Entre “el llegir fa perdre l’escriure”,
en el sentit d’una cosa destorbar-ne una altra, i “l’escriure fa perdre el
llegir”, en el sentit que el secundari fa oblidar l’essencial, hi ha una diferència
de matís, potser perquè ambdues activitats son indestriables i cap d’elles hauria
de fer perdre l’altra a ningú. Conscient de llur relació amb l’hàbit assidu de
llur conreu, m’he proposat d’escriure un punt i seguit de cent paraules justes a
partir de la quotidianitat real i viscuda, amb l’objectiu principal de palesar
que el llegir no fa perdre l’escriure i que l’escriure no fa perdre el llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada