurs que els vaig fer
sense cap mena de preparació;
mutilat, Kolb [1] el
va publicar
a l'”Allgemeine Zeitung”.
[1] eglefí (Gadus aeglefinus o Melanogrammus aeglefinus): peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, d’uns 70 cm de llargada que es caracteritza pel fet de tenir una taca negra al mig de cada costat. És abundant al nord de l’oceà Atlàntic, on viu a molta profunditat i hom el pesca en grans quantitats amb arrossegament, per la qual cosa assoleix una gran importància econòmica. És un peix comestible popular i molt pescat comercialment.
[2] Gustav Kolb (1798-1865): periodista alemany, director de l’Allgemeine Zeitung d’Augsburg, diari en el qual havia censurat col·laboracions que Heine hi publicà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada