Alemanya, un conte d’hivern
Heinrich Heine, 1844
CAPUT XI [1]
Aquest és el bosc de Teutoburg [2]
que va descriure Tàcit [3],
aquest és el clàssic pantà
on Varus [4] va ésser
encallat.
Aquí el cabdill querusc [5], Armini [6],
el noble guerrer, el va derrotar;
la nacionalitat alemanya
va vèncer en aquest fangar.
Si Armini no hagués vençut
amb les seves hordes rosses,
ja no hi hauria llibertat alemanya,
ens hauríem tornat romans!
A la nostra pàtria ara regirien
només la llengua i els costums romans,
hi hauria vestals [7] fins
i tot a Munic,
els sueus [8] es dirien
quirites [9]!
Hengstenberg [10]
seria un harúspex
i examinaria les entranyes
dels bous. Neander [11]
seria un àugur
i observaria el vol dels ocells.
La Birch-Pfeiffer [12] beuria
trementina
com feien llavors les dames romanes.
(Hom diu que així la seva orina
sortia especialment fragant).
Raumer [13] no
seria un lumpen alemany,
sinó un Lumpacius romà.
Freiligrath [14]
faria versos sense rima
com antigament feia Horaci [15].
El captaire brut, el pare Jahn [16],
ara s’anomenaria Brutianus.
Me hercule! [17] Massmann [18]
parlaria llatí,
Marcus Tullius Massmannus!
Els amics de la veritat ara lluitarien
amb lleons, hienes i xacals [19]
en l’arena, en lloc de lluitar
amb gossos en petits diaris.
Ara tindríem un [20]
Neró [21]
en lloc de tres dotzenes de pares de la pàtria.
I ens tallaríem les venes [22]
per desafiar els sequaços de la servitud.
Schelling [23] seria tot un Sèneca [24]
i moriria en un conflicte així.
Al nostre Cornelius [25] li diríem:
"Cacatum non est pictum" [26].
Gràcies a Déu! Armini va guanyar la batalla,
els romans foren expulsats,
Varus i les seves legions van sucumbir
i ens vam quedar alemanys!
Som alemanys, parlem alemany
com sempre hem parlat;
diem ruc al ruc, i no asinus [27],
els sueus van romandre sueus.
Raumer continua essent un lumpen alemany
al nostre nord alemany.
Freiligrath fa versos rimats,
no s’ha convertit en un Horaci.
Gràcies a Déu, Massmann no parla llatí,
la Birch−Pfeiffer només escriu drames
i no beu la detestable trementina
com les galants dames de Roma.
Oh Armini! t’ho devem!
Per tant, t’aixecarem, com cal,
un monument a Detmold;
jo mateix m'hi he subscrit.
[1] Crítica encoberta a la política cultural de la monarquia perquè gairebé totes les personalitats esmentades son residents a Berlín.
[2]
batalla del bosc de Teutoburg: batalla que tingué lloc l’any 9 dC a la
província romana de la Germània Magna (actual oest
d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.
Van ser destruïdes tres legions romanes, sota el comandament del
governador Publi Quintili Varus, a mans dels germànics comandats pel
cabdill querusc Armini.
[3]
Corneli Tàcit (55-120): historiador llatí, autor de Germania, descripció
documentada i d’estil eixut d’aquelles contrades i dels costums dels seus
habitants.
[4]
Publi Quintili Varus (50 aC-9dC): general romà, legat d’August a la campanya
del Rin (6-9), el qual, després de la derrota en una emboscada d’Armini al bosc
de Teutoburg, se suïcidà deixant-se caure sobre
la seva espasa.
[5] querusc: individu d’un antic poble germànic establert
entre el Weser i l’Elba. Els queruscs toparen sovint amb els romans, que
acabaren sotmetent-los (~12 aC). L’any 9 s’insurgiren contra Roma, juntament
amb altres pobles germànics i capitanejats per Armini.
[6]
Armini (18 aC-19 dC): cabdill germànic de la tribu dels queruscs, que el 9 dC
s’insurgí contra Roma i derrotà Varus en la batalla del bosc de Teutoburg.
[7]
vestal: verge consagrada a la deessa
Vesta i encarregada de guardar el foc sagrat.
[8]
sueu: individu d’un grup de pobles germànics, enemics dels romans, que ocupaven
terres més enllà de l’Elba, de la Bàltica a Bohèmia, i s’estengueren cap a
Turíngia i Saxònia.
[9]
quirite: nom dels antics romans, sobretot en llur condició de ciutadans.
[10]
Ernst Wilhelm Hengstenberg (1802-1869): teòleg alemany i professor de teologia
a Berlín.
[11]
Johann August Neander (1789-1850): teòleg alemany i professor d’història eclesiàstica
a Berlín.
[12]
Charlotte Birch-Pfeiffer (1800-1868): actriu i escriptora alemanya, autora de
moltes obres teatrals afectades de sensibleria.
[13]
Friedrich Ludwig Georg von
Raumer (1781-1873): historiador alemany a les classes del qual
havia assistit Heine, que li recriminava la seva proximitat al despotisme
prussià.
[14]
Ferdinand Freiligrath (1810-1876): poeta revolucionari alemany proper, com
Heine, a la colla d’exiliats del cercle de Karl Marx. L’artificiositat de les
seves rimes disgustava en gran mesura Heine.
[15]
Horaci: nom amb el qual és conegut Quintus Horatius Flaccus (65 aC-8 aC), poeta llatí, autor d’Epodes
i Odes, entre d’altres obres de poesia.
[16]
Friedrich Ludwig Jahn (1778-1852): pedagog alemany,
ardent nacionalista, combatent guerriller contra Napoleó, conegut com el “pare de
la gimnàstica”,
activitat amb la qual exaltava l’amor a la pàtria.
[17]
Me hercule!: així en llatí, “Per Hèrcules!”.
[18]
Hans Ferdinand Massmann (1797-1874): filòleg germanista i impulsor, com
Jahn, de la gimnàstica nacional. Heine, que havia coincidit amb ell a la
universitat de Göttingen, el compara amb Ciceró, Marcus Tullius.
[19] En el circ romà, els esclaus i els condemnats havien de lluitar amb les feres.
[20]
En cursiva a l’original.
[21]
Neró: nom amb el qual és conegut Nero Claudi Cèsar Drus Germànic (37-68), emperador romà (54-68), inclinat a la
música, el cant, la poesia i a la
cultura grega, el seu regnat s’associa a l’extravagància, la tirania i sobretot
a la crueltat per tota una sèrie d’execucions sistemàtiques, àdhuc familiars, i
la persecució implacable dels cristians. Víctima d’una conspiració dels
pretorians, se suïcidà clavant-se una daga.
[22] Mode d’executar els opositors a l’Imperi romà.
[23] Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling
(1775-1854): filòsof alemany que estudià o coincidí amb Hölderlin, Fichte,
Hegel, els germans Schlegel, Novalis i Tieck. L’any 1841 fou nomenat successor
de Hegel, amb qui havia trencat el 1804, en la càtedra de filosofia de Berlín.
[24]
Luci Anneu Sèneca (4 aC-65 dC): escriptor, filòsof i polític llatí. Neró el
considerà inculpat en la conspiració de Pisó i li trameté l’ordre de llevar-se
la vida: per la qual cosa s’obrí les venes i morí plàcidament a l’estil romà
dins un bany d’aigua tèbia, consolant i aconsellant els seus amics.
[25]
Peter von Cornelius (1783-1867): pintor romàntic alemany, pertanyent al
moviment dels natzarens.
[26] Cacatum non est pictum: així en llatí, “cagat no és pintat”.
[27] asinus: així en llatí, “ase”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada