Els humans som, alhora, efectes i
causes de circumstàncies. Solem ésser, també els més autodidactes, fills de la
realitat -social, educativa, etc- de l’època; solem ser, també els més passius,
causes de les condicions que serviran de motlle -políticament, socialment, etc-
del futur. Hi ha, però, qui és només efecte del mon circumdant i poca causa de
gaire res més enllà dels closos familiar o laboral immediats. A aquests darrers
els escauria fer-se la pregunta del pegot d’Ordis: "De pas, al món, hi fem
alguna cosa?", sense arribar, però, a voler dirigir la tramuntana amb una
canya del riu Manol.
Sol ixent, lluna al pertús,/ faig cent trams de graons petris,/ cada dia, cap al puig,/ perquè el vol de la coloma/ continuï perennal.../ Conseqüència immediata:/ no li haig de demanar,/ al merlot, dins la bardissa,/ què hi deu fer per què no en fuig/ cap a boscos amb foranques. (Miquel Bauçà: El crepuscle encén estels, fragment)
dimecres, 14 de juliol del 2021
Txto delat?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada