Castell de Tudela, Sant Gregori
Jean-Baptiste Cousin de Grainville,1805
TERCER CANT (Continuació)
—La història —va continuar— fou durant molts segles la deplorable imatge de la feblesa de l'esperit humà i de la ferocitat de les passions. Dic amb dolor una veritat que m'humilia, l'experiència és l'única raó de l'home. Màximes més perilloses que la pesta, els terratrèmols i els incendis es van posar durant molt de temps, durant segles que es deien il·lustrats, entre les veritats benèfiques. Els mals que van provocar no es poden descriure. Van sacsejar fins llurs fonaments tots els imperis d'Europa i els van cobrir de cadàvers. Va ésser només llavors que aquestes màximes van excitar l'horror que es mereixien. Així, els verins només es conegueren després d'haver causat la mort.
La història de tan grans desastres es va convertir en un llibre sagrat que servia per mantenir els pobles en la saviesa. Cada any, un ministre dels altars els llegia les pàgines sagnants d'aquest llibre. Amb aquesta pintura de les desgràcies de llurs pares, llurs cabells s’eriçaven d’horror. Alguns vessaven torrents de llàgrimes; altres sortien del recinte del temple espantats per aquestes històries afroses, i tots junts maleïen tant aquelles màximes execrables que trasbalsaren el món com els genis funests que les honoraren.
Madurat per aquestes cruels experiències, el gènere humà va avançar a passos de gegant en el camí de la perfecció. Semblava haver assolit el grau més alt de prosperitat, quan va aparèixer un home el geni del qual va fer dubtar si no amagava un Déu sota la figura d’un mortal. Es deia Filàntor. Els filòsofs que el van precedir van conquerir el secrets de la natura pel cansament obstinat de llurs meditacions. Filàntor no buscava el que estava inventat. Endevinava la natura com per inspiració. Tots els filòsofs junts només feien que aixecar el vel que l'amagava. Filàntor la va exposar ben nua als ulls dels mortals. Els invents dels filòsofs havien estat sovint estèrils per a la felicitat de la terra, i de vegades fatals. Aquells de Filàntor van ésser beneficis per a la humanitat. El seu geni, en lloc d'extingir-se, semblava augmentar enmig del glaç de la vellesa. Després d’haver assolit un segle de vida, va descobrir un secret que va sorprendre’l: sabia domesticar el foc, despullar-lo del seu ardor, fer-ne palpable la flama, conservar-lo sense donar-li menjar per devorar i, com un fluid, tancar-lo en un gerro. Senyor del més terrible dels elements, va fer meravelles amb l'ajuda de la flama obedient; va simplificar totes les arts, en creà de noves, i semblava tenir l'omnipotència de Déu.
La història d'un sol dels seus descobriments serà suficient per pintar-vos aquest gran home, entre tants invents que, cada dia, il·lustraven la seva vida. Va trobar el secret d'allargar els dies de l'home i rejovenir la vellesa. En els primers entusiasmes d'alegria que li va provocar aquest descobriment, va exclamar tot cremant pel sant amor a la humanitat:
—Si hi ha un mortal que desitja renéixer a la vida, soc jo, sens dubte, qui arriba a l’últim terme dels meus dies, jo que una força irresistible precipitarà en la tomba que s'obre sota els meus peus. Avui la tancaré. El foc de la joventut i de les passions circularà en les meves venes. Tanmateix, poso el cel de testimoni, la meva felicitat no rau en el fet que jo sigui el més feliç. Oh homes! oh germans meus! vosaltres sou en aquest dia la meva alegria més viva, heu rebut dels vostres pares alguns dies d'existència, jo us donarà la immortalitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada